La filòsofa corsa Renée Fregosi és autora d’un parell d’articles remarcables sobre l’islamisme i el col·laboracionisme francès contemporani que són aptes per a la reflexió des de Catalunya estant, especialment quan la resposta als atemptats jihadistes a Catalunya ha estat la de defugir les arrels del totalitarisme islamista i cedir a una islamofília induïda com
Aqueixa tarda he llegit d’una tirada el breu, però substanciós, assaig d’Antoni Jutglar i Bernaus (1933-2007), “La España que no pudo ser”, (DOPESA, Barcelona, 1971). És una obra de joventut d’aqueix historiador deixeble de Jaume Vicens Vives (reiteradament citat al llarg del llibre) que avui em sembla encara actual atès que fa una síntesi panoràmica
Francesc Maspons i Anglasell, el gran jurista i eminent patriota, va morir ara fa cinquanta anys enmig del reconeixement cívic de tot el nacionalisme català de l’època. Avui, el seu pensament jurídic i polític és negligit pel món acadèmic i mediàtic hispano-cèntric i contra-identitari, un fet que esperona a revertir aqueixa situació impròpia d’un poble
Avui s’escau el cinquantè aniversari de la mort de l’eminent jurista i patriota Francesc Maspons i Anglasell, menyspreat per l’oblit intencionat de la crosta acadèmica espanyolista que és hegemònica a la majoria de les universitats catalanes. Fa poques setmanes l’Institut d’Estudis Catalans i la Comissió Jurídica Assessora van organitzar una jornada d’estudi dedicada a actualitzar
Shmuel Trigano, filòsof i sociòleg especialista de la tradició hebraica i del judaisme contemporani, (citat en apunts anteriors en aqueix bloc) va publicar el 28 de juliol passat a les pàgines de Le Figaro aqueixa llarga reflexió al voltant de les actituds polítiques preponderants a França fins fa ben poc a l’hora d’encarar el gihadisme:
Reprodueixo una entrevista publicada a Le Figaro el 13 d’octubre del 2014 a Elisabeth Lévy directora del magazine «Causeur» on al número d’octubre, s’interroga sobre les causes de la desaparició de l’esquerra francesa i dóna la paraula entre a Alain Finkielkraut, Jacques Julliard, Aymeric Chauprade et Christophe Bourseiller, els intel·lectuals balsmats com a neo-reccionaris. Le dernier numéro
Mezri Haddad és un filòsof, escriptor i diplomàtic tunisià: fou ambaixador del seu país a l’UNESCO de 2009 à 2011, autor de nombrosos assajos sobre els lligams entre religió i política, singularment “La face cachée de la révolution tunisienne. Islamisme et Occident, une alliance à haut risque” (Éditions Arabesques/Apopsix, 2011). En aqueixa entrevista publicada a Le
Delfí Abella i Gibert (1925-2007) fou un psiquiatre eminent i un activitista cívic i patriotic durant el franquisme essent reconegut socialment per ser un dels fundadors des “Setze jutges”. Però la seva contribució fonamental és l’aplicació de les tècniques de la recerca psiquiàtrica a la col·lectivitat del poble català de la seva època. Obra seva
Ara que la CUP viu una crisi crucial s’escau reproduir aqueix article de Jordi Vilanova i Cardona (1927-1983), un patriota català nascut a l’exili (tota la seva vida fou oficialment un apàtrida amb passaport anglès) que va lluitar a la Segona Guerra Mundial i va col·laborar amb Josep Maria Batista i Roca integrat al CNC des de
Ara que l’independentisme català està en un atzucac pel xantatge dels anticapitalistes que prioritzen les seves cabòries totalitàries i les contradiccions de CDC i ERC incapaces de bastir una estratègia per arrabassar l’hegemonia al progressisme abstracte i banal, cal rellegir els patriotes de generacions precedents per retrobar el fil de la història. Aqueix article de Manuel
Repassant revistes de l’exili he retrobat un article breu de Robèrt Lafont, (1923-2009), -l’intel·lectual occità multidisciplinar que va ser sempre un agermanat del poble català-, que m’ha semblat com una llum d’esperança en aqueixes maltempsades. Es tracta d’un escrit publicat a la revista trimestral occitana i Catalana “Vida Nova”, editada a Montpeller entre els anys
Ben Dror Yemeni és un reputat periodista israelià que va publicar aqueix article explicatiu sobre la “Nakba ” palestina (El País, 27 de maig del 2010) que haurien de llegir els polítics (no solament els de la CUP) i opinadors mediàtics (inclosos molts historiadors, com Josep Sánchez Cervelló) que parlen del conflicte àrab-israelià des de
Esteve Albert i Corp, (Dosrius, 4 de febrer del 1914 – Andorra la Vella, 10 d’octubre del 1995) fou un patriota de socarre’l i un home d’una cultura polifacètica -al marge del món acadèmic- que ha deixat una prolífica producció literària. En remembrança reprodueixo un article sobre la catalanitat publicat a la revista trimestral Terres
Ron Ben-Yshai és un analista israelià especialitzar en qüestions militars que va publicar el passat 14 de novembre aqueix article al diari Yediot Ajaronot l’endemà mateix dels atemptats gihadistes a Paris que avui reprodueixo en llengua castellana (versionat pel digital Hatzad Hasheni) atesa la vigència dels seu contingut. El seu diagnòstic coincideix amb l’expressat fa
El polifacètic patriota Ramon Sargatal i Pellicer és un col·laborador habitual del diari El Punt i la premsa gironina en general. Però va publicar durant uns mesos a E-Notícies un seguit d’articles sobre el món musulmà i la seva interrelació amb la societat catalana que són força interessants i han passat desapercebuts tot i la