Parlant d’una obra d’en Maurice Barrès, en Josep Pla escriu: “… paràgrafs literalment perfumats de violeta i d’olor de roba interior de dona, una mica desfeta, agradable al tacte, fina.” Pla és l’escriptor brillant d’infinites facetes, com la de la sensualitat, delicada i forta, que desprenen les paraules citades. En Pla omple de literatura el dissabte atrafegat.
A la constel·lació de Perseu, la del cúmul de galàxies més brillant de l’univers, hi ha una galàxia que quedà aÏllada de la resta, molt jove deixà de rebre els fluxos de gas i de formar-hi estrelles, quedà hivernada, aturada en els seus temps primers de creació quan l’univers tenia només dos mil mil·lions d’anys.Es creu
La nova llei de seguretat privada transforma aquesta en una mena de policia auxiliar, la defineix com “complementària” i li atribueix la capacitat de “detenir i posar a disposició de les forces de seguretat” el pressumpte delinqüent, pot perseguir-lo pels carrers, escorcollar-lo, demanar-li la documentació i prendre’n les dades. Però, hi ha un però rellevant,
Un any más els nens toquen la guitarra i manegen la taula mescladora, les nenes fan collarets i polseres, cusen a màquina -color rosa-, es disfressen de fades i princeses -color rosa-, mentre que els nens es disfressen de policies i pirates. Les nenes cuinen patates fregides -sense greixos- i tenen un carret de neteja
La mare intentà corregir el mal costum de la nena d’assenyalar amb el dit, no se’n sortí pas. No és que la nena fos una criatura tossuda, simplement duia imprès a l’ancestre genètic un gest tan antic com la necessitat de comunicar-se de la primera humanitat que encara no ha perdut. No es pot entendre
Ahir a l’hora baixa, la del sol quan s’amaga, el cel era de color blau negre translúcid. Per entre els edificis la veié, era allí, la més bella , resplendent, màgica i propera estrella. El planeta amb nom de deessa, més brillant que la mateixa Siro. Suspesa en el cel de la ciutat Venus es mostrava altiva, rutilant.
Diumenge. El dia que en Vicent no ha d’anar al taller. Omple d’aigua el cubell a la pica de la cuina, es renta amb cura el cos i amb un tupí d’aigua neta es renta els cabells. Es vesteix de diumenge -una camisa neta, blanca , mal planxada, el pantaló llarg gris i el jersei
Uns neurocientífics de la Universitat de Tubingen han publicat el resultat de la seva investigació sobre la memòria del color dels objectes familiars. No tinc pas coneixements ni d’òptica ni de neurologia per a explicar sense error allò que hi diuen, però sí per a plantejar-me una pregunta inquietant: “És groc el plàtan o el
Deien que en uns pobles de la Ribera, els que tenen per pare el gran riu, tal dia com avui a les cases no hi havia pa nou, tampoc pastissets ni corassones amb olor de forn, ni cócs fets a la calor de la llenya d’olivera. La farina esperava al pot, no hi havia massa
La remembrança de la mort del President Companys em condueix sempre a en Josep Benet, l’historiador i patriota que millor ens la reportà per tal que mai no fos oblidada. Benet ens coneixia bé, sabia que deixem de recordar i honorar amb facilitat, que de tant en tant dediquem un dia al record d’homes i
Dies abans de l’11 de setembre del 1714 la imatge venerada de la Mare de Déu de la Mercè, que sant Pere Nolasc va fer tallar, fou moguda de la seva església i traslladada a la Catedral amb l’esperança que des de la Seu, el temple més important de la ciutat, la Mare de Déu commoguda
Mama, jo no vull que et moris, no et moriràs mai, oi, mama?. No ho sé, mama, quan dormo penso i ploro, per això et crido. Em vas dir que el iaio era al cel,que em veia, però no ha tornat mai més, jo no l’he vist. Quan camino pel carrer miro el cel molta
Duran ha anunciat que deixarà d’escriure regularment al seu blog perquè els comentaris que hi rep són gairebé tots sobre la independència i no sobre d’altres temes que ell hi planteja i que, segons el seu parer, són prou importants ( el que vol dir “més” importants). La incomoditat d’en Duran de moure’s en el
Quan era una nena l’Orient Mitjà era per a ella una terra de fantasia, de contes de les mil i una nits, Pèrsia, Síria, Egipte i els noms de les antigues ciutats de Damasc, Alep, Bagdad o la remota Ugarit la transportaven a un món imaginari de vels perfumats, danses del ventre, turbants i simitarres,
La ciència no s’explica sense metàfores, tampoc no ho fa la política. Un seguit de lectures coincidents de ciència i política conformen una bella i explícita metàfora del viatge de Catalunya a Ïtaca. El 12 de setembre la NASA donà la notícia al món que una nau construïda per l’home, la Voyager I, ara fa