-Mare, hi ha guerra el dissabte?… El nen, de pell color oliva ennegrida, cos prim i bellugadís, mira amb ulls innocents la mare, esperant-ne la resposta. -Med, cigró, cigronet meu, el dissabte, el diumenge i tots els dies de la setmana hi ha guerra, diu amb veu cansada.-Mare, i quan podré tornar a jugar a pilota?.
Hi hauria “història” tal com l’entenem sense l’escriptura?, n’hi hauria sense l’invent de la impremta? … I com ens aproximaríem al coneixement històric sense el testimoni dels vençuts, dels supervivents, dels silenciats pels relats oficials?. Sabríem de l’holocaust sense supervivents?, sabríem del 1714 si els vençuts no n’haguessin narrat els fets?… Ja s’han fet sentir
La Vanguardia, 18 d’agost.“Un avi mata la seva dona amb alzheimer i se suïcida. Hi havia arribat, la seva presència ho omplia tot.Era la situació límit, el punt desesperat del no retorn, la necessitat imperiosa d’acabar amb el sofriment, la manca de força per a seguir vivint sense veure-hi el final, l’alliberament. Set anys feia que
Veu el gran núvol, a l’horitzó suspès damunt l’aigua. S’ha llevat aviat, com presentint quelcom insòlit. El mar era quiet, el cel baix tenia el color rosasafrà que Homer cantà el primer. El dia seria esplèndid. És gairebé imperceptible, el núvol avança desfilant-se com si es trenés amb l’aigua. El moviment ha canviat el ritme,
“No, no durarà”… “Però, què, què és el que passa?”… Vicent anava al taller, esperava trobar-hi els germans i els companys , se sentien arreu els trets, els crits, als portals hi havia grups d’homes i dones. No baixà, com sempre, per la Rambla, la Plaça Catalunya era tancada, anà per la Ronda, seguí per la
Mal de cap. No, no és ben bé mal de cap el que no li permet l’escriure l’apunt, és una mena de son preocupada, una boira viscosa feta del no-res que s’ha installada per tot l’espai del crani. Tampoc no és mandra encara que ho pugui semblar ni és malagana. És la boira que obliga
Teniu grans?, voleu desfer-vos de les pigues?… El dia de Sant Joan us en dóna el remei: podeu collir herbes humides de la rosada i a qualsevulla hora del matí les fregueu sobre els grans o les pigues i aquestes desapareixeran i aquells es guariran. Serà així si reciteu per tres vegades aquests versets: Gloriosa matinada,diada de Sant
Estranyesa. El primer que ha sentit en veure la gavina plantiplantada al bell mig de l’aparcament, sobre l’asfalt. Ni s’ha mogut -sembla una estàtua , ha pensat- quan el cotxe ha passat pel seu costat, quasi fregant-la. Immòbil, indiferent.Semblava sortida d’una pel·lícula de dibuixos animats, el bec i les potes d’un groc estrident, deliniada de manera
És aquell un gran país admirat i temut pels seus veïns, és aquell un poble amb una civilització i cultura de grans savis i artistes on les idees es dibuixen; és aquella una societat feta de gents i parles diverses que no conegueren el neolític però sí dures i cruentes revolucions en el transcurs de
I si un dia perdés la memòria?, i si no tingués records i oblidés les grans i petites coses?. Si ho oblidés tot, seria com si no hagués viscut, quin sentiment tan estrany!. Si no m’adonés que he perdut la memòria i que ja no tinc records, qui seria?. Seria per a l’altri, però jo
Arriba a l’hotel amb la maleta petita, la que adoptà quan aprengué que per viatjar no cal dur molt equipatge. L’hotel és gran, potser, no n’està prou segura; a la recepció recull la clau de l’habitació, és a un pis alt i força espaiosa, més que suficient per a ella. Deixa la maleta damunt del