Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

Arxiu de la categoria: Polítics, eixa espècie

Jo ja fa temps que en tinc prou

4
Publicat el 6 de maig de 2007

És impressionant l’estratègia del PP valencià per aconseguir que les referències a la manifestació d’ahir siguen poques, i lluny dels temes de portada del dia. Van triar el mateix dia per fer la presentació del seu programa electoral, a l’oceanogràfic, amb una pancarta portada per submarinistes dins l’aigua i tot (quants diners ens ha costat això?), i així es van assegurar ocupar bona part de la premsa de hui.

1.700 mesures noves. Es veu que en dotze anys no han fet res, perquè si no no s’entén que necessiten fer tant a partir d’ara. I les frases del dia, de l’estil "no deixarem que els valencians hagen de tornar a baixar el cap", "la ‘comunitat’ és l’enveja de tot el món" (de quin món?), tot això amb Camps imitant l’O’Hara de ‘Gone with the Wind’, amb un grapat de terra a la mà i el puny en alt.

Prou. Ja està bé. No s’aguanta més. Han aconseguit convèncer molta gent, però no pot ser que se’ls continuen creient. No hi trobe cap ni peus. Tan curts són els que viuen al meu país? O ho tenen clar però els hi va bé mentre es puguen anar omplint la butxaca?

És una llàstima que l’esclafit de la bombolla immobiliària comence ara i no fa un any, perquè l’aparent bonança econòmica basada en les rajoles sobre l’horta es mostre tal i com és, i els que ara estan contents se n’adonen de en què s’ha basat l’alegria. Això arribarà, i si s’ha pogut canviar el govern, encara diran que és tot culpa dels nous. Ja ho veureu, ja.

Clar que per a això, per al canvi, cal que la gent vaja a votar el proper dia 27. Dia de comunions, probablement de temps agradable per anar a la platja i fer una paella… Cap excusa val. De vegades pense que hauríem de fer com els països on votar no és un dret, és una obligació: si votàrem tots, estic segura de què les coses anirien per un altre camí.

Tractes de favor per a la Universidad Católica de València

0

El govern valencià acaba d’aprovar, en plenes Falles (i això és un agravant considerable, és com fer-ho la vespra de nadal o una cosa així: esperant que ningú es mire els diaris al dia següent), que la Universidad Católica San Vicente Ferrer de València puga impartir medicina, odontologia, fisioteràpia i podologia.

Totes són titulacions amb una demanda alta, si fem cas a la nota de tall que han tingut els últims anys. És a dir: tenen el negoci assegurat, perquè clientela no els en faltarà. I ja se sap que moltes famílies s’estimaran més pagar que enviar els fills a comarques més llunyanes.

El tracte de favor, però, no és només per donar titulacions que bé podrien fer-se a les universitats públiques, si és que realment fan falta i hi haguera voluntat política. El més greu del cas és que l’adjudicació sense no sé quins estudis i valoracions previs (més informació ací i ací) vulnera la llei de coordinació d’universitats de la mateixa Generalitat valenciana.

És a dir: fa tota la pinta de què han decidit aprovar-ho a corre-cuita i d’amagat, no siga que la iniciativa els puga treure vots a les altres universitats o entre la població en general, i no siga que d’ací uns mesos ja no tinguen la possibilitat de fer-ho.

A veure si serà veritat que poden perdre les eleccions. Ai, ai, ai.

Llibres de text, gratuïts i censurats

2

El govern de Camps, per començar a posar-nos en ambient pre-electoral, ha anunciat als quatre vents que a partir de l’any que ve els llibres de text seran gratuïts. Mira què bé. Ara, no ha dit res de quants xiquets podran tindre una aula normal i no un barracó, per exemple.

I del que no han dit res més és d’una notícia que va aparéixer al Levante fa uns dies: les ‘comunitats’ governades pel PP volen un ‘modelo educativo común’ i pensen establir els mateixos continguts d’història, literatura, geografia i llengua.

O siga, que si la cosa prospera, una xiqueta d’Oliva o d’Alcoi estudiarà la mateixa història que una de Valladolid. Segons diuen, ‘se van a garantizar los
mismos estudios, y los alumnos sabrán quiénes son Lorca, Unamuno y los
Reyes Católicos, y qué son el Descubrimiento de América y La
Reconquista’. O siga, si fa no fa, el que vam ‘estudiar’ els de la meua edat i els més grans, que ens sabem qui són don Pelai, Boabdil i Cabeza de Vaca, però de la batalla d’Almansa, per posar un exemple, no ens deien ni que va existir.

Potser això dels llibres gratuïts és perquè els pares no els puguen fullejar ni quan els compren, i així no saber què ensenyen als seus fills. No m’estranyaria gens.

‘Els socialistes ja no respecten ni les falles’

6

EL BOE ha publicat una nova normativa que puja l’edat mínima per comprar petards dels 8 als 12 anys. Els representants dels fallers diuen que això és una barbaritat (hi estic d’acord: un xiquet de 12 anys no hauria de poder manipular explosius).

Els de la ‘interagrupació de falles’ (la junta central encara no ha dit res) volen que la norma s’aplique al ‘públic en general’, però no als fallerets i falleretes, ‘que saben tirar petards des de xicotets’.

El que més m’ha agradat de la reacció, segons la recull el Levante, és la valoració del fet que la norma s’haja aprovat a poc més d’un mes de les falles: ‘els socialistes no respecten ni les falles, ho han fet ara amb mala llet per fastidiar els fallers’.

I jo que pensava que ho feien per evitar que cada any algun xiquet acabe amb els dits amputats. Ja no sé en quin món visc.

Es venen Tabarca… i no se la compra ningú

1

Fa uns dies explicava que el ministeri de defensa vol vendre una torre vigia del segle XVIII a l’illa de Tabarca. Hui hem sabut que el projecte per convertir l’hotel de la Casa del Governador, xicotet i acollidor, en un complex turístic de 50 habitacions no ha interessat a cap empresa. A l’Ajuntament d’Alacant (dels qui depén l’illa) no s’ho expliquen. Jo, la veritat, tampoc.

A no ser que els mateixos empresaris turístics se n’hagen adonat que el model està acabat i no té futur. I ja no són reflexions filosòfiques. El periòdic Información (el de referència a Alacant) obri la portada de hui reconeixent que s’ha trencat l’equilibri entre l’oferta i la demanda turística: "La falta de turistas recrudece la guerra de precios en los hoteles de la Costa Blanca".

La patronal reconeix que sobren un 15% de les 80.000 places hoteleres, i que tot i els nous decrets, és impossible controlar les 800.000 places en apartaments (la majoria llogats en negre). Els hotels "de luxe" baixen els preus fins a la meitat per mirar de, si més no, poder omplir algunes habitacions. I tot això, mentre es multipliques les destinacions mediterrànies (Tunícia, Malta, Croàcia) no tan horrorosament explotades i amb gran oferta de vols de baix cost.

Potser les evidències són tan clares que s’opta per fi per canviar el model. I amb una mica de sort, deixen Tabarca en pau.

La declaració de béns patrimonials dels socialistes valencians

4

Després d’una gran propaganda, hui el PSPV-PSOE ha fet pública una declaració de béns patrimonials dels diputats a les Corts Valencianes d’aquest partit. El podeu trobar a la seua web, però només en versió en castellà (una dada més per tindre clar de quin pal va el Pla).

Més enllà de la curiositat de saber en quins bancs tenen comptes corrents els diputats i diputades i quedar-te amb les ganes de saber quina quantitat hi tenen estalviada, i de comprovar que en són molts els que tenen pis a ciutat i apartament a la platja (tampoc ens diuen el valor en la majoria dels casos), a mi els que em sobten són més aviat els que no tenen res.

Cinc de les declaracions no inclouen habitatge. Bé pot ser que visquen de lloguer, però què voleu què us diga, a mi aquestes coses em sonen a haver-ho posat tot a nom dels fills o de l’àvia pel que puga passar… Tant de bo m’enganye, però tant d’enrenou per tan poca cosa em posa la mosca al nas.

(Amb això no vull dir que no em semble bé aquesta pràctica, que crec que fins i tot hauria de ser obligatòria per tots els càrrecs públiques, i amb caràcter periòdic per comprovar com els hi van les inversions mentre manen).

Es ven torre vigia del segle XVIII a Tabarca

1
Publicat el 3 de gener de 2007

Supose que a altres països del món un edifici com aquest, construït per poder defensar-se dels pirates que fins aleshores es refugiaven a l’illa plana, que després va ser presó d’estat i va acabar sent caserna de la guàrdia civil, potser, només potser, podria considerar-se un bé d’interés històric o cultural.

Això seria a algun altre indret, perquè aquí el que es fa es posar-lo en venda. El ministeri de l’interior li l’ha ofert a l’Ajuntament d’Alacant (del qual depén l’illa). Si no el vol, el subhastaran. Preu d’eixida: 600.000 euros.

Tal i com estan les coses, si teniu un tuguri en algun lloc cèntric de València o Barcelona, potser el podeu vendre, comprar la torre i encara guanyar-vos uns dinerets. I amb una mica de sort aconseguiu permís per fer-hi un camp de golf al costat i feu el negoci del segle.

Per ofrenar noves glòries a Espanya (Puigcercós i la bandera)

11

A veure si ho he entés bé:

En el govern anterior, els dos consellers de governació d’ERC van retirar la bandera espanyola de la seu d’aquesta branca del govern. Maragall, que se sàpiga, no va dir res.

El conseller socialista la va tornar a posar. Ahir Puigcercós la va traure.

I hui Montilla li diu que d’això res, "que s’ha de complir la llei". I Puigcercós l’ha tornada a hissar.

A mi, així de cop, em venen al cap unes quantes preguntes:

– Haurem de viure moltes escenes com aquesta al llarg de la legislatura, amb ERC fent veure que s’atreveix a plantar cara i penedint-se a la primera de canvi?

– Si, com diu Montilla, "s’ha de complir sempre la llei", com és que per ser auxiliar administratiu de la Generalitat s’ha de tenir el nivell C de català i per ser president no?

– A com ens ix a tots l’hora de l’empleat que puja i baixa les banderes?

Què tindran que veure els collons per córrer?

5

Això ja no té nom. Entre tots els càrrecs de segona fila del govern (secretaries generals dels departaments), han inclòs UNA dona. I a sobre tenen la barra de dir que el fet que siga al departament d’esports "serà un referent". I que si no hi ha més dones és "perquè es tracta d’un govern de coalició" (què tindran que veure els collons per córrer?, i mai millor dit). Carod: en l’estrena com a portaveu, t’has lluït.

Fa uns dies un comentari a aquest mateix bloc em suggeria, jo creia que de manera irònica, que potser caldrà fer un partit de dones si volem que la cosa canvie. Ara comence a pensar que potser té raó.

En teoria hem avançat molt des de l’època de la imatge d’ací al costat fins ara. Però en la pràctica… de què serveixen els nostres vots? Si, a més, els vots han decidit un 35% de dones al parlament, perquè al govern no hi ha com a mínim aquest percentatge?

Farta, farta dels progres masclistes.

Conselleres i mares

4

Encuriosida arran d’un comentari a l’apunt anterior, he mirat de trobar quants fills i filles tenen els consellers i les conselleres per veure si s’havia repetit el que ha passat a altres llocs – com ara a l’estat espanyol, on normalment trien dones sense "càrregues" familiars. No he trobat totes les dades, però m’alegra veure que si més no, la quantitat de descendència no ha influït en els càrrecs.

Ací teniu el que he trobat. Si algú té dades per completar-ho (més que res per curiositat), deixeu un missatge als comentaris.

José Montilla: 5
Josep-Lluís Carod-Rovira: 3
Joan Saura: 1
Antoni Castells: 2
Joaquim Nadal: 2
Joaquim Llena: 3
Ernest Maragall: 2
Joan Puigcercós: 2
Josep Huguet: ?
Joan Manuel Tresserras: 2
Francesc Baltasar: 2

Montserrat Tura: 2
Mar Serna: 0
Marina Geli: 2
Carme Capdevila: 3

Homes 11, dones 4; benvinguda a un nou govern de mascles

3

Ja m’ho veia venir (mireu aquest apunt), i ara s’ha confirmat. Dels quinze càrrecs del govern (tretze consellers, un vice-president i un president), només quatre estaran ocupats per dones.

No sóc partidària de la paritat obligatòria al 50%, ni m’estime més tenir una dona incompetent que un senyor molt vàlid gestionant una part del govern, com ja sé que alguns em voldrien retreure. Però d’aquí a un percentatge escassament superior al 25%, em sembla que hi ha algun punt intermedi.

I això que Esquerra i Iniciativa van de progres, i resulta que són els que més homes han col·locat al capdavant.

Una decepció més. I ja he perdut el compte.

El mapa de la corrupció

0

La Cadena Ser ha publicat a la web un mapa de la corrupció a l’estat espanyol, amb els casos més sonats de cada província.

Evidentment, no hi són tots, però pot ser interessant fer-li una ullada. El trobareu ací.

Per cert, m’ha cridat molt l’atenció que no inclouen ni un cas al País Basc. (Al País Valencià i a les illes en posen molts, però no m’ha sorprés gens, és clar).

La llei del golf

1

El PP valencià, supose que en previsió per si se li acaba la bona vida aviat, s’afanya a acabar unes quantes lleis que ha anat fent els últims anys. Aquests dies ‘debaten’ a les corts la llei del golf. Argumenten que el País Valencià està endarrerit en aquest aspecte, i que seria desitjable passar dels 22 camps actuals a 65.

Per això, preveuen que es puguen construir en tot tipus de sól, inclòs el no urbanitzable i el protegit (protegit de què?). La llei no permetrà edificar residències, però sí allotjaments turístics (qui ho entenga, que m’ho explique).

Pel que fa a l’aigua, no hi ha problema: el projecte de llei anterior al que ara es pot consultar sembla que hi dedicava unes quantes pàgines a argumentar que la gespa és ara per ara més rendible que les taronges i que, per tant, pot considerar-se com ús agrícola.

El Levante ho deia així fa uns mesos: «Por ello la ley considera que una de las manifestaciones del uso de
agua para regadíos y usos agrarios es su destino al cultivo de
cespitosas que sirven para la práctica deportiva del golf».

Impressionant.

(Si algú té ganes de patir, trobarà el document del projecte de llei ací baix).

_____________

P.S. (al matí següent): la llei ja ha estat aprovada.