Ramon Sargatal i Pellicer és un patriota polifacètic que escriu i treballa amb els nouvinguts musulmans tot establint-hi una relació intercultural igualitària promovent els valors de la catalanitat i la laïcitat com a pilars fonamentals de la nostra convivència social i cohesió nacional. M’ha fet arribar la ressenya que va publicar a E-Notícies el proppassat
Avui fa vint-i-set anys que va morir Manuel Cruells, un patriota de pedra picada i un intel·lectual prolífic que encara està pendent de ser biografiat com cal. La seva obra es va centrar en la preservació de la memòria sobre els fets i les actituds dels nacionalistes catalans durant la Generalitat republicana, la guerra del
Hipòlit Nadal i Mallol (1891-1978), fou un patriota català que des de l’Argentina estant va impulsar la causa del separatisme català al llarg de tota la seva vida, entre altres activitats dirigia la revista “Ressorgiment”, editada a Buenos Aires, publicant-hi al número 327, corresponent a l’octubre del 1943 aqueixa editorial que reprodueixo tot seguit atès que
Ara, quan l’agressió russa a Ucraïna està en una fase molt avançada, aqueix estat es planteja sol·licitar la seva incorporació a l’OTAN per poder defensar-se. Aqueixa eventualitat ja la van plantejar fa sis anys en un article conjunt a Le Monde del 1 d’abril del 2008 els filòsofs francesos André Glucksmann i Bernard-Henry Lévy apel·lant
El prestigiós -i ben jove- economista francès Tomas Pikkety (autor d’un assaig de lectura imprescindible, “Le capital au XXI siècle”, Seuil, 2013) va publicar el proppassat 16 de juny al diari d’esquerres Libération aqueix article assenyalant les profundes desigualtats socials com la principal causa de la inestabilitat d’Egipte i dels països àrabs del golf pèrsic. “Depuis
Preparant la xerrada que he de fer a Prada dimarts vinent sobre el dret d’autodeterminació he rellegit un article breu d’Hèctor López Bofill titulat “L’evolució jurídica cap a l’estat propi” que va ser publicat al número monogràfic de la Revista Catalana de Dret Públic, la tardor del 2010, dedicat a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol
Manuel Valls, quan fa cinc anys es va postul·lar com a precandidat del Partit Socialista Francès (PSF) a les eleccions presidencials del 2012, va sintetitzar el seu pensament en aqueix article publicat a diversos mitjans europeus i també a l’Avui del 23 d’agost del 2009. Cinc anys després, Valls és primer ministre i té la responsabilitat i la possibilitat de
Al Setmanari Canigó, número 659, corresponent al 24 de maig del 1980, a la bústia oberta a les cartes dels lectors hi va aperèixer aqueixa de l’insigne patriota Joan Ballester i Canals que reprodueixo a continuació per la clarividència del seu contingut: “La setmana passada va ésser plena d’esdeveniments d’aquells que és costum de qualificar “d’històrics”.
L’enyorat Joan Roy publicava a Regió 7 una columna d’opinió titulada “Al pot petit”, a la qual va escriure avui fa quatre anys aqueix article que reprodueixo tot seguit ja que el considero plenament vigent. “El està passant a Espanya és molt greu. L’economia s’ensorra i s’ha hagut d’eliminar el bonisme i la demagògia electoralista.
Aqueixa setmana hi ha hagut un increment de les agressions espanyolistes contra persones i símbols catalans arreu del país. Una de les més significatives ha estat l’amputació d’una de les tres branques del pi del Prat de Campllong, al terme municipal de Castellar del Riu, reivindicada via facebook per un individu afi a un grup
Daniel Vainstub, professor d’arqueològia de la Universitat Ben Gurion, el 15 d’abril de l’any passat publicava a Aurora Digital una interessant reflexió sobre l’èxit històric de l’estat hebreu que és encara vàlida tot i els trascendentals esdeveniments d’enguany: l’estancament de les negociacions de pau entre Israel i l’ANP o l’eclosió d’un racisme jueu denunciat per Amos Oz com a equiparable als
Aqueix article d’Arno Karsfeld, (París, 1965) advocat franco-israelià, publicat a Le Monde el 5 de desembre del 2001, poc després del fracàs de les negociacions de Taba i ja en plena segona intifada, és de plena actualitat ara que l’acord de reconciliació entre l’OAP i Hamas ha comportat l’estroncament de les negociacions de pau entre l’ANP
Gustavo Perednik, escriptor i filòsof jueu-argentí, va publicar l’article que reprodueixo a continuació sobre la matança de palestins refugiats als camps libanesos de Sabra i Chatila al número 31 de la revista de l’associació filosòfica Nodulo Materialista, El Catoblepas, corresponent al setembre de l’any 2004. Els autors de les execucions foren milicians cristians enfrontats amb els grups armats palestins
Avui s’escau el tercer aniversari del traspàs de l’enyorat amic Joan Roy Darnaculleta i per servar la seva memòria reprodueixo un article ben actual publicat al Punt el 4 d’abril del 2008. “El catalanisme no és particularisme idiomàtic ni un regionalisme econòmic o un cantonalisme polític, que és com ha qualificat Espanya la qüestió
La involució que està experimentant el PSC(PSC-PSOE) des de la condició de partit hegemònic i garant de l’ordre estatal a Catalunya durant tres dècades a la de soci subaltern del bloc anti-independentista amb Ciudadanos i PP mereix alguna reflexió. Hores d’ara hi ha tot de publicistes i polítics addictes a l’ordre establert interessats a afalagar