Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

Potser...

Estimada,

21 de maig de 2014

Estimada, potser n’haviem parlat, no me’n recordo, ja saps que de tant en tant la memòria em deixa. Jo et deia o t’hagués volgut dir que quan ja no fos del tot qui havia estat, quan m’anés omplint de buit o em buidés dels records, quan no fos ja capaç de decidir, decidissis tu per

Llegir més

Els ulls de la gavina

17 de maig de 2014

S’ha llevat de bon matí amb el cap emboirat; el mal dormir, ha pensat, el somni recorrent de la caiguda al buit, al profund, vast forat negre. Ha sortit al carrer. Camina d’esma sense mirar ni veure, no va enlloc però camina com si en algun lloc l’esperessin. Accelera la passa per a no arribar

Llegir més

Aquell diputat, “el amigo catalán”

5 de maig de 2014

Aquell diputat tastà Madrid a través del Congrés. Caminar pels passadissos adamascats, sentir-se dit “el catalán” el feia sentir important. Parlar en un idioma que no era el seu el feia creure que era molt més cosmopolita, escoltar paraules afalagadores pels seus discursos l’exultava. Hi passà anys al Congrés, quasi formà part del seu paisatge,

Llegir més

Hauran llegit Arnau de Vilanova?

28 d'abril de 2014

Ella, com molts d’altres catalans, s’ha queixat amb ira que Cataunya pateix i ha patit des de fa segles una constant sagnia, per part dels governs espanyols, fiscal, cultural i identitària. Fa uns dies, remenant documents antics per motius que no fan al cas, ha cregut descobrir que el govern espanyol d’avui i els d’ahir quan exerceixen de sagnadors

Llegir més

Divendres Sant

18 d'abril de 2014

Si sou a muntanya, a l’hort o teniu pots amb terra fosca a l’eixida o una jardinera de fang torrat al balcó planteu-hi aquesta tarda, just quan toquin les tres, llavors de clavellines i violetes. I oh! meravella, quan les plantes creixin les flors neixeran dobles. Ull viu!, ni un segon abans ni un segon

Llegir més

En Vicent no plorava

16 d'abril de 2014

En Vicent no plorava. No en sabia, no n’havia après. Als carrers on viu cap home no plora i ell ho ha d’ésser encara que no ha fet els vuit anys. El plat a taula sempre fred, com la fredor del desamor de la mare. S’ho pregunta sovint. L’envià al poble a viure amb l’àvia

Llegir més

Olor a palma

12 d'abril de 2014

Olor a palma. Camina a poc a poc, li agrada repetir les passes del ritual dels molts anys: olorar la flaire de les fulles treballades, admirar el destre art de trenar i nusar les palmes. Les palmes prenen les formes de minarets i fines arcades àrabs. Els palmons són esbeltes alabardes, plomalls esgrogueïts. Hi ha rosaris

Llegir més

Europa malalta de xenofòbia

4 d'abril de 2014

La xenofòbia és el verí inoculat al si de la democràcia, la seva penetració en el cos social i sistema polític té efectes destructius, en corrou els fonaments, la justícia, l’equitat, el respecte a l’altre, la cohesió, la solidaritat i la fortalesa. Ha deixat d’ésser un atavisme tribal per a convertir-se en una ideologia política tan

Llegir més

El selfisme . el nou narcissisme

1 d'abril de 2014

Narcís, el més bell dels joves grecs, el fill del riu beoci Cefis i la nimfa Liríop, no tenia la capacitat d’estimar, no en coneixia el sentiment, mai no escoltà els mots amorosos ni d’homes ni de dones, la seva bellesa era cruel. Quan aquell dia infaust s’inclinà per a beure de la font i veié

Llegir més

Rèpliques

22 de març de 2014

Era a la sala d’espera. De les parets-blanques- penjaven unes fotografies que ella cregué artístiques, corbes, espirals, grànuls flotant en un espai acuós. Una imatge sobresortia atraient la mirada: una flor gegantina. Li semblà un tornassol, la flor de sol americana, la flor de sol que veié per primera vegada un dia d’agost al poble.

Llegir més

Tu si que en saps, Margallo

13 de març de 2014

Durant anys, molts, molts anys, ella somniava que caminava per una ciutat sense tocar els peus al terra, de vegades flotava i s’enlairava o només avançava arran dels carrers. Això succeïa cada nit, llavors ella no sabia que desperta caminava com tothom ho feia obligada per la força de la gravetat, li semblava del tot

Llegir més

Des de Kronborg Hamlet veu el cel de Tycho

28 de febrer de 2014

Dubta que hi hagi foc a les estrelles,dubta que el sol es mogui,dubta que allò fals sigui cert,però no dubtis del meu amor. Són paraules que el malaurat Hamlet, príncep de Dinamarca, escriu  a Ofèlia, “l’idol celestial de la meva ànima…”. Shakespeare fa començar l’obra a l’esplanada del castell de Kronborg, a Elsinore, a l’estret d’Oresund.

Llegir més

Història hiperapòcrifa del Sant SiSí

7 de gener de 2014

Des dels temps dels combats més antics, els esforçats combatents han tingut un aliat diví o un heroi mític a qui acudir a la cerca d’ajut. Ben a prop hi ha un sant amarat de llegenda que té totes les condicions per a ser l’aliat dels qui volem que Catalunya esdevingui un Estat independent, el seu

Llegir més

L’smartphone

4 de gener de 2014

És un malson es diu. Amb ela anys els somnis es van tornant politemàtics. Des de fa un temps, malgrat que és culturalment i genètica puntual, somnia que es perd en un tauler de carrerons costeruts i que inevitablement arribarà tard a casa.Vol telefonar per a tranquil·litzar la mare. El malson comença en el moment

Llegir més