Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Arxiu de la categoria: Racons de Móra d'Ebre

Racons de Móra (4): La Taverna Anglesa (The Jamie’s Tabern)

11
Publicat el 31 d'agost de 2008

Per als morencs i morenques d’una certa edat (i altres riberencs sortidors de mena), la Taverna era el lloc ideal de trobada i reunió, i així m’ho han fet saber alguns sortidors nocturns que fan lectura del bloc (gràcies pels comentaris), i que trobaven aquest lloc a faltar. No me’l descuidava, ans al contrari, però sí que cronològicament està situat en darrer lloc dels locals visitats fins ara…



Prop
de la plaça de dalt, en un carreró, hi havia aquest local (que ara està abandonat), que durant
ben bé deu anys (tota la dècada dels noranta), va cobrir un espai vital
per als de trenta i pocs i més.

El local era estret i llarg. A la dreta la barra i a l’esquerra un banc per seure, ben fet, folrat amb fusta i amb toc anglès. Predominava el color marró, de fusta, i el verd fosc que el feia molt acollidor. Una mica més endins s’obria per donar pas a un racó a la dreta, també amb seients, però ja amb taula i cadiretes petites. I, després de pujar un graó, trobàves un parell de taules on hi cabíem quatre a cadascuna, ni un més (bé, si no era que estaven molt ben avinguts…).

Ens coneixiem tots, així que podies anar-hi sense cita prèvia i la gent ja hi anava fent cap. Les converses podien ser privades o públiques, entre els quatre o cinc que “obriem” el local. Recordo gloriosos Barça-Madrid en què no hi cabia ni una agulla i a cada gol (del Barça), s’enfonsava el local. El cambrer-barman-amo del local era, com a tots els locals petits, l’ànima de la festa, el Soro (desconec el perquè d’aquest sobrenom), però no era ell qui l’havia obert uns anys abans, potser a mitjans dels vuitanta, i no puc recordar-ne el nom (les cares no em fugen, però els noms sí). De fet, abans d’ell jo pràcticament no hi anava i no per res, sinó perquè estàvem a altres locals.

Efectivament, si la Barraca era el local preferit pels de catorze a vint-i-pocs anys, a la Taverna no hi anaves si no en tenies més de vint-i-cinc. Suposo que cada edat es fa seu el local, però en aquest cas vam anar creixent amb ell fins que va desaparèixer. En aquells moments en què l’efervescència dels llocs era més evident, van obligar a tancar a les tres de la matinada i llavors fèiem allò que s’ha fet tants cops arreu: tancar el local de portes enfora i quedar els més assidus a dins. Les noves normatives que obligaven a tenir una sortida d’emergència (allà impossible), el cansament del barman… tot una mica, van fer que una nit es reunissin els més assidus (per desgràcia no hi vaig poder ser), i van viure, beure i ballar fins a altes hores fins que es van repartir els trofeus del local i no hi va quedar res, tancant així una època memorable de les sortides nocturnes, un local que no ha trobat substitut… encara!

(Foto: panoràmica des del pont de les arcades feta per Mònica Amorós.)

Racons de Móra (3): la Barraca

4

Si retrocedim més en temps, trobem el local que fa 30 anys era el refugi dels adolescents del poble i la comarca.  No era aquest el nom que duia al cartell, però tothom li deia així per vestigis passats…

El local era allargat, amb una barra llarga a la dreta i cadires i taules a l’esquerra que deixava un passadís al mig que desembocava a la part més íntima del local, amb menys llum i seients més còmodes, volgudament foscos. Allà ens trobàvem amb la colla, la part de les cadires era també per poder-hi fer un entrepà.

Recordo el cambrer, l’incombustible Andy, que tenia conversa sempre divertida i celeritat envejable. De tant en tant ens deixava posar discos, jo recordo haver triat “Hotel California” i “Yesterday”. Segurament allà molts vam veure la primera cervesa, vam conèixer algú interessant i ens vam fer trobadissos o vam fer el primer petó.

Era el nostre lloc de trobada després de les classes de l’institut. Tenia l’avantatge que obria en horari adolescent, les tardes d’entre setmana i matins, tardes i nits fins a la una, els caps de setmana. El local coneixia l’èxit, tant d’estiu com d’hivern i sovint era difícil trobar-hi lloc, per això ens agradava més entre setmana quan no venia gent de fora poble. Era com trobar-se a casa, però al centre neuràlgic de les discoteques de la zona i, per tant, del moviment.

El anys van passar i l’Andy va decidir prendre un altre camí; el local es va traspassar, però ja no era el mateix. El cambrer si no és el més important del bar, gairebé.  I es va fondre.

Darrerament ha estat la botiga del sabater ràpid.

(Foto: panoràmica des del pont de les arcades feta per Mònica Amorós.)

Racons de Móra (2): El Zona

3

Posada a recordar èpoques pretèrites no hi pot faltar el Zona. Si el Barça és més que un club el Zona va ser més que un bar durant uns quants anys. Com passa a vegades, va morir d’èxit…

Si n’hi havíem passat d’hores jugant a billar i fent cerveses amb la colla. També podies seure tranquil·lament i xerrar o anar a una altra banda i escoltar la música a tota pastilla. Tothom, en un moment o altre de la nit, passava per aquell bar; era un bon lloc doncs per fer “trobades casuals” amb algú especial.

A la fotografia de la façana del riu que vaig fer fa uns anys (de fet són tres fotografies enganxades), es pot veure encara l’arcada vestigi del local, que permetia tenir una vista immillorable sobre el passeig del pont i el riu. Això feia que als migdies d’estiu també hi hagués desvagats a fer el vermut i llegir diaris.

L’espai va desaparèixer després d’unes quantes reformes poc afortunades. Quan algú veu negoci vol posar més taules per a què hi pugui seure més gent, però l’espai és important. Si fèiem cua per esperar una taula o el torn del billar era precisament perquè ens era agradable ser-hi, per l’espai. Quan va desaparèixer l’espai van obrir altres llocs de “pelegrinatge” i el local va acabar tancant per una mica de tot. Va ser una llàstima, però va quedar l’enorme finestra amb arc de cara al riu com a testimoni d’una època.

(Foto: panoràmica des del pont de les arcades feta per Mònica Amorós.)

Racons de Móra (1): El Congrés

3
Publicat el 17 de juny de 2008

Tot d’una he retornat al bloc i en Xavi va i m’atorga un premi que hauré de mirar-me amb calma i no puc anar a recollir perquè estic de congrés… i a mi això de “congrés” em sonava a una altra cosa de fa uns quants anys…

Suposo que com que estic en un moment de canvis, de fer maletes, de preveure on aniran a parar el munt de coses que he acumulat aquests darrers cinc anys…, potser per això retorno no al darrer cap de setmana sinó a uns quants anys enrere…

Congrés és un bon nom per posar a un bar: tothom s’hi acabava trobant per xerrar, exposar idees, escoltar i ser escoltat…, i això passa també als congressos. Fa uns 15 o 20 anys El Congrés era un lloc força popular i hi anavem força amb la colla. A mi m’agradava anar-hi aviat, quan hi havia poca gent i poc xivarri i no aguantava gaire… però tampoc calia, en aquella època havíem arribat a comptar més de 23 bars al poble, molts per als prop de 5.000 habitants, i podies triar i remenar anant d’un cantó a l’altre.

Recordo que havies de baixar unes petites escales per accedir-hi i després et trobaves la barra al davant i foscor als voltants. El meu germà posava música de tant en tant, massa forta per al meu gust, però allà ens trobàvem a fer-la petar i a beure cerveses i fins a les tantes… quan no hi havia horaris de tancament… potser aquell bar va contribuir a posar hores límits, perquè a l’interior sovint feia molta calor i tothom sortia a xerrar i beure… poc agradable per als veïns.

Móra, com a centre de la comarca, aglutinava bona part de la gent dels voltants i sovint a la gent de fora poble li fèia gràcia el nom del local, més encara quan veien el logo amb els dos lleons a la porta, però tenia la seua gràcia. Encara ara quan passo per davant del lloc on va estar me’n recordo. Ja no en queda ni rastre ni de la porta ni dels lleons, al seu lloc hi ha un nou local de dues plantes, amb una per a no fumadors, que dóna a l’exterior, El Cafè di Móra…

Quins temps aquells!

(Foto: panoràmica des del pont de les arcades feta per Mònica Amorós.)