Tot i que ja s’esperava una sentència del Tribunal Suprem en la línia del que ha acabat sortint, no deixa de ser una forta clatellada contra la llengua -el símbol per excel·lència de la nostra personalitat com a país i com a cultura en el món- precisament en uns moments de canvi en la més alta jerarquia de la Generalitat.
Pel que veig que va donant de si el debat d’investidura del futur president de la Generalitat -i algunes declaracions dels dies previs- veig que, segons uns, el senyor Artur Mas és un fervent independentista camuflat amb pell de xai. Segons uns altres, en canvi, el seu discurs no pot amagar uns profunds reflexos de submissió
Els seguidors d’aquestes Totxanes saben que quan m’he de referir al PP (i altres de la mateixa corda com Ciutadans, Rosa Díez, etc.) i les seves actituds en relació a la llengua catalana i a la convivència al nostre país no em tallo gens i els descric com mala gent, com persones dolentes de mena. Mala gent perquè no tenen el més mínim escrúpol a l’hora
Aquest matí he escrit la darrera crònica electoral “matinera” d’aquesta temporada. Des de quarts de 8 la podeu veure penjada aquí, a la pàgina principal de Vilaweb. A partir de demà tornaré a dormir les hores i s’haurà acabat una experiència que mentiria molt si us digués que m’ha deixat indiferent. Ben al contrari… (n’hi ha més) Ben al
… i per això els meu ritme habitual de producció de Totxanes ha disminuït una mica aquests dies. Què hi farem. De tota manera, l’experiència d’escorcollar la xarxa entre les 5 i les 6 del matí i d’escriure un article en els següents seixanta minuts (vegeu aquí) és d’allò més estimulant i de les que
El podeu llegir aquí. Els antecedents els trobareu aquí. I, com us deia ahir, m’agradarà que us agradi.
Va ser entre 1975 i 1978 -quan varen nàixer els dos nois- que vaig fer el canvi de noctàmbul a matiner. Vull dir que fins que va arribar al món el noi gran de casa jo era una persona per a la qual anar-se’n al llit pels volts de la mitjanit no li era causa de grans maldecaps o
Sembla que el PSOE de Catalunya (l’antic PSC) acaba de descobrir l’estètica “ni-ni” i que s’hi ha abocat a cor què vols. Ara acaben de presentar un eslògan electoral en el qual intenten definir-se amb poques paraules i acaben inventant la pòlvora amb una frase que en aparença signa el president Montilla… (n’hi ha més) … però
De vegades els grans problemes de fons -que la gent sap que existeixen, però que no gosa a verbalitzar-los gaire per si de cas- irrompen enmig de l’escena per mitjà dels indicis més casuals, més insospitats. És el cas del senyor Joan Puigcercós, número 1 d’ERC en les properes eleccions. Preguntat el dijous passat sobre si compraria bons de
De la meva època de lector de la revista “Por Favor” m’ha quedat el record d’una frase que Manuel Vázquez Montalbán manllevava a Düremmat i que deia més o menys: “Quins temps més tristos els que ens ha tocat de viure, que ens porten a lluitar per allò que hauria de ser evident”. Una reflexió similar em ve al cap
A aquest home li deu passar alguna cosa. O és que, senzillament, li va la marxa. Jo penso que estava patint per si amb aquell esperpèntic referèndum de la Diagonal no l’havia feta prou grossa i no s’havia guanyat encara un espai preferent en el museu dels horrors barcelonins. Per això, per assegurar la jugada, ara va i es despenja amb la proposta de suprimir del
A mi em sembla que el simple fet que en l’independentisme català hi hagi representades estratègies i sensibilitats diverses no és, en principi, cap dada negativa perquè les persones que formem la societat catalana no estem totes tallades pel mateix patró. Dit això, però, em sembla que una de les coses que les formacions que a casa nostra proclamen la independència haurien de tenir
Deu ser que com que encara estic de vacances em miro les coses d’una manera més relaxada que d’habitud. Ho dic perquè a mi no m’ha sorprès gens ni mica que el President Montilla hagi decidit allargar la legislatura gairebé fins a la data màxima que li autoritzava la normativa electoral. I no per assegurar-se el cobrament del
El desembre passat ja ens va alegrar el dia amb una primera aproximació i així va quedar reflectit en aquestes Totxanes (vegeu aquí): el senyor Hereu, l’irrepetible alcalde de Barcelona, anunciava que tornaria a ser el proper candidat del PSOE de Catalunya -l’antic PSC- a l’alcaldia en les eleccions municipals de l’any 2011. Tot i això, com que ja
Tot just llevar-me de bon matí la primera notícia que m’arriba a través de la ràdio és la de la convocatòria de set jugadors del Barça que ha fet el senyor Del Bosque per jugar a Mèxic un partit amistós amb la selecció espanyola només tres dies abans del partit d’anada de la Supercopa amb el Sevilla.