Aquests darrers dies, tot i que la noticia ja no es nova perquè va començar ara deu fer un any i escaig, s’ha parlat molt del judici de la dona del president espanyol, que si ha fet coses irregulars, que si no les ha fet, que si hi ha delicte, que si no n’hi ha,
Es una pregunta que em faig sovint sense tenir cap resposta satisfactòria, o sigui no soc capaç ni de convencem a mi mateix amb cap dels arguments que em passen pel cap, ara imagineu l’èxit que obtindria si tingues que convèncer a altres persones. Quan penso i escric, mai ho faig amb la intenció de
Llegia, quin vici eh!, un article de l’Helena Resano a infoLibre amb el titular “una mina d’or… de vergonya” en el que parla de tot això de Gaza, be fa referencia exclusiva a allò de que “sense cap tipus de pudor, alguns ja s’estan repartint com serà la reconstrucció d’aquella zona” i tot amb la única finalitat
Quan no es “la Vuelta” es “Eurovision”, qualsevol esdeveniment es utilitzat per guerrejar políticament pels electes espanyols, i tot amb el rerefons del que esta passant ja fa temps a Gaza, ara sembla ser que això d’Ucraïna ha quedat en un segon terme; branden llurs armes dialèctiques fotent-se allò que es diu “els plats pel
Fa anys es va utilitzar molt aquesta paraula, van passar unes dècades on no es va sentir a pronunciar tan, però ara mateix malauradament sovint esta en boca de molta gent, massa sovint i massa gent, però dissortadament per a massa gent, aquests fets passen lluny de casa. I com es això? be, no oblidem
Si, no se exactament quin es el motiu, però avui llegia a l’Ara un article amb el titular “Jair Bolsonaro, condemnat a 27 anys de presó per l’intent de cop d’estat” on explica que li imputen cinc delictes, entre els quals hi ha el d’intent de cop d’estat, liderar un complot amb l’objectiu d’impedir que Lula
Avui llegia l’article d’en Marius Carol conseller editorial de la Vanguardia que amb el títol de “Decisions inexplicables” ens parla de que els polítics en ocasions prenen decisions difícils d’explicar i de justificar, i en aquesta ocasió fa referencia al president popular d’Andalusia “Moreno Bonilla, rebutja un quitament del deute de 18.800 milions que ell va
Fa temps que en tota els mitjans de comunicació hi surten referencies a això del “nou curs polític” com si es parles de la tornada a les escoles de la quitxalla. Encara que ben pensat es quasi la mateixa situació, per un costat tenim els infants amb tota la seva innocència que, despres de mesos
No es la primera vegada que ho fan, sempre tenen una excusa preparada per justificar les seves rebequeries, quan no es perquè no els conviden segons deien en alguna altra ocasió, es per un acte protocol·lari d’alguna representant de caire autonòmic, que suposo que per protocol no deu ser pas més important que la casa
Que entenem per un país del tercer mon? segons la Wikipedia és un terme creat en el context de la guerra freda per definir els països no alineats, ni amb l’OTAN (primer món), ni amb el bloc comunista (segon món), i solen ser, des d’una òptica de la cultura occidental, subdesenvolupats. I avui agafo aquest
Els matins, després de la dutxa i l’esmorzar, dedico una estoneta a la premsa, entre la de paper i la digital repasso diverses publicacions, com sempre dic m’agrada fer una ullada a tot tipus de tendències, així veus com opinen totes les cares de la moneda, totes les creences del país. Ja fa alguns dies
Si, ja se que sembla una utopia, ja se que sembla quelcom imaginari que no existeix en la realitat, però es el que desprèn l’entrevista d’en Pere Bosch i Cuenca a la Itziar González Virós Presidenta de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, amb un titular engrescador “Veig com un repte possible imaginar un país sense corrupció”
Si, ara el cavall de batalla dels polítics, principalment els dos grans partits, i també com a mínim el tercer en discòrdia que els flanqueja per la dreta del tot, son els focs; hi ha hagut un crit tan social com periodístic “Espanya es crema” que tota aquesta colla de politiquets han aprofitat per fer
Aquest mati, quan fullejava la premsa, m’ha vingut al cap el fet de que darrerament quasi publico un article diari als meus blocs, i pensava que potser m’estic complicant massa la vida, i total perquè? al cap i a la fi quasi es segur que poca gent, molt poca gent els llegeixen, aleshores perquè ho
Actualment quan es parla de guerres al mon, les primeres que ens venen al cap son les dels ucraïnesos amb els russos, o la dels israelians amb els palestins, si més no per diferents motius possiblement son les que la premsa en parla més. Es parla d’enfrontaments, atacs amb tot tipus d’armes, s’han provat i