21 de juliol de 2024 . Calçat amb sabata còmoda d’estiu i sota un Sol matiner implacable, vaig trepitjant, ara un terra argilós, i uns metres més enllà un de calcari. Camino entre les fileres de vinya de Can Coll, dins del grup de visitants que es deixa guiar pel Josep
31 de maig de 2024 Potser haureu notat en els darrers apunts de la Finestra un caràcter més literari; o no. En tot cas, aquesta era la intenció de qui els escriu. Però, voldrà dir això que l’escriptura té la pretensió de desplaçar la fotografia? De cap manera! En aquest espai, la imatge (tot i
5 d’octubre de 2023 Ahir, dimecres, vaig arribar-me fins al mercat Torner (dit popularment a Badalona “la plaça Nova”), on acostumo a anar un parell de cops per setmana, i del qual ja n’he parlat en alguna ocasió. És un mercat molt alt de sostre, però no gaire gran en nombre de parades; i les
31 de maig de 2023 En el període comprès entre l’inici de juny de 2022 i el final de maig de 2023, el bloc comptabilitza 50 apunts més (ja sumen en total 725). Cinquanta apunts diversos en els quals, un any més, la fotografia i el text es retroalimenten: noves entrades al bloc, en què
21 de maig de 2023 Resulta ben curiós observar com els humans adaptem els nostres hàbits quotidians a les necessitats d’un moment concret o d’una determinada circumstància de la vida. Per exemple, en el cas de la meva parella i jo, fa una mica més d’un any que tenim un gos poruc. Un animal rescatat
8 d’abril de 2023 El dissabte és un dia especial, en què el ritme quotidià sembla aturar-se. Era el dia esperat, després de tota una setmana laboral atrafegada… Això abans, quan treballava. Malgrat tot, continua tenint per a mi quelcom de diferent, un to de pausa, de convit a la introspecció, d’impàs entre setmana i
1 d’abril de 2023 El lloc convidava al recolliment, a l’abstracció. La noia llegia amb avidesa. La solitud d’aquell racó de Maricel l’embolcallava. Un llibre obert —ja per les acaballes— requeria concentració màxima fins a l’última pàgina. Era precisament allò, el que traspuava. No crec que sentís el so proper d’una música d’acordió que lligava
25 de desembre de 2022 El pessebre, els torrons, les nadales, el tió… L’escudella, les fires i garlandes; les trobades i les felicitacions. Els ingredients bàsics i necessaris d’aquestes festes entranyables. Els grans protagonistes de Nadal. Tots aquests són els visibles. Però n’hi ha d’altres que, per causa de qualsevol detall, indret, paraula o mirada
30 d’octubre de 2022 Fa dos anys que vaig jubilar-me, i les qüestions relacionades amb el món de la tècnica formen part ja —tret d’en algun somni (que encara sovintegen)— d’una època passada. Avui, però, voldria explicar unes experiències més casolanes. Durant la segona meitat de la meva vida laboral les tasques d’enginyeria havien substituït
18 de juliol de 2022 . La meva relació amb Les quatre estacions de Vivaldi es remunta, aproximadament, als meus setze o disset anys. Em veig a la meva habitació de casa, al 1r 3a d’un antic 354 del carrer Alfons XII (de Badalona, per descomptat), i davant d’una
27 de maig de 2022 La Finestra Fotogràfica naixia, justament, un 27 de maig —l’any 2007—, amb aquest apunt de Presentació. Què signifiquen quinze anys? L’edat de l’adolescència? Per als gossos, per exemple, diuen que cada any de vida equival a set. Això voldria dir cent cinc: no la trobo tan vella, la finestra; per
22 de febrer de 2022 Avui fa just un any que la mare se’n va anar… En mi és aquell record d’unes galetes rodones i foradades, de la troca de llana i les agulles de cosir, d’una bata de col·legi de ratlles rectes i planxades. Recordo la xocolata de pedra, el teu cafè ben carregat
10 de febrer de 2022 En el subsol del mateix cor de la ciutat, dotze gruixudes columnes sostenen el paviment del carrer per crear, sota la plaça de la Vila, el refugi antiaeri que un dia va ser. Un espai reconvertit l’any 1982 en sala d’art, que acull cada Nadal la típica mostra de diorames
3 de febrer de 2022 A mitjans de la dècada dels setanta i amb el carnet de conduir acabat d’estrenar, disposar de cotxe era una escletxa oberta a la llibertat, tot i que —en el meu cas— el Seat 850 del pare, el podia agafar bàsicament entre setmana per anar i venir de l’escola industrial
30 de desembre de 2021 Quan visitem una exposició, acostuma a haver-hi un llibre de comentaris per felicitar l’artista o expressar-hi les nostres opinions. Jo, aquell dia, concentrat com estava en l’observació dels quadres i en les explicacions de la visita, no vaig poder-hi escriure res. I vaig pensar que ho deixaria madurar per comentar-ho