Conferència de premsa del capità Galvão després de lliurar el vaixell segrestat al govern brasiler, 2 de febrer de 1961. Fotografia: Arquivo da Emigración Galega. A principis dels anys seixanta, per a la meua promoció al seminari i les anteriors, el “capitán Galvao” era don Víctor Fe Alemany Per Bartolomé Sanz Albiñana A principis dels
El bisbe Ferreira en la confirmació de Bartolomé Sanz. Arxiu personal de Bartolomé Sanz Per cert, si algú coneix el cas d’algun bisbe espanyol que estiga en procés de beatificació per haver-se oposat obertament al règim franquista, ja tarda a dir-me qui és i de quina diòcesi per a investigar-ho. Per Bartolomé Sanz L’exili del
Fotografia: El bisbe portugués Antonio Ferreira a Penafiel (Portugal) Això que la confirmació ens feia apòstols de Crist i ens imprimia caràcter crec que ho vaig aprendre en el catecisme dels diumenges, i també a l’escola Per Bartolomé Sanz Albiñana En l’exercici assossegat que he mamprés amb la jubilació de recordar el passat, les fotografies m’ajuden
Amb eixos quaderns es podria fer una tesi doctoral: no perquè siguen meus, és clar, sinó perquè reflecteixen com era l’ensenyament vint anys després d’acabada la guerra Per Bartolomé Sanz Albiñana Al meu nét Unai Hui els presente un memento de quan tenia entre huit i nou anys. Els mementos també ens conviden a evocar
La meua infància i adolescència està embolcada per la religió –com ja he dit algunes vegades– fins a l’avorriment. Aquella vida tenia sovint una certa semblança amb la de l’edat mitjana, impregnada de timor Dei. Per Bartolomé Sanz Albiñana Que no pense ningú que invoque cap musa per a la meua inspiració, com feia el
Església i estat anaven de bracet. Fotografia: l’Olleria, anys 1960 (Arxiu Col·lectiu l’Olla) Quan mire arrere, reflexione sobre com van educar la meua generació i ho compare amb el present, em faig creus que no ens rebel·làrem contra el sistema. Per Bartolomé Sanz Albiñana El passat va ser el que va ser: cadascú té el
Fotografia: Vista de l’Olleria, anys 1960. Arxiu Col·lectiu l’Olla El telèfon, la televisió, el tocadiscos i la llavadora entren relativament tard a ma casa: tancant els anys seixanta i tots de colp. El primer, per motius laborals de mon pare, i el segon perquè ja era un escàndol no tindre’n Per Bartolomé Sanz Albiñana A
Creu al racó de la casa abadia amb l’església de l’Olleria. 1972 (©Arxiu fotogràfic de Mario Guillamon) En aquells moments ja no s’alçava el braç saludant a la romana quan apareixia en la pantalla del cine el dictador Franco mentre sonaven els acords de la Marcha Real (“¡Viva España! Alzad los brazos, hijos del pueblo