Jo ja fa temps que en tinc prou
És impressionant l’estratègia del PP valencià per aconseguir que les referències a la manifestació d’ahir siguen poques, i lluny dels temes de portada del dia. Van triar el mateix dia per fer la presentació del seu programa electoral, a l’oceanogràfic, amb una pancarta portada per submarinistes dins l’aigua i tot (quants diners ens ha costat això?), i així es van assegurar ocupar bona part de la premsa de hui.
1.700 mesures noves. Es veu que en dotze anys no han fet res, perquè si no no s’entén que necessiten fer tant a partir d’ara. I les frases del dia, de l’estil "no deixarem que els valencians hagen de tornar a baixar el cap", "la ‘comunitat’ és l’enveja de tot el món" (de quin món?), tot això amb Camps imitant l’O’Hara de ‘Gone with the Wind’, amb un grapat de terra a la mà i el puny en alt.
Prou. Ja està bé. No s’aguanta més. Han aconseguit convèncer molta gent, però no pot ser que se’ls continuen creient. No hi trobe cap ni peus. Tan curts són els que viuen al meu país? O ho tenen clar però els hi va bé mentre es puguen anar omplint la butxaca?
És una llàstima que l’esclafit de la bombolla immobiliària comence ara i no fa un any, perquè l’aparent bonança econòmica basada en les rajoles sobre l’horta es mostre tal i com és, i els que ara estan contents se n’adonen de en què s’ha basat l’alegria. Això arribarà, i si s’ha pogut canviar el govern, encara diran que és tot culpa dels nous. Ja ho veureu, ja.
Clar que per a això, per al canvi, cal que la gent vaja a votar el proper dia 27. Dia de comunions, probablement de temps agradable per anar a la platja i fer una paella… Cap excusa val. De vegades pense que hauríem de fer com els països on votar no és un dret, és una obligació: si votàrem tots, estic segura de què les coses anirien per un altre camí.