De Perpinyà a Lleida CARGOLS A LA LLAUNA, CARGOLS GUISATS? Una recepta popularíssima a Catalunya- i també a Andorra-, amb força variants pel que fa a algun dels ingredients i a la seva elaboració són els cargols a la llauna. Amb variants com cargols a la brutesca, a la petarrellada… Hi ha confusió, també, sobre
…HO DEIA JOSEP PLA BOU A L’ ADOBA El bou a l’ adoba (dit simplement “dauba” o ”daube”, en francès; Buòu a l´adoba, en occità) és una recepta típicament occitana, que trobem també a la Cerdanya i al nord de França. Al Llenguadoc, Provença, etc., l’ adoba solia ser un solemne plat familiar de Pasqua
“de natura d’ anguila”, deien els antics …però l´anguila també és la base d’ un suquet exquisit, quue encnatava Joan Fuster i Josep Pla ALLIPEBRE D’ANGUILES L’ Allipebre és, alhora, una salsa- el nom original, que va passar a designar un plat, el nom genèric d’ un guisat de peix característic tant de la regió
…i si no n’ hi ha a Catalunya ja vindran de fora ROVELLONS A LA LLAUNA Afins: Rovellons al forn, Esclatasangs torrats, Pebrassos as forn, Rovellons a la brasa Els rovellons (Lactarius sanguifluus) són un dels bolets més apreciats a Catalunya i, amb el nom d’ esclatasangs, a la resta a Mallorca, i amb el
ara sobren tomàquets! CONSERVA DE TOMÀQUET Conserva de tomàtiga.Mallorca Pomodoro da conserva passato.Itàlia Tomate en conserva.Espanya Tomatich msrhiya mechemmcha.Algèria Una conserva que s’ elabora, normalment, al mes d’agost, amb tomàquets de la pròpia collita o comprats al mercat, però millor a algun pagès o pagesa. No es fa , per tant, amb tomàtigues de
la manera catalana de fer pasta MACARRONS A LA CASSOLA Els macarrons, de probable origen italià- i potser també àrab- són coneguts a Catalunya des d’ antic- si més no, apareixen en una traducció medieval del Corbaccio , i el baró de Maldà, al. S XVIII, els esmenta diverses vegades, sovint servits amb escudella
De Catalunya a Portugal, sense passar per Espanya JUDÍAS VERDES HERVIDAS CON PATATAS Un plato para mí excelso en su simplicidad-si se hace con productos buenos y frescos- es el de judías verdes hervidas con patatas (Mongetes tendres bullides amb patates). Un plato que ahora se encuentra en pocos restaurantes de Cataluña o Valencia, sustituido
una recepta d’ una batalla que va canviar Europa POLLASTRE A LA MARENGO El “Pollastre a la marengo” (“Poulet à la marengo”, en francès, “Pollo alla Marengo”, en italià i “Polastr Marengh” en piemontès, és una de les receptes de pollastre més famoses a tot el món. El seu nom fa referència a la localitat
Menjar maduxies amb nata, com els anglesos, o xoriço, com els espanyols, té consequències MADUIXES AMB NATA Una de les postres més agraïdes i més benvingudes , que en el nostre país sol ser de Primavera. És una recepta que, probablement, és d’ influència nòrdica- aquí les maduixes o maduixot se solien prendre amb
Llagosta a la catalana, o a la menorquina… CALDERETA DE LLAGOSTA La caldereta de llagosta és un famosíssim plat menorquí, que diversos restaurants de Fornells preparen, i que també s’ elabora, amb més o menys fortuna, fora de Menorca. Com molts plats de pescadors- és el cas del Suquet, a la Costa Brava-, no apareix
un gaspatxo d’ autor LES SOPES FREDES D’ entrada, en el passat, la paraula sopa es referia al brou que incloïa pa, si més no en la cuina catalana. “Fer sopes” era tallar el pa a llesques molt fines per afegir-les a un brou o caldo. Més tard en la cuina moderna s’ ha anant
CUINA LUXOSA I DELICIOSA FESTA MAJOR En el calendari tradicional- presidit, alimentàriament, per l’ escassetat i la monotonia-, la Festa Major és l’ excepció, la rauxa, i fins i tot l’ excés. Estem parlant, és clar, de la Festa Major tradicional, que, en general, ja ha passat a millor – en aquest cas pitjor- vida.
Un gran plat de rap, senzill i gustós RAP A L’ALL CREMAT L’”all cremat”, malgrat el nom, basa el seu sabor en els alls ben rossejats, però realment cremats, perquè amargarien. Aquesta recepta procedeix de la Catalunya Nord i de les costes centrals i meridionals del país. S’ hi utilitza, com a base, el típic
….i potser és una sort! BUNYOLS DE POMA El popular “donut” (“donu” o “donus”, tal com el pronuncien els espanyols) va incidir, fa una cinquentena d’ anys, fortament en el gust del públic, tot esdevenint un acompanyament quasi emblemàtic dels esmorzars. Aquest nom-marca comercial presenta l´anomalia, fruit de la incultura presnet en certs àmbits dels
“moruno ” o no… LES BROQUETES, MENJAR DE TOT EL MÓN Comencem per com hem de dir-ne: la gent sol parlar de “pinxos” o “pinchos morunos”; Als restaurants de “broixetes”…Tenim alternatives tradicionals, alguns locals, com “agulletes”, a Mallorca. Si hem de dir “pinxo”, potser millor punxó- al Pallars s’ usa per a quest quefer un