Apòstata desficiosa

Els socialistes francesos acaben de triar Ségolène Royal com a candidata a la presidència de la república. Ací, les dones continuen(m) en un segon pla. No només cap partit ha presentat una dona com a candidata a la presidència de res, sinó que, tret d’alguna xicoteta excepció, segueixen ocupant la segona fila.

El parlament que s’ha constituït hui a Catalunya té un 35,5% de dones. Diuen alguns diaris que és més del que ha tingut mai.

Encara no s’han donat a conéixer els titulars de totes les conselleries, però ja sembla clar que la paritat que Montilla prometia en campanya quedarà com una més de les moltes promeses que no es compliran. I, a més, aquesta vegada -de nou- no hi haurà cap dona a les carteres realment importants.

Segons els rumors, economia, infrastructures, treball i indústria, comerç i consum, política territorial, governació, interior, medi ambient i habitatge, i encara alguna més, estaran en mans d’honorables senyors. Amb una mica de sort, pot haver-hi dones a benestar i família, salut o educació. També, potser, a justícia o cultura.

És a dir, en general, es perpetuen els estereotips. Les xiquetes que facen d’infermeres, mestres o assistents socials, que per a tallar el bacallà ja posarem als homes.

He buscat i rebuscat, sense trobar-les, dades detallades de l’abstenció electoral. No he trobat si va haver més dones que homes que no van votar, però vist el panorama, no m’estranyaria gens. Si total han de continuar manant ells, com pretenen que estiguem mínimament motivades?

Fa més de tres setmanes que la tanca publicitària que veig des de la finestra, que veig ara mateix, té la cara de Montilla i aquest lema. Somniava amb el dia que la taparien amb qualsevol altra cosa.

Ara ja se me’n fot. Tindré el Montilla a tot arreu i a totes hores. Durant quatre anys. (Bé, això dels quatre anys s’haurà de veure, ja ens trobarem com s’ho fan aquesta vegada per mantenir un mínim d’estabilitat o, el que és el mateix, com s’ho fan des de Madrid per carregar-se a Esquerra de nou).

Encara em costa de creure. Ja fa temps que m’havia ressignat a saber que els presidents del País Valencià no són dignes d’aquest càrrec. Ara ho faig extensiu a Catalunya. Dieu-me classista si voleu, però no entenc com una persona que no parla correctament la llengua del país on viu, que no ha tingut una preparació acadèmica adequada i que no és capaç de fer un discurs sense papers (fins i tot la compareixença de després de saber-se els resultats electorals la portava escrita!!!) puga ser president.

Algú m’ho pot explicar?

Aquest vídeo -podeu anar directament al minut 5:20- és absolutament aclaridor sobre la idea de país, nació i estat que té el senyor Joan Imbècil Pla (que perdonen els que se senten ofesos per aquesta lleugera modificació en el nom, vull fer constar que no és invent meu sinó ben al contrari, és la forma popular amb que l’identifica molta gent, i des que la vaig sentir em costa dir-li d’una altra manera…).

No estarà de més tenir en compte les seues paraules i contrastar-les amb el que intentarà dir d’ací no res en campanya, sobretot quan visite segons quins pobles. Llàstima que van acabar l’entrevista, perquè el bon home ja estava llest per entonar allò de "per ofrenar noves glòries a espanya…" i es va quedar amb les ganes.

Un empresari diu que Zaplana cobrava comissions de les obres de Terra Mítica. Un parell de dies després no només es desdiu, sinó que acusa els socialistes valencians d’haver-li oferit 1,8 milions d’euros per fer públiques aquestes acusacions. El PSPV diu que d’això res. I Camps aprofita per afirmar que Pla i companyia són uns gàngsters.
I enmig d’aquest embolic, sóc l’única que es pregunta quan actuarà la justícia i posarà les coses al seu lloc? Posada a demanar, poden treure’ls a tots de circulació a veure si d’una vegada aconseguim tindre un govern i una oposició de polítics amb trellat i no una colla d’inútils que només aspiren a ser aprenents de mafiosos?