29 d’agost de 2021 —Ja poden passar, ja…, que és obert! La senyora havia sortit expressament al carrer en haver observat des de dins que algú mirava per entremig del vidre glaçat de la porta d’entrada. L’estil islàmic de l’exterior de l’edifici ens havia cridat força l’atenció. “Casa de Cultura”, deia la placa de fora.
30 de maig de 2021 Complir els catorze: abans, tot un esdeveniment. Suposava en el meu cas, superat el temut examen de revàlida, la fi del batxillerat elemental i el miratge momentani de l’adéu a l’escola. Significava deixar enrere els pantalons curts i poder sortir lliurement els diumenges. Fer menys cas dels dibuixos animats (a
25 de març de 2021 La Karima camina per un tros de ciutat en construcció. Fa pocs dies que el coneix, però cada cop que hi passa, s’hi sent més identificada. Havia sentit a parlar de les tasques de demolició, de mesos enrere, d’una gran anella circular aixecada de terra, i hi veu en tot
14 de març de 2021 En Doudou s’havia considerat sempre un bon treballador, des de petit que ho era, quan a l’edat de catorze anys havia començat a ajudar el pare amb la barca. També sempre fidel i obedient de la voluntat dels grans —que per això tenien l’experiència— creia que la contemplació d’aquelles postes
17 de febrer de 2021 Era el primer matí d’escola per aquell nen de quatre anys, però feia ja dies que es mirava la petita i lleugera cartera de plàstic amb delit de poder-la estrenar. Una cartera força estreta, com ho eren també les casetes de colors amb teulat i xemeneia que hi tenia dibuixades
1 de desembre de 2020 Era el 3 de desembre de 1973. Dos dies després de Sant Eloi, patró de calderers i mecànics, tot i que aleshores ja no se celebrava, com quan antigament es feia un gran dinar de germanor a les empreses metal·lúrgiques, segons m’havia explicat el pare. Ell ho era, de mecànic.
9 d’agost, 2020 Davant de la grandesa del personatge, que ahir va morir a l’edat de noranta-dos anys, la resta d’humans no podem sinó sentir-nos empetitits. Enfront de les paraules del bisbe Pere Casaldàliga, no sé trobar-ne d’altres que puguin complementar, ni molt menys glossar, la seva figura. Tan sols m’atreveixo a recollir doncs aquí,
1 d’agost, 2020 Normalment, he intentat mantenir sempre treball i lleure en espais ben compartimentats. Avui però, em resulta inevitable fusionar-los, ni que sigui només per donar sortida a algunes sensacions derivades de l’esdeveniment del dia. Una jornada, que no per més esperada, resulta estranya, particular. En què els mil balanços de vida fets anteriorment
15 de juny, 2020 Avui el dia ha començat amb una trista notícia, la mort inesperada del periodista i escriptor Manel Cuyàs. Els qui seguim de fa temps els sempre interessants debats del canal 3/24, al programa d’en Xavier Grasset, hem quedat orfes de cop d’un dels tertulians, a parer meu, més incisius i clarividents.
29 de maig, 2020 Quan cada final de maig s’acosta, la Finestra Fotogràfica acostuma a mirar una mica porticons endins, per intentar ressituar-se amb la intenció de fer una mena de balanç. El pas del 12è al 13è aniversari, val a dir que ha estat molt ràpid, i els apunts s’han anat succeint de manera
12 d’octubre, 2019 A la sala de l’Ateneu Carme Claramunt, del Passeig de la Salut, de Badalona, va inaugurar-se ahir l’exposició de l’artista Rafel Cerdán (Palau d’Anglesola, 1942). Una pintura dinàmica, d’estil marcadament figuratiu, on combina amb habilitat els jocs de llum i ombra, i en
6 de juliol, 2019 Va ser un instant fugaç, tan sols uns segons d’aturada en el camí. Amb la mirada temerosa, dubitatiu, l’ocell intentava esbrinar on havia anat a parar. Escrutava constantment a dreta i esquerra aquell entorn desconegut. Semblava esporuguit, com si intentés fugir d’algun perseguidor, o potser tot el contrari, havia estat per
1 de juny, 2019 Mitja dotzena d’anys no són pas poca cosa. El 2007 queda ja molt lluny i la perspectiva del temps permetria fer segurament un enèsim balanç d’aquest espai personal i com més va més compartit. Aquest cop però, i després de fer una ràpida repassada pels apunts de bloc (ja ratllem els
3 de Juny, 2018 Amb quatre senzills estris, galleda d’aigua, pal i detergent, l’home eixerit és capaç de projectar bombolles a milers. Són efímeres esferes que surten ràpid disparades de la cànula mullada en direcció incerta, com catapultades. És l’atracció de la zona, l’espectacle reeixit que aglutina molts curiosos, tant de grans com
26 de maig, 2018 La Finestra Fotogràfica ha complert un any més. 40 nous apunts on s’hi han plasmat indrets de Catalunya com Vila-rodona, Aigüestortes, Balsareny, Badalona en un parell o tres d’ocasions, Tarragona, Piera, Maldà, diversos espais de Barcelona, Argentona, Sant Celoni, Camprodon, Arenys de Munt i Sant Feliu de Codines. I també una