Per a un xiquet de nou o deu anys, sense televisor a casa (era el meu cas), tot el saber humà estava encabit en un únic llibre: l’Enciclopedia Álvarez Per Bartolomé Sanz Albiñana A les acaballes de la dècada dels anys 50 i a primeries dels anys 60 –cursos 1959-60 i 1960-61 en concret– un
Pel que fa als exercicis, classificàvem per columnes paraules relacionades amb el menjar, el carrer, el cinema o qualsevol altra cosa pròxima amb la finalitat d’anar ampliant el vocabulari amb paraules que, vistes ara, ens devien resultar més estranyes que el xinés Per Bartolomé Sanz Albiñana El món no s’acabava, i al setembre encetaríem un
Als anys cinquanta i seixanta era impensable una altra llengua digna d’aprendre’s a l’escola que no fóra el castellà: ens afectava la malaltia de la diglòssia sense saber-ho i la patíem com la cosa més natural. Per Bartolomé Sanz Albiñana A deu anys cursava el segon grau de l’Enciclopedia Álvarez, o potser era el tercer.
Enfront del discurs propagandístic del règim amb banderes, proclames i desfilades amb crits de “Franco, Franco, Franco” i “Viva Franco”, la gent que patia va muntar el seu discurs marginal al voltant de la fam, el racionament, el pa negre, etc. Per Bartolomé Sanz Albiñana Ara quan ja sóc gran i moltes coses se m’envolen
Els himnes i les cançons religioses tenien com a objectiu el control de la moral pública i la presència constant de l’Església en la vida quotidiana. En el Nacionalcatolicismo, l’estat i l’altar eren indissociables. Per Bartolomé Sanz Albiñana Els únics quaderns escolars que conserve de la meua època escolar corresponen a un any: comencen a
L’objectiu era l’adoctrinament subtil en la ideologia nacionalcatòlica en què la religió, la pàtria i el respecte a l’ordre jeràrquic eren parts fonamentals de la bastida del règim. Per Bartolomé Sanz Albiñana En la nostàlgia de la vida que s’esmuny, els carrers de la meua infància s’han transformat, el veïnat ja no hi és, la
El que féiem no era sinó pràctica, reforç i ampliació de les operacions aritmètiques fonamentals. Les taules de multiplicar les sabíem tan bé com les taules de la llei que duia Moisés quan baixà del mont Sinaí. Per Bartolomé Sanz Albiñana A la meua néta Leire Torne als quaderns escolars i em ve al cap
En els meus quaderns, de juny de 1960 fins a juny de 1961, hi ha bona cosa de passatges evangèlics copiats a les llibretes, així que alguna cosa degué quedar en el meu cervell de tot allò. Per Bartolomé Sanz Albiñana Continue revisant uns quaderns escolar de fa seixanta-cinc anys, de quan jo tenia entre
Conferència de premsa del capità Galvão després de lliurar el vaixell segrestat al govern brasiler, 2 de febrer de 1961. Fotografia: Arquivo da Emigración Galega. A principis dels anys seixanta, per a la meua promoció al seminari i les anteriors, el “capitán Galvao” era don Víctor Fe Alemany Per Bartolomé Sanz Albiñana A principis dels
El bisbe Ferreira en la confirmació de Bartolomé Sanz. Arxiu personal de Bartolomé Sanz Per cert, si algú coneix el cas d’algun bisbe espanyol que estiga en procés de beatificació per haver-se oposat obertament al règim franquista, ja tarda a dir-me qui és i de quina diòcesi per a investigar-ho. Per Bartolomé Sanz L’exili del
Fotografia: El bisbe portugués Antonio Ferreira a Penafiel (Portugal) Això que la confirmació ens feia apòstols de Crist i ens imprimia caràcter crec que ho vaig aprendre en el catecisme dels diumenges, i també a l’escola Per Bartolomé Sanz Albiñana En l’exercici assossegat que he mamprés amb la jubilació de recordar el passat, les fotografies m’ajuden
Amb eixos quaderns es podria fer una tesi doctoral: no perquè siguen meus, és clar, sinó perquè reflecteixen com era l’ensenyament vint anys després d’acabada la guerra Per Bartolomé Sanz Albiñana Al meu nét Unai Hui els presente un memento de quan tenia entre huit i nou anys. Els mementos també ens conviden a evocar
La meua infància i adolescència està embolcada per la religió –com ja he dit algunes vegades– fins a l’avorriment. Aquella vida tenia sovint una certa semblança amb la de l’edat mitjana, impregnada de timor Dei. Per Bartolomé Sanz Albiñana Que no pense ningú que invoque cap musa per a la meua inspiració, com feia el
Església i estat anaven de bracet. Fotografia: l’Olleria, anys 1960 (Arxiu Col·lectiu l’Olla) Quan mire arrere, reflexione sobre com van educar la meua generació i ho compare amb el present, em faig creus que no ens rebel·làrem contra el sistema. Per Bartolomé Sanz Albiñana El passat va ser el que va ser: cadascú té el
Fotografia: Vista de l’Olleria, anys 1960. Arxiu Col·lectiu l’Olla El telèfon, la televisió, el tocadiscos i la llavadora entren relativament tard a ma casa: tancant els anys seixanta i tots de colp. El primer, per motius laborals de mon pare, i el segon perquè ja era un escàndol no tindre’n Per Bartolomé Sanz Albiñana A