Retrats d’infants
No importa on puguis ser, a la teva pròpia ciutat, poble, en un altre país, sempre t’hi fixes en les mirades dels infants, en els seus somriures. En aquest viatge fins i tot vaig entrar en escoles rurals i una a Hà Nôi. Vaig demanar autorització en cada visita ja que penso que a mí tampoc m’agradaria que vinguéssin turistes a fer fotos dels nens i nenes. De fet, en una escola de Hà Nôi reconec que vaig passar-m’hi més temps del normal ja que vaig estar parlant, bé, intentant-t’ho, i un mestre em va dir que bé, ja n’hi ha prou ……
Viêt Nam és un país jove, molt jove. Més del 50% de la població és menor de 30 anys. Es pot dir veritablement que ens trobem en un país ‘d’adolescents’.
‘Aquest ja és un contrast gran, molt gran, amb el nostre país i amb la resta d’Europa.
Aniré penjant fotografíes de retrats que vaig poder fer amb un comentari del lloc i el moment.
En aquesta fotografia podem veure a dos germans amb el seu gosset. Són de l’ètnia Day i fills de la senyora que ens va servir un tè a casa seva al llogaret de Ta Van, a pocs kilòmetres de Sa Pa.
El noi, era més tímid i reaci a deixar-se fer la fotografia, però la noia era molt afable en el tracte.
Deixeu-me explicar-vos quin nom s’ha de triar quan tens un filla o filla a Viêt Nam …… molt complicat ! Poden arribar a tenir més de deu noms diferents al llarg de la seva vida !
En el món rural era el costum de posar el nom més lleig, ja que es pensava que si posàven un nom bonic a la criatura podria atreure els esperits malignes ! Es pot entendre, ja que abans hi havia una mortalitat molt alta per falta d’higiene i serveis mèdics. Així el nom d’un nen podia ser thâng cu ( penis ), i una nena cái hîm ( vagina ) o con bé ( nena petita ). El nom oficial es posava quan l’infant havia arribat a la seva edat adulta per anar a escola, a ciutat a examinar-se o casar-se.
Avui, és clar, és obligació posar un nom per el registre civil, i els noms van desde Tùng – pi, Trúc – bambú, Cúc – crisantem, Lan – orquídia, Lê – pera, Lu’u – mangrana, Hô – tigre, Th’uy – aigua, Lôi – trò, Vân – núvol, Xuân – primavera, Phúc – felicitat, Dûng – coratge, Hài – Hài Phòng i així podríem continuar.
Això sí que és ben cert, escollir un d’aquests noms diu molt de la família i els seus costums o preferències ( natura, flors, animals, aspiracions ).
No vaig poder retenir en la meva memòria els noms d’aquests dos germans, però els seus noms podríen ser Vân el noi, i Xuân la noia, o així ho vull creure.
‘