L’any 1982, en una promoció amb motiu del centenari del seu naixement, vaig comprar a la llibreria VYP de Tarragona (un establiment ja desaparegut) la sèrie completa dels dotze volums (la majoria provenien de l’edició original feta a Perpinyà als anys cinquanta per Edicions Proa) de l’obra de Joan Puig i Ferreter (La Selva del Camp, 5 de febrer
Ignasi Carnicer va publicar fa uns anys, el 2003 concretament, un llibret en tres idiomes (català, castellà i anglès). L’obra -de curta tirada- se la va pagar de la seva butxaca i la va anar oferint com a present als seus amics. Avui, quan s’escau l’aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz, m’han vingut a
Avui fa deu anys que va morir Enric Valor i Vives (Castalla, 22 d’agost de 1911 – València, 13 de gener de 2000), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1987. Arran d’aquest reconeixement a la seva tasca literària la revista “Europa de les Nacions”, publicà en el seu primer número, corresponent al novembre-desembre d’aquell
Antoni Simon i Tarrés és catedràtic d’Història Moderna de la UAB i autor d’aquest lúcid article aparegut a La Revista de Catalunya, número 254, corresponent al proppassat octubre del 2009. El novembre d’enguany es commemora el 350è aniversari del tractat dels Pirineus, un esdeveniment cabdal en l’esdevenir de la formació històrica catalana, ja que
Montserrat Palau i Vergés (Tarragona, 1958), és filòloga i professora de la Universitat Rovira i Virgili. És l’autora d’aquest article dins del llibre col·lectiu “Paraula donada. Miscel·lània Joaquim Mallafrè”, Onada Edicions, Benicarló, 2006. L’aportació de Montserrat Palau a aquest llibre d’homenatge al també professor Joaquim Mallafrè consisteix en una reflexió sobre feminitat i construcció
El número 253 de la Revista de Catalunya, corresponent al setembre d’enguany, està dedicat pràcticament de manera monogràfica a remembrar la Setmana Tràgica. L’article d’Albert Manent obre el recull d’articles (Gemma Rubí, Josep Termes, David Ballester, Joaquim Casas) i, pel seu interès, el reprodueixo a continuació: “Amb motiu dels cents anys d’aquest trist esdeveniment
El 24 de novembre del 1989, als setanta quatre anys, moria Jaume Martínez Vendrell. De la seva llarga trajectòria com a militant independentista en va deixar un llibre autobiogràfic (“Una vida per Catalunya“) que només abasta la seva lluita de resistent al franquisme fins al 1947. Un dels darrers -i escassos- escrits que deixar és aquesta carta
El 13 d’octubre de 1938 Antoni Rovira i Virgili va publicar a “La Humanitat”, l’òrgan oficial d’ERC, aquest article sobre els drets del poble jueu, en el qual demostra la seva alçada moral i intel·lectual, quan -en plena guerra a casa nostra i anys abans de l’holocaust- emet la seva ponderada opinió sobre el conflicte
Manuel Cruells va publicar l’any 1971, “El 6 d’octubre a Catalunya”, (editat per Pòrtic), un llibre que –malgrat els anys transcorreguts des de la seva aparició- continua essent una referència imprescindible a l’hora d’aproximar-se al tema. Cruells, partícep dels fets, fa una anàlisi política de la revolta (pàgines 161 i següents) que val la pena
Alfons Quintà Sadurní, (Figueres 1943), és advocat i periodista. Fou delegat a Catalunya del diari madrileny El País, director de TV3, del diari El Observador i col·laborador de l’Avui fins l’any passat. Analista de la política internacional, en aquest article -aparegut avui fa quatre anys a l’Avui- dóna una visió sobre l’evolució del Pròxim Orient que
Josep Armengou i Feliu (Berga, 18 d’octubre del 1910- 21 de gener del 1976), fou un sacerdot i patriota català que divulgà el seu pensament sobre la catalanitat en condicions de clandestinitat, sota el franquisme, però tampoc quan arribà la restauració borbònica la seva obra ha resultat fàcilment accessible. L’infatigable Moisès Rial, també fill del Bergadà,
Lluís Vicent Aracil i Boned (València, 1941) és un sociòleg eminent, dissident de la generació dels progres -la que emergeix entre els anys seixanta i vuitanta del segle passat i ha assolit des d’aleshores l’hegemonia política i social a Catalunya i Espanya- de la qual n’és un crític lúcid de lectura imprescindible. Des de fa
Antoni Rovira i Virgili va publicar al número 196-197 de la Revista de Catalunya, corresponent als mesos de març-abril del 1947 aquest article panoràmic sobre la visió que tenia de la Catalunya del seu temps. Unes reflexions a tenir en compte a l’hora de repensar la catalanitat contemporània. I.- Terra pobra i poble ric Catalunya,
L’historiador Lluís Ferran Toledano ha publicat aquest article sobre el bicentenari de la Guerra del Francès a la Revista de Catalunya, número 246, corresponent al gener d’enguany. “Allò que recordem i oblidem i allò que constitueix objecte de commemoració per les institucions públiques pateix, en les societats globals, un ràpid procés de mutació. El
Marc-Aureli Vila i Comaposada (1908-2001), fou un eminent intel·lectual i un fidel militant d’ERC durant tota la seva vida. Aquesta breu reflexió seva, “Conceptes sobre la catalanitat” fou publicada al setmanari Canigó, número 437, el 21 de febrer del 1976 i conserva encara plena actualitat. El terme catalanisme pel seu sufix “isme”, senyala posició partidista: a