Són xifres de Transports Metropolitans de Barcelona. Cada dia de l’any es colen al metro 41.000 persones de mitjana. La dada relativa és més il·lustrativa i punyent: el 4,1 % dels viatgers. Un de cada 24! Tots els que usem alguna vegada aquest mitjà de transport hem hagut de contemplar, entre la indignació i la
Dimecres passat van quedar oficialment inaugurades les obres del tren-llançadora que ha d’unir el centre de Barcelona amb l’aeroport del Prat. A l’històric esdeveniment (bé, no tant: una excavadora amunt i avall, el cartell de consuetud i quatre discursets) hi van assistir el conseller Santi Vila i la ministra Ana Pastor, però no l’alcaldessa Ada
Es cregui o no, aquesta setmana he viscut dues vegades seguides la mateixa situació: algú al carrer m’ha preguntat com havia de fer per arribar a l’estació de Tarragona. Les dues persones que en dies diferents precisaven aquesta informació eren ambdós orientals, curiosament (residents o turistes, aquí ja no arribo). No m’estranya excessivament aquest fet:
Si res no ho torça, el proper 29 de juliol entrarà en servei el perllongament dels FGC a Terrassa, després de molta espera: concretament des del 2003 quan el llavors conseller Felip Puig i el llavors alcalde Pere Navarro van no posar la primera pedra (perquè en aquest tipus d’obres les pedres es treuen, no
Aquests són alguns dels compromisos en matèria de transport públic de les diferents candidatures a l’Ajuntament de Tarragona. ICV Fomentarem el transport públic col·lectiu i el vehicle elèctric Millorarem el transport públic Racionalitzarem el sistema de transport públic municipal i arribarem a acords d’extensió i localitats veïnes Establirem sistemes de bonificació CUP Proposar un
* El tren commemoratiu Tarragona-Martorell arriba al Vendrell, “parada i fonda” del viatge, ja que aquí tindrà lloc el dinar popular. Però abans caldrà pagar novament el peatge de la música, la placa i els discursos a càrrec de les autoritats, que formen com un sol home. A la capital del Baix Penedès no hi falta
Aquí teniu una petita notícia del tren commemoratiu del 150è aniversari del ferrocarril de Tarragona a Martorell, que aplegà el diumenge una bona colla d’amics d’aquest mitjà de transport. Encara que sigui amb mancances i molt subjectiva, aquesta crònica sempre serà més complerta que la notícia que oferí ahir dilluns l’inefable Diari de Tarragona, on qualsevol semblança
Dimecres, 15 d’ abril del 2015, 19 hores: Acte acadèmic commemoratiu dels 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell. Conferència del professor Pere Pascual Domènech i presentació de l’edició del llibre commemoratiu. Al Centre Cívic de l’Estació, el Vendrell. Dijous 16 d’abril de 2015, 19,30 hores: Presentació de l’edició del llibre commemoratiu. Premi de
Ha arribat el moment de celebrar els 150 anys de l’arribada del ferrocarril a Tarragona. El 12 de març de 1865 es posava en servei la línia fins a València (amb un tram servit encara per diligències entre Amposta i Ulldecona durant dos anys). I el 15 d’abril següent començava a circular el ferrocarril des de Tarragona a Martorell i
S’acosten les eleccions municipals i arriben puntuals, metòdiques, exactes, les promeses polítiques per part de les diverses administracions públiques, amb la secreta esperança de que la ciutadania sabrà agrair-ho amb el vot a la respectiva formació que hi ha rere cada administració. Esperança que no amaga un punt de candidesa, si creuen que l’esmentada ciutadania continua mamant-se
Joan Alberich González / Manel Álvarez Fernández: La ciutat de Barcelona i el ferrocarril. MAF editor. Barcelona, 2014. Des que el 1848 un ferrocarril va unir Barcelona amb Mataró, la història de la capital catalana no s’explica sense la presència d’aquest mitjà de transport. Aquest llibre ho explica: les línies cap a les diferents capitals,
Als dos àlbums de les aventures de Tintín a la lluna no apareixen vehicles sobre rails. Per lògica, tot el protagonisme se l’enduen els coets i els ginys per circular per territori selenita, de manera que hem d’esperar a L’afer Tornassol per retrobar-nos amb trens i tramvies. I no ho podíem fer en millor lloc: Suïssa. Efectivament,
A l’hora d’ambientar les aventures de Tintín, el dibuixant Hergé opta a El temple del sol per fer-hi aparèixer un tren ben real: el denominat Ferrocarril Central del Perú, el que va de Callao (on, per cert, comencen les aventures dels protagonistes) a Huancayo. És de ben segur aquesta línia. A banda que el guió esmenta les
És una llàstima que a El ceptre d’Ottokar no aparegui cap referència ni ferroviària ni tramviaire, perquè l’escenari en què es desenvolupa l’acció (el fictici regne de Sildàvia), paradigma de l’Europa balcànica, demana almenys un mitjà de transport comme il faut: potser un antiquat tramvia amb pantògraf, tan típic d’aquelles contrades, o, per què no?
Continuem el periple de Tintín, després d’unes quantes setmanes d’interrupció, amb un nou àlbum, L’illa negra, localitzat a les Illes Britàniques i on trobem tres referències ferroviàries. Què menys: aquí nasqué, entre Liverpool i Manchester, el 1830, el ferrocarril, un sistema de transport cridat a revolucionar els hàbits de mobilitat de la societat. La primera referència, només