Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

Potser...

Demano el prodigi

5 de gener de 2015

    Si els Reis savis que fa 2015 anys començaren a caminar guiats per un estel no fossin mags, anys fa que serien morts o que  haurien abandonat el camí de cada gener , un cop satisfeta la seva ansietat per conèixer la veracitat o no de la més gran de les profecies dels

Llegir més

La crida

30 de desembre de 2014

  Hi ha qui diu que les festes de Nadal són el temps amb menys tristesa de l’any.  Hi ha qui per Nadal creu veure als diaris més esqueles que en cap altra època de l’any. Potser no són  dues percepcions contradictòries. Potser hi ha qui, aquests dies nadalencs, no sent l’absència dels morts estimats

Llegir més

La Gioconda no somreia

18 de desembre de 2014

  El somriure més famós és el que da Vinci pintà al rostre de la Gioconda, icona de la freda bellesa i gest enigmàtic. L’enigma que la literatura ha atorgat a la dona retratada respon potser a la sorpresa i enuig de l’home espectador davant d’aquell somriure indiferent, d’aquell somriure etrusc rera el qual no

Llegir més

Del roig al verd, del segle XX al XXI

14 de novembre de 2014

  Ella nasqué en el roig, el color-concepte-ideologia del s.XX. Color denostat i perseguit per uns, enarborat com a bandera per altres. El vermell, roig, fou el color del teló de l’escenari polític i teatral; avui és el del llapis de llavis, de laca d’ungles, del vestit que captura la mirada telegènica. Ara és un

Llegir més

També els escarbats miren les estrelles

12 de novembre de 2014

  Les estrelles brillant al cel de la nit no són només el disseny màgic de l’eternitat, material poètic per  a la literatura, batecs de l’univers per als astrònoms, senyals esotèrics per als endevinaires… són també guies d’orientació per als viatgers que saben llegir-les. Els navegants durant mil·lenis han mantingut el rumb de la nau

Llegir més

Xics!, allò de Mart… kaputt!

7 de novembre de 2014

  Hi ha qui ha cregut que els homes pervenen de Mart i les dones de Venus, ella no, potser perquè sabia que la mitologia era una explicació poètica de les pors dels homes i perquè molts anys enrera havia escoltat en una aula universitària una professora afirmar seriosament que l’home era com un roure

Llegir més

La fugida

22 de setembre de 2014

  Somnia sovint, ho afirma amb seguretat perquè en general se’n recorda dels somnis com si els hagués viscut desperta; alguns són recurrents, com el de la fugida. Avui ha somniat que fugia, la perseguien, al despertar ha regirat en el record per a saber-ne el perquè,  només li ha vingut  a la memòria la

Llegir més

Els 10 anys dels blocs Vilaweb i el bloc de referència

15 de setembre de 2014

  Quan l’autora, fa uns anys, tancà el seu bloc deixà un buit que encara perdura; des del primer article que hi llegí m’atrapà la seva extraordinària frescor i modernitat escriptora, era el bloc “Registres particulars” (versió fonètica d’una complexa composició gràfica). La “Registres” era la creació d’un personatge inoblidable, una noia “que ja tenia

Llegir més

El nen de vori

21 d'agost de 2014

    És un nen d’uns deu anys, és allí nuet, al bell mig d’una rotllana de gent, assegut damunt dels pantalons texans, un cubell li serveix de cadira, duu només uns mitjons foradats i unes velles xancletes. La gent, homes i dones el miren. El nen d’ivori, recta l’esquena i el cap alt, immòbil, mira

Llegir més

La tieta Roseta

11 d'agost de 2014

  La tieta Roseta passà la seva vida vestida de negre, llarg temps de dol pel pare quan ella era casadora, temps de dol per la mare quan ella ja havia tingut dos fills i la guerra no era lluny, vestida de negre per la mort de l’home que la deixà vídua quan al poble

Llegir més

El port

14 de juliol de 2014

En Vicent baixà del tren, sortí de l’estació de la mà del pare. Aquell home corpulent, de pell cremada per l’aire i el sol, faixada la cintura, era un desconegut per al nen. De reüll el mirava amb curiositat, els cabells rossos li semblaren daurats, els ull de color verd-blau profund li eren estranys.El pare,

Llegir més

Balcons florits, bon auguri

13 de juny de 2014

Després de molts anys ha pensat en les plantes que a l’estiu eren al balcó de la infantesa. Plantes modestes en testos d’argila vermella. D’una, la de les petites fulles irisades d’esmalt verd, no en recorda pas el nom, no ha pogut trobar-lo al seu endins per molt que l’ha regirat; l’altra es vestia de petits clavells d’un groc

Llegir més

L’alfabet inaprehensible

7 de juny de 2014

Té el buit del cap ple de paraules dislocades, o de lletres potser. Les lletres s’hi desplacen sense cap mena d’ordre; ara roten ara es mouen en línies deformades, unes cavalquen sobre les altres, semblen fitxes d’un joc impossible de jugar, lletres negres sobre blanc. No hi ha lectura possible, les lletres ballen, no les

Llegir més

Felip VI

3 de juny de 2014

Prèvia: si els espanyols volen que el seu Estat sigui monàrquic o republicà és quelcom que només a ells incumbeix. Que els catalans “soberanistes” es manifestin al carrer demanant que Espanya sigui una república em sembla una incongruència i una ingerència. En qualsevol cas dono per fet que , com a mínim durant un temps, Felip VI

Llegir més

Fang

26 de maig de 2014

Un barri extraurbà. Els carrers són de terra, no ha plogut però la terra és fang on les petjades dels vianants hi romanen com solcs desdibuixats.L’edifici d’habitatges és al fons, una estructura grisa, uniforme, les finestres són forats rectangulars, per arribar-hi cal enfangar-se més enllà dels turmells. Al costat hi ha un altre bloc de

Llegir més