En temes de finançament i d’Estatut, n’hem sentit de tots colors i, personalment, em fa l’efecte que a cada bugada perdem un llençol. Sigui com sigui, em sembla evident que, com va passar en els anys 80, tornem al “café para todos”. En aquest context que, no ens hem d’enganyar, crea una certa sensació que
En primer lloc, considero que és de justícia destacar l’impuls que el Departament d’Educació ha fet en temes de materials didàctics. A voltes també és necessari recordar allò que es fa bé i no únicament destacar allò que està malament. Per tal de facilitar l’ensenyament de la llengua en aquest nou context, tant si es
La commemoració del quarantè aniversari de l’esquerra independentista m’ha fet reviure la meva vinculació als anys 80-90 al Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i, en concret, el que fèiem i dèiem en el tema de la llengua. Així he recuperat un article que vaig escriure el desembre de 1988 en una publicació voluntariosa
L’alumnat de batxillerat, de secundària obligatòria o, fins i tot, de cicle superior de primària escrigui millor la llengua vehicular del sistema educatiu que no pas una part (a voltes molt important) del professorat? Hi hagi professorat que tingui un fonètica deficient o molt deficient (i altres problemes morfosintàctics i lèxics) en la llengua en
Segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. De fet, ja hem dit altres cops que l’Aran és a Catalunya el que Catalunya és (segurament
RIERA GIL, Elvira. Ètica política i diversitat lingüística. Per una política lingüística responsable. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2008. ISBN: 978-84-393-7716-0 Producte d’un postgrau fet a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Elvira Riera, actualment subdirectora general de política lingüística, reflexiona sobre les raons ètiques que justifiquen la política lingüística de la Generalitat de
Sóc de viatge a Colòmbia per explicar a una petita comunitat lingüística, San Basilio de Palenque, la situació de la llengua catalana, en especial pel que fa a l’ensenyament no universitari. Aquesta comunitat, on es parla una llengua criolla (de base espanyola, amb elements bantu), vol saber de l’experiència catalana, ja que està iniciant un
Des de fa 8 anys una colla de mataronins i de mataronines porten la flama del Correllengua a Mataró. Certament ens hem de felicitar per la constància d’un grup de persones que són capaces cada any d’organitzar debats a la televisió de Mataró, de portar contes a les escoles, de portar conferenciants als instituts (enguany
Efectivament, encara que sembli mentida, ja fa més de 10 anys de la Llei de Política Lingüística i no sembla que les coses hagin canviat gaire, ans al contrari. He recuperat un articlet sobre l’ensenyament i la Llei de política lingüística que vaig publicar fa justament 10 anys i ja em direu si és actual
Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat d’assistir al lliurament dels premis als guanyadors i finalistes de IV Certamen Literari Escolar en Llengües d’Origen, que organitzen des de fa diversos cursos els Amics de la UNESCO de Barcelona amb el patrocini de la Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya. Noies i nois que llegien les seves obres
El 22 de maig de 1978, dins de l’àmbit de competències del Departament d’Ensenyament i Cultura, es creà el Servei d’Ensenyament del Català, el primer servei de la Generalitat provisional. Ha estat durant anys la unitat responsable d’impulsar el català en el sistema educatiu: va impulsar el programa d’immersió lingüística; va formar, lingüísticament, milers de
Ara fa uns mesos ja comentàvem la polèmica sobre la 3a de castellà a: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/33487, una mostra més d’allò que sempre s’ha dit (però que ningú ha acabat d’assimilar): Catalunya té competències plenes en ensenyament no universitari però no pas exclusives (és a dir, Catalunya no té un sistema educatiu propi, sinó l’adaptació catalana del
En aquest apunt us oferim la conferència que vam fer Imma Canal i Pere Mayans davant de mestres sards per tal de potenciar l’ensenyament en llengua sarda. Com veureu és una presentació en italià del nostre sistema educatiu amb la intenció de fer entendre el perquè de l’ensenyament en la llengua pròpia del país. El
En el marc del Saló del Còmic de Barcelona, he assistit a la jornada destinada al professorat per tal de treballar les possibilitats pedagògiques d’aquest gènere o, si voleu, d’aquest suport. Es tracta d’una lloable iniciativa del Saló que ha tingut el suport explícit del Departament d’Educació. Fins aquí res a dir, ans al
Fa pocs dies, en una entrevista a TVE van preguntar-li a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol si algú li deia Jorge (tot recordant la polèmica amb el nom de Josep-Lluís Carod-Rovira, el qual va defensar el seu nom en català aquí i a la Xina davant de la insistent utilització del nom José Luis