Lliris
Aquests llirissempre han estat a casamon pare deiaque sempre els hi havia visti que eren més vells que ell els lliris encara hi soni floreixen primavera rera primavera
Aquests llirissempre han estat a casamon pare deiaque sempre els hi havia visti que eren més vells que ell els lliris encara hi soni floreixen primavera rera primavera
La Fundació Tàpiesamb Núvol i cadiraera com el temple d’una religió exòtica al mig de l’Eixample Recordo la impressió que vaig sentir d’adolescent davant l’obra d’Antoni Tàpiesque ens va descobrir una professora de dibuix absolutament fora de llocen una escola de monges Tàpies de la mà de la profe em va despertar la curiositat per
Tarda-vespre que ja és nitpunts de llum juguen a la finestra del tren travessar el Baixem retornaa un passat no tant llunyàperò de paisatge molt diferent
Fa 75 anys el meu àvi era Guardia d’Assalti gaire bé no en sé resde com ell i la meva àvia van patir, més que viure aquells dies Aquest matí m’ha emocionat el relat de Moisès Broggi
una cosa bonade la tardorés el raïm el moscatellem porta records d’infantesasopar amb la iaiaarengada amb raïm acabat de colliri pà torrat amb oil, all i sal
em fascinenles aranyes gegants de la difunta Louise Bourgeois d’allò petit en fa 1monumentd’allò que pot repugnar en fa artd’allò que espanta en fa admiraciód’allò feble en fa fortalesa
delicada com un record preciosa com les mans de l’àviabrillantcom un instant d’infància
que em vas fer properareivindicativa i sentida em vas descobrirun nou universple de subtilesesper assaborirde mica en micacom les fulles d’una carxofaEl amor es un centroUna esperanza un huerto un páramouna migaja entre dos hambresel amor es campo minadoun jubileo de la sangrecáliz y musgo/ cruz y sésamopobre bisagra entre voracesel amor es un sueño
Una màquina d’espavilar ocells de nitgran títol!!!i de bon devorar m’ha fet encuriosirde la músicade Juli Garreta la sardanase’m fa llunyana i alhora properarecords infantils d’aplecs i costellades
Plovien bombesals poblesi a la ciutatvan sembrarpor i silenci El recordés patrimoni dels qui ho va patiri tambéde la ciutadaniaper no oblidar maique la Pau és un Dreti l’únic camípossible A la iaiali feien por els soterranisi el metro estar sota terrali feia pànic però de la por i de la guerrano en parlava mai
Ja no hi ets. És molt estrany saber que ja no hi ets. M’enrecordo dels jocs compartits de les rialles i de les baralles. M’enrecordo del nen que vas ser. En un lloc estrany i aliè on no hauria esperat mai saber de tu em diuen que fa temps que ja no hi ets que
Els somnis adolescents fan anys però no envelleixen A la wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Indiana_Jones El verdadero nombre de Indiana Jones es Henry Jones Junior, hijo del arqueólogo medieval Henry Jones Sr. y su esposa Anna. Nació el 1 de julio de 1899 en Princenton, Nueva Jersey. Acompañó a su padre en sus viajes a través de Europa,