Ulisses20

Espanya vol linxar la llibertat, la democràcia i Catalunya. Vol linxament i escarni. I no pararà fins que ho aconseguesca totalment. Políticament són molt rucs, econòmicament els més torpalls d’Europa, en coneixement no depassem la mitjana…, que els queda? Traure pit i força, fer de delinqüents de barri, demostrar com són de matxots i amagar tanta deficiència.

El govern espanyol és a l’alçada política PQPI, i ha encomanat a la justícia heretada del franquisme que se n’encarregue, a colps judicials de difícil justificació internacional, de liquidar qualsevol oposició o idea.

Empresonar la presidenta del parlament català, MHP Carme Forcadell, és fer el berro judicial, per donar pinso als mitjans, als amigots i al delinqüent Rajoy. Empresonar sense judici una dona honesta i intel·ligent, per demostrar com de llarga la té un jutge a espanya, és portar el ridícul a la categoria de llei, una decisió que no passaria l’examen de primer de carrera a dret civil i penal.

Però Espanya ho fa així, trau l’arma i dispara: talment com va matar el doctor Peset, els poetes Lorca i Miguel Hernàndez, o com de tranquil·la va bombardejar Benassal o Gernica, va afusellar centenars de mestres per aterrar l’escola… I tots aquests jutges hereus del franquisme no han renunciat a matar la democràcia emparant-se en un codi idiota, passat, incapaç: cap d’aquells jutges no ha demanat perdó per la barbàrie. El linxament i l’escarni és això: burlar-se’n de la democràcia i pixar-se damunt els homes.

Les batudes neofeixistes que cerquen el linxament, i la violència, són el braç físic d’aquesta justícia espanyola. A Europa, no veurien amb bons ulls que els matons vingueren a trencar-li la cara a la presidenta, a colps de porra, per això n’hi ha el Suprem, l’Audiència, la fiscalia… Trencar la cara als catalans, trencar-los l’ètica, la moral, la llengua, l’escola, la sanitat o l’economia, ja fa anys que ho intenten, des de les clavegueres i des de Moncloa, el parlamento, la monarquia…

Des de la desigualtat, sí, potser que en un primer moment faran forat. Minaran algunes consciències. Però a poc que els catalans agafen aire, ja tenen la raó, la filosofia, la ciència, l’escola, la democràcia, un horitzó sencer de la seua part.

El linxament i l’escarni té els dies comptats a curt. Perquè és un suïcidi col·lectiu del qual els costara de refer la ruïna, i la misèria a la qual voldrien abocar-nos de per vida.

El PP amenaça TV3. Assegura que no és tan plural com TVE, que ha de ser l’hòstia de plural, diversa i objectiva, i per això enviarà un comissari coronel militar encarregat de decidir què i com s’ha de fer i dir la informació segons li interessa al PP. Perquè aleshores, si ells diuen que els convé, ja serà completament plural. Invasió1

Un policia encarregat de la investigació denuncia que el PP cobrava, que Rajoy cobrava, que els polítics del pp i del govern cobraven, tothom cobrava diner negre. No una ni dues vegades, durant mesos i anys. Eren diners públics, de tothom, de l’escola, de la sanitat, dels serveis, dels bombers, de la desocupació, de la investigació, de la universitat. Els del PP els robaven i els posaven en sobres, milions d’euros, després apuntaven en una llibreta a qui li enviaven mil, dos mil, cent mil euros… N’hi ha tots els noms importants del pp dels últims vint anys. Però com si plogués. Una altra part dels diners que robaven, cada dia, cada setmana, els enviaven a comptes a l’estranger. Com si plogués més encara.

El PP intervé els comptes de l’Ajuntament de Madrit! Oh, la la! El PP necessita diners, i necessita pagar favors, i jutges que durant anys han sigut incapaços de decidir, de posar mesures, de frenar l’orgia. Prèviament, el PP ja havia intervingut el País València. I Catalunya. Però el refillet Junckers diu que no és suficient motiu per creure que el PP se salta el dret del ciutadans, la democràcia, malgrat que empresonen arbitràriament un govern, i tanquen un parlament democràtic. O intervinguen ajuntaments, o parlaments. No. Ací, segons Junckers, fa cent anys que ningú no se salta l’estat, ni el dret d’ell de passar-se allò que mos passe pel forat del cul. Invasió2

Arriben els invasors a Catalunya. Entren en palaus, en els comptes que els interessa robar, en les institucions, assalten la democràcia. Són personatges estrets del terror, amb americana, gavardina, bossa al muscle, són el PP, a poc que els grates la pell els traus l’escama: corrupció i dictadura. Invasió3

El govern espanyol ordena atacar les lleis valencianes, les lleis catalanes no li cal atacar-les més, les ha fulminades amb un colp policial, amb l’ajuda del PSC, que són uns monicots que n’hi ha al museu de cera: el pp ha liquidat el govern legal de Catalunya, el Parlament votat democràticament, i amenaça ara amb el patrimoni particular dels catalans: el govern espanyol és un cau de lladres que ha legalitzat el robatori. Rieu-vos de la màfia. Però Junckers diu que no, de cap manera. Invasió4

La permissivitat feixista fa feredat els últims mesos: l’extrema dreta, entre els quals n’hi ha policies i guàrdies civils, organitzen violències i agressions amb el nom d’aquella bandera. No n’hi ha concentració o crida que no acabe amb violència, ferits i destrosses al patrimoni. Insulten, escampen l’odi, fan munt i tumult, escupen, trauen el braç, el puny, canten i criden proclames feixistes en favor de la vergonya humana. Però la justícia espanyola, lamela, el fiscal, els tribunals perduts i la justícia que el vent s’endugué, no hi veuen cap indici, cap ni un, que atempte contra els drets humans, o que incite al desordre, o contra la pau del carrer.

Uns altres jutges, d’un altre vent que s’endugué la vena als ulls de la justícia, es dediquen a restaurar els noms del carrers franquistes a València i a Alacant. Tornen noms de militars i assassins i torturadors. Però Junckers diu que no, que exalçar el nom d’aquells criminals no va en contra del dret dels homes justos. Invasió5

Els jutges espanols persegueixen l’escola: acacen els mestres que fan debats, diàlegs, o gosen escriure a la pissarra paraules com democràcia, llibertat, república catalana, fins i tot si diuen Puigdemont… Per contrarestar l’orgia, el carnaval de l’espanya falangista i pepera (per cert, un fracàs econòmic d’ordre mundial), jo he posat a la meua classe una foto del conseller d’educació, Vicent Marzà. Ves, perquè m’ha donat la gana. Més fort encara: si fes classe en una escola de la República, avui tindria la fotografia del president a la meua aula. I tant que sí!

Per molts anys, valencians!

[ja tenim al sac la primera dotzena de jorns de la república]

«Tota restricció en la llibertat de conducta de qualsevol dels seus membres […] lleva a l’espècie un grau inestimable de riquesa.» JS Mill

Qualsevol forma d’opressió i esclavitud pot frenar el desenvolupament cultural i econòmic de la societat… Nuccio Ordine

Tercera setmana de República: oh europa!

Si l’acció de privació de llibertat és contra homes honestos, l’operatiu que ha decidit l’ordre de tancament és una organització criminal, i cada membre que hi pertany voluntàriament és còmplice i haurà de penar la culpa per fer ús de males arts. No s’entendria una vida normal, un dilluns després del diumenge, anar a la feina i fer com si no passés res; acotar el cap i dinar com ni no passés res, pujar a classe de nou i ensenyar matemàtica com si no passés res. No s’entendria.

Mestres, infermers, administratius, llauradors, funcionaris…

No s’entén que siguem governats per una banda de criminals, cada dia que passa, i vivim com si res. Cal dir-ho alt i clar: denunciem el govern criminal del PP i els seus col·laboradors. Els militants que els donen suport, les institucions a les quals s’aferren, tot i tothom que els fa suport amb aqueixa complicitat. Funcionaris podrits, tribunals podrits, mitjans podrits… Denunciem els partits que donen suport als criminals, els jutges, els fiscals, per complicitat i conxorxa, perquè són responsables que, cada minut que passa, homes i dones siguen en presó.

Transportistes, venedors, comerciants, arquitectes, electricistes, obrers…

La complicitat contra la manca de llibertat, contra els principis bàsics que són a la declaració de drets humans: “ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament”. Aquest viure servil atempta contra la vida normal de cada valencià. I els valencians encara no ens n’adonem. Després acabem la feina i tornem a casa, i potser que preparem el sopar, o ens preparem per acabar el dia, o per anar a dormir, com si no passés res… Ahir, o despús-ahir, o divendres passat, el govern espanyol va decidir atacar el govern valencià, de colp i de nou, un govern valencià que pretenia ajudar els més desvalguts amb dues lleis valencianes. Ací espanya també vol aplicar-nos el 155, amb coordinació amb el PSPV?, ací encara sense empresonar ningú, però no pot ser que no passe res, que vivim com si res la vergonya, que no ens defensem de l’agressió, de la violació de drets que practica el PP.

músics, actors, artistes, escriptors, tramviaires…

Que no podem viure cada dia com si no passés res… Que cal ser més decidits, valencians, i deixar d’esser molls, muts i ximples. Que tenim el pitjor finançament, el pitjor de l’estat, per voluntat del govern espanyol del PP… I una majoria de nosaltres, com si no passés res. Encara.

—en passar la vuitava, ja tenim nou dies de República catalana—

Quan la justícia és absurda permet justament el contrari d’allò que pretén, injustícia. Si l’error és a consciència, la justícia prevarica. Ja fa vint dies que n’hi ha a les presons espanyoles dos homes presidents de dues de les associacions més emblemàtiques, honestes i entusiastes d’aquest país. No han comés cap crim, ni han atemptat contra ningú, però justament per això, espanya permet la barbaritat d’empresonar-los.
La mateixa justícia, en canvi, permet que homes que han atemptat contra la propietat, que han ordit conxorxa il·legal, han mentit i destruït proves, i s’han emportat diners públics a comptes particulars en paradisos fiscals —amb l’afegitó que fa anys que cometen els delictes a l’empara d’aquella justícia espanyola—, puguen ser lliures per continuar perpetrant delictes. Fins i tot poden acusar uns altres de criminals, amb proves falses.

Això de quina cosa depén, doncs?, de l’amistat o de la consciència política del fiscal i del jutge que decideix. Ves si serà gros: l’ideal polític d’un jutge, la seua emoció per comptes de la raó i la llei, decidirà sobre la llibertat dels uns o dels altres.

La jutge Lamela i el fiscal Maza —reprovat pel parlament espanol— prevariquen en canvi de fer justícia. Perquè ells són per damunt la democràcia i per damunt la justícia. Ells tenen entre els ulls que cal aterrar l’adversari polític del creminal Rajoy, president del govern d’espanya amb el suport del psoe.

D’aquest cultiu, no ens estranya el linxament que pateixen els homes honestos: consellers i vicepresidents d’un govern democràtic i transparent, i dos homes presidents de l’assemblea i d’òmnium. No sé a Espanya quina seria l’associació comparable a aquestes dues, però no trobe que si n’hi ha, tinguen homes criminals al seu càrrec.

El linxament forma part de la justícia espanyola, i indica quina mena de justícia tenen els espanyols: burla, insult, riota, amenaça… Una vergonya que atempta contra uns quants drets internacionals. Però és el nivell de la policia, dels funcionaris de presons, dels fiscals, dels advocats, dels jutges espanols. És el nivell espanya-franquista des del moll de l’os.

La comparança en un xiquet de l’escola que ha tret una mala nota, o ha fet una gest pel qual se l’ha castigat i tothom, fins i tot el mestre, o els altres mestres, o els xiquets de les altres classes, vingueren a assenyalar-lo i a burlar-se’n. És això mateix que proposa espanya des dels seus tribunals i des dels seus mitjans públics i privats: escarnir, burlar-sen, a l’aeroport, a les estacions, a l’arribada als jutjats, a l’eixida, les sirenes a tot volum, a l’arribada a la presó, a l’entrada, tot de policies i funcionaris i periodistes, i fiscals i jutges, i encara polítics adversaris burlant-se’n: els acusen de covards o coses pitjors.

És el nivell d’intel·ligència a espanya, que encar ens ha de fer més forts, valencians, catalans, perquè nosaltres no som fets d’aqueixa pasta d’idiotes: els Montilla, Gonzalez, Iceta, Albiol, Arrimadas, lamela, maza o rajoy, sanchez, iglésias, que continuen rient, rient-se de la seu pròpia mediocritat.

Catalunya i València tenen un nivell més elevat d’ànima i de coratge per damunt la trista realitat de ximples que espanya representa a través d’aquests voluntaris del feixisme del segle XXI a Europa.

Els més creatius pensareu què i com cal actuar davant el colp feixista d’espanya contra la democràcia. A Catalunya n’hi ha presos polítics, a València una ruïna. Cal una desobediència cívica i intel·ligent, que obligue espanya a acatar els drets humans. Els drets, sinyors!

Espanya atempta contra la declaració de drets de 1948, contra la carta de l’ONU i contra la democràcia europea. Fa anys que ho fa que no ho pot amagar. Ara és contra el parlament de Catalunya i contra els milions de votants d’un govern elegit democràticament. Ha enviat la policia i els criminals del seu partit a envair i usurpar il·legalment un altre país. Agressions, robatori, discriminació, manca de drets… Ha empresonat mig govern, homes i dones demòcrates de gran solidesa. De conviccions i de paraula. Van dir que farien això, els van votar, van guanyar i mos van portar.

Per a un estat governat per mediocres, tanta convicció fa molt de mal.

Europa no vol actuar, encara, emparant-se en una idea estrambòtica: l’afer és intern. L’estupidesa també, Junckers o Tusc, és interna i individual i vosaltres representa que governeu per damunt la inutilitat dels estats, quan els estats abusen dels seus ciutadans. D’una altra manera, què feu i per a què, inútils! Ja sabem que voleu frenar les reaccions naturals dels pobles, que heu rebut un premi espanyol en canvi de tenir la boca tancada. Prevaricació! Però sabeu que la legislació espanyola permet aquests excessos, que s’aguanta sobre el franquisme i els seus privilegis. No voleu veure que espanya és una poma podrida a Europa? Dimitiu. Europa no mereix ni monicots ni homenics. Pel que fa a la solidesa democràtica, espanya no atendrà a raons d’ètica o justícia. Si són lladres i corruptes què collons els ha de semblar l’ètica o la justícia! Per això necessitem gent amb més coratge i major visió. Europa en té de segur, però no és en aquests polítics que ara la governen.

La desobediència ha de ser intel·ligent. Contra espanya. Sòlida i intensa. Pensem on els farà mal i on podem actuar amb major eficàcia. Mentre s’organitza un Pla de primera, podem fer petites coses de manera individual: a mi ja em va bé no anar al cinema en espanyol. No hi vaig gens. Ni al futbol, tampoc. No compre premsa ni revistes ni res en espanyol. Ni res d’espanyol que atempte contra els valencians. Ni pagar res, si els afavoreix res en espanyol. El pp cobra i paga en negre?, nosaltres també ho farem, a partir d’ara. Fins que reconeguen la democràcia, fins que deixen de robar, fins que reconeguen la legalitat dels valencians. És prou que un edifici a València tinga una estanquera, una de sola, per no entrar a cap botiga de la planta baixa. Que ells decoren, compren i paguen allà on vulguen, nosaltres també ho farem. De loteria, jo que era jugador i venedor, cap ni una. Zero absolut. Que se l’enfiten… Més exemples:

Desobediència fins que no torne la democràcia.

Si el malalt és diu espanya, no patiu, no té remei. No n’hi ha antídot, ni vacuna, ni investigació mínima: la combinació de patologies endèmiques ha produït una tristesa incurable. No és de les més rares, políticament, però és incurable.

El problema no és Catalunya, ni és València: és espanya, que ja ha signat la liquidació voluntària. Allà ja no cal reclamar només la llibertat dels presos, sinó la dimissió del govern, dels jutges i del parlament. Cal defensar la declaració universal dels drets, on s’hi reconeix la llibertat dels pobles, exigir l’abdicació de la monarquia tramposa, i proclamar la república espanola, i qui la vulga que se la quede. Nosaltres, els valencians, hem de preparar-nos per pegar a fugir com més prompte millor. I, com Catalunya, proclamar també la nostra república.

Pel que fa a Europa, caldrà començar a demanar la dimissió dels responsables màxims d’aquelles institucions de putiferi: el president del parlament Europeu, el de la Comissió…, si han de tolerar lleis franquistes o xenòfobes entre els estats que en formen part, els obligarem a renunciar-hi, defensarem els pobles i aterrarem els Junckers i Tuscs de torn.

Europa potser que tinga remei, espanya segur que no. És això que hauríem d’explicar demà a l’escola, en general, a secundària. Com és que en el segle XXI, n’hi ha estats que apliquen lleis franquistes que són il·legals, per empresonar governs democràtics triats pel poble.