Los mites es funden al migdia. Quan passen les hores del recompte i les que no han estat nombrades es perden. El mite és ben bé esta pèrdua: vèncer, sobreviure, però tornar sol, sense armadura, sense cavall, amb les ungles ensangonades. No hi ha virtut teologal possible car no hi ha testimonis. Si n’hi hagués
Avui agraeixo a Déu que em retorne una tristesa ben alegre. Que la lluita siga més dolça que la solitud o que l’angoixa em retorne l’esperit de l’amor més potent. Que siga assolellat lo dia malgrat jo sempre preferixque la pluja. I les campanades? I la son? I les ganes de deixar el tabac de
Quan Vilaweb va néixer jo en comptava 15 i era més adult que ara. Això és una bona notícia. Que existeixi Vilaweb sempre és una bona notícia. Sense ella, una part de la meua vida s’hauria de reinventar. I jo sóc molt mandrós. Jo faig fotografies amb l’iPhone i amollo històries a l’ample. I no
En Víctor Alba -Pere Pagès- va ser una de les meues grans amistats de jove. No vam coincidir gaire en el temps, però m’ensenyà grans veritats que sempre he dut amb mi. Una d’elles és que en aquesta democràcia la lluita per la justícia és molt més complicada que durant la dictadura del Franco. I
És com exerceix el mal, el dimoni, la seua missió: mentint. No pot escapar d’aquesta condició. Així ho conten les Sagrades Escriptures. Les mil i una veritats que us puga suggerir el mal, allò que d’entrada grinyola, no ho dubteu: només són les seues veritats. Són mentides. La font de la veritat és una: Jesús.
Som una nació molt ferma i jo me’n sento molt cofoi de formar-ne part. Una nació s’estima quan se la coneix. No em refereixo al poder, als governants, ni únicament a les institucions. Una nació és, en primer lloc, la seua gent i les seues sociabilitats. En l’era de les desigualtats, la por i els
El nou Departament d’Agricultura, ramaderia, pesca i alimentació ha engegat mesures sobre la producció que m’alegren perquè considero que són positives. Al Principat mos cal renovar certs aspectes centrats en el treball de la terra que fins ara no acabaven de reeixir. Un d’ells és el d’apostar per regular aspectes de la DUN que fins
De matinada he llegit la teua darrera carta, Enric, aquesta volta adreçada al ministre de Justícia francès Gérald Darmanin. L’he llegit i he pregat a Déu per a que passes en pau al cor aquest temps a la presó. No és tot el que puc fer per a tu, en sóc molt conscient i em
Erich Fromm va publicar el seu cèlebre assaig La por a la llibertat el 1941, als Estats Units. Si voleu conèixer l’esperit del seu argument podeu recórrer a la Viquipèdia. És una obra interessant de conèixer, com poques se n’escriuen, perquè trascendeix en el pas del temps. Com més va, la perspectiva de la tesi
I Torno jo de xalar amb lo futbol a la penya d’Alcanar i que la tornen ells, ara, fet lo fet, si us plau. Això de vèncer sempre alegra, però les formes compten en qualsevol cas. II En arribar ara a casa he posat a coure espaguetis. Això no té importància, però ja ho he
‘Podem dominar la por amb una de les virtuts més excelses que coneix l’home: el valor. Plató considerava que el valor és com un element de l’ànima que fa de pont entre la raó i el desig. Aristòtil deia que la raó era l’afirmació de la naturalesa essencial de l’home. Tomàs d’Aquino considerava que la
A les portes del cel la claror del sol s’escola fins arribar als ulls dels qui han après a mirar més bé que no pas jo. La llum i el ventijol que entra per la mar, este migdia, em sacsegen l’esperit.
Comptaria fins a deu, però a la meitat ja m’hauria descomptat. Em veus i plores. No, et lamentes. Ara penses que odio aquest gest inútil. L’odi. El tedi. La part més fosca de l’ésser en relació. No compartir, no empatitzar, només l’actitud covarda de girar l’esquena a la realitat. Tanmateix, queda l’engruna d’orgull per acabar
La ciència em diu que les possiblitats que en compleixi quaranta-cinc més són molt improbables, però jo em lliuro a la voluntat de Déu. Això també ho deixo a les seues mans.
Després de l’eclipsi de sol, los astres s’han gelat una mica i fan lo mec, per la qual cosa cal ser prudent i acceptar que tot és possible perquè el futur, manos, no existeix. Va, besets i cuideu-vos.