Com afectaria la independència el nostre dia a dia? A quina lliga jugaria el Barça? I a quina lliga jugarien les nostres universitats? Hi sortirien guanyant? Primer vídeo d’una sèrie de tres sobre els possibles efectes que la independència tindria en les universitats, centres de recerca, empreses i investigadors. Dimarts vinent el segon vídeo de
Els aficionats al futbol sabem que per fitxar un crack mundial no n’hi prou amb diners, també cal un projecte esportiu engrescador. Per això a lligues com les de Qatar només hi aterren els grans noms quan el seu millor moment ja ha passat. Perquè fins aleshores jugar a un gran club, al costat dels
No és una qüestió menor, perquè el tipus de recerca que es fa depèn força de qui la finança: rere la recerca més propera al mercat hi solem trobar el sector privat, mentre que la recerca més allunyada del mercat depèn més del finançament públic. És per això que quan la Unió Europea va situar
– Que què tenim? Tenim tres universitats entre les 50 millors del món de menys de 50 anys. I tenim la segona ciutat del món, i la primera d’Europa, amb més universitats en aquest rànquing. Tenim un dels 13 instituts universitaris que l’ONU té arreu del món. I tenim la segona ciutat i el cinquè
El proppassat novembre, l’INE va publicar les principals dades d’R+D per al conjunt de l’Estat, però no ha estat fins aquest gener que n’ha publicat el desglossament per comunitat autònoma. Després de l’impacte inicial de la crisi, que va afectar sensiblement tots els indicadors, tant el nombre d’investigadors com el personal dedicat a l’R+D a
L’any 1975 la Comunitat Econòmica Europea (CEE) va iniciar una política per corregir desequilibris entre les regions dels seus països, que aleshores només eren nou: Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. En aquestes quatre dècades han canviat moltes coses: d’una CEE amb nou estats hem passat a la
Fa uns dies el Consell de Ministres va aprovar un decret que autoritza les universitats espanyoles a impartir graus de 180 crèdits (3 anys). És una decisió que pot tenir molts efectes i que ha generat tota mena de reaccions, en funció d’on es posava el focus. Temps era temps… Cada Estat regulava les titulacions
Amb aquestes paraules, el president de la 68a Assemblea General de la UNESCO va anunciar fa poc més d’un any que 2015 seria l’Any Internacional de la Llum i de les tecnologies basades en la llum (IYL2015). L’IYL2015 es va inaugurar oficialment el proppassat 19 de gener, a París, i compta amb la col·laboració de
…i la 6a millor ciutat d’Europa. Aquest és el lloc que ocupa a la classificació “Best Student Cities” elaborat per QS, una de les principals institucions especialitzades en rànquings universitaris. És una dada important, perquè l’atracció de talent internacional és un element cada cop més important en la política científica dels països líders en aquest
L’ensenyament superior és un món abonat al rànquings. Els més habituals són els de “les millors universitats del món”; cada any se’n publiquen uns quants i, lògicament, cada universitat destaca aquell on surt millor. Però no són els únics rànquings que es publiquen, i n’hi ha un que, fins on sé, només elabora una institució:
Les universitats i els universitaris catalans també van ser castigats per Felip V. El Decret de Nova Planta de 1716 va tancar totes les universitats (Estudis Generals). N’hi havia set arreu del país: Lleida (creada l’any 1300), Barcelona (1401), Girona (1446), Tarragona (1574), Vic (1599), Solsona (1620) i Tortosa (1645). L’edifici dels Estudis Generals de
Aquest juliol l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) ha celebrat el seu 10è aniversari, i ho ha celebrat amb una setmana d’activitats especials que culminà amb la inauguració d’un nou laboratori (HTE, High Throughput Experimentation) finançat per la fundació Cellex. L’ICIQ és un dels millors exemples amb què es pot il·lustrat el salt qualitatiu que la
L’anuari estadístic de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (WIPO) corresponent a l’any 2012 situa la Xina en primer lloc en els quatre tipus de registres de la propietat intel·lectual que gestiona: patents, models d’utilitat, marques registrades i disseny industrial. Quatre països —tres dels quals asiàtics— tenen les seves oficines entre les deu amb més
Narrada per un dels seus protagonistes, la història del descobriment de l'estructura de la molècula d'ADN s'assembla més a una novel·la d'aventures que no pas a un relat històric. Watson comença aquest peculiar relat autobiogràfic amb la seva arribada a una Anglaterra que acaba de sortir de la segona guerra mundial. Una Anglaterra a la que,
Poc després de descobrir l’estructura de l’ADN, fins i tot abans que el seu treball fos públic, Francis Crick va escriure una carta a Erwin Schrödinger en què li comentava el paper decisiu que el seu petit assaig Què és la vida? havia tingut tant en ell com en el seu col.lega James Watson a