Apòstata desficiosa

El president de l’Iran, Mahmoud Ahmadinejad, que aquests dies és a Nova York per l’assemblea general de l’ONU, és un prodigi pel que fa a la quantitat de declaracions inaudites que pot fer en un sol dia.

L’última: diu que al seu país no hi ha persones homosexuals. Cap ni una. Ho va dir a una conferència a la universitat de Columbia. I diuen que l’auditori va esclatar a riure.

Reacció normal en aquell moment. Però la cosa no és per riure. Senyor Ahmadinejad, com es pot dir una barbaritat semblant? I el que és més important, si no tenen cap persona homosexual, com es que en condemnen a mort unes quantes cada any per aquest motiu? Són estrangers que hi passaven per allà? O volia dir que ja ha aconseguit liquidar-los a tots?

De bon de matí, i ja estic indignada. Comencem bé el dia.

Diuen que els xiquets catalans, quan els pregunten qui és el Montilla, responen que és un dels que ix al Polònia. I no m’estranya, perquè a l’altre, al de veritat, no tenen massa ocasions de veure’l. I menys si és per donar la cara quan toca.

Si després de gairebé 48 hores amb una part de la població sense subministrament elèctric no apareix un president per donar explicacions, quan pensa fer-ho? La vespra de nadal, per desitjar-nos bones festes?

Jo pensava que no hi havia cap president amb més cara dura que Camps, que després d’haver estat amagat uns quants dies, amb l’excepció de besar-li els peus al papa, ni es va molestar a aparéixer per les Corts el dia que es parlava de l’accident del metro.

Però a aquest pas, potser li trauran el lloc de pocavergonya aviat. I mira que semblava complicat poder superar això.

Ja ho veureu, ja.

Segur que ja hi ha algun il·luminat (mai més ben dit) de Red Eléctrica Española, o del mateix govern, que està preparant un discurset per fer-nos creure que si tinguérem la línia de molt alta tensió, Barcelona no s’haguera quedat a les fosques.

Que potser és veritat i tot (no ho sé: hauria servit d’alguna cosa tenir una via alternativa d’entrada d’energia?). Però no és això, no. O no ho hauria de ser: uns quasi-monopolis que fan i desfan, amb la connivència dels qui manen i que, a l’hora de la veritat, ja veieu com responen. I que només pensen en més, més, més: més línies, més tensió, més destrossar el territori, més consum, més ingressos, més poder, més tocar-nos els nassos i, si pot ser, més impunitat encara quan fan les coses malament.

No sé ben bé com, però més ens valdria començar a pensar una manera de parar-los els peus una miqueta. O estem venuts.

Entre les accepcions de diccionari de la paraula ‘compromís’, hui em quede amb dues:

– Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc. Si tens un compromís, l’has de complir.

– Situació crítica. L’han posat en un compromís i no sap com eixir-se’n.

Però el més interessant és, probablement, la locució ‘per compromís’: Ho van fer per compromís, però realment no tenien gens de ganes.

Per a tots aquells que ens preguntàvem ‘si no ara, quan?’, ja tenim la resposta: mai.

Crec que la jugada de ZP és clara: Jordi Sevilla deixa el ministeri per anar al País Valencià i veure si es pot fer alguna cosa per allà.

Supose que fer-ho pitjor que Pla serà complicat, però la pregunta és si serà capaç de fer-ho tan bé com per tornar a engrescar la gent per anar a votar i donar-los alguna il·lusió que contrarreste les copes amèrica i fórmules 1 que tan d’èxit tenen per al PP.

No és que tinga moltes esperances sobre el que pot fer el PSPV pel País-Valèncià-ai-no-Comunitat-Valenciana, però si més no es desfaran de Pla, que ja tocava.

Dins l’ampliació majestuosa del Consell que ha fet Francisco Camps (us heu fixat que ara TV3 ja sempre li diu Francisco i no Francesc?), ha tingut lloc per recompensar la que ha estat la seua defensora al llogaret saplanista en què s’ha convertit Alcoi.

Trini Miró serà consellera de cultura. Per als que no tingueu molt clar de quin peu calça, heu de saber que entre els seus mèrits com a regidora alcoiana destaca la supressió de les jornades de sociolingüística, que s’havien realitzat durant deu anys de manera ininterrompuda. Segons va dir, els tres milions de pessetes que donava l’ajuntament com a subvenció, era millor gastar-los en papereres. (L’aleshores alcalde, Peralta, ara defenestrat per Camps com tots els altres saplanistes, va dir que millor que no es feren, perquè alguns dels participants eren ‘indesitjables que haurien d’haver passat per comissaria’).

Entre les altres perles de la senyora Miró es troba també la negativa a afegir-se a l’homenatge a Ovidi Montllor l’any passat, quan en feia deu que havia marxat de vacances. Va argumentar que si en fera 25, encara, però deu no li semblava raonable.

També l’any passat va ser de les que es va negar a crear un defensor dels ciutadans a Alcoi, perquè ‘per a això ja estan l’alcalde i els regidors’. Potser és aquesta lògica la que farà que Julio de España siga síndic de greuges.

Semblava impossible, però cada volta fan més por.

He vist al diari Información que han tancat el mercadona de la plaça d’Espanya d’Alcoi. L’antic Simago, que és com encara el recordem molts. Era l’únic supermecat de la zona, que cada dia veu com tanquen les botiguetes de tota la vida.

Supose que el baix poder adquisitiu dels veïns de la zona (les dones grans que viuen amb una mísera pensió de viudetat, els gitanos i immigrants d’Algessares i els pocs altres atrevists que encara viuen al centre) no dóna prou per mantenir l’establiment obert. Però és que així encara es farà més difícil viure allà.

Fa anys que el centre fa llàstima. Tret dels dies de moros i cristians, no hi corre una ànima. Diuen que per les nits fa por, de tan solitari.

A les autoritats se’ls critica que no fan res. Però és que, dic jo, eixe no fer res és fer molt: és deixar morir el centre. El centre històric, amb cases modernistes, els carrers de tota la vida, les botigues (ja moltes només en el record) especialitzades i el campanar i el cantó pinyó que cantava Ovidi.

Mentrestant, això sí, han modificat un pla de zona verda a la part nord del municipi per posar un McDonald’s.

Com ho sentiu. Camps ha pactat amb De España que no torna a les corts valencianes i que, a canvi, el farà senador en la propera legislatura, i síndic de greuges.

Al mateix senyor que mai no ha parlat una paraula de valencià, que es va voler negar a llegir en valencià el text per prometre el càrrec tal i com demanava un diputat fa quatre anys.

I ara aquest home serà el que dirà si els drets s’han vulnerat o no? Pel que fa als drets lingüístics, em sembla que ja sabem quina serà la resposta.

José Miguel Llorca, alcalde en funcions de la Vila Joiosa (Marina Baixa) pel PP, i cap de llista en les darreres eleccions, deia que era metge. I va exercir com a tal. Però no ho és. Va estudiar medicina, sí, però no va acabar la carrera, ni estava col·legiat.

Ara que s’ha sabut, el seu partit l’obliga a renunciar al càrrec i deixar la política. I potser se l’acusarà d’intrusisme professional. Ell es queixa (s’ha de tindre barra) de la ‘persecució’ que ha patit.

Però més enllà de les conseqüències polítiques, a mi el que em preocupa és la gent que haja passat per les seues mans com a pacient. Qui els assegura que els va fer un diagnòstic correcte? Quantes persones no hauran estat ben tractades per culpa d’aquest personatge indesitjable?

Quan anem al metge, no ens parem a mirar si té el títol de llicenciat a la paret. Hi confiem. I això que ell ha fet ell hauria de ser delicte, no d’intrusisme, sinó contra la salut de les persones.

Amb la salut i la vida de les persones no s’hi pot jugar, i ell ho ha fet. I es pensa que demanant disculpes n’hi ha prou. Se’l castigarà com cal? Ho dubte molt.

Tot i el vergonyós resultat del PSPV a les eleccions, els del partit diuen que Pla s’ha de quedar (i no sé si ell mateix ha arribat a plantejar-se anar-se’n o només es mourà de la cadira quan li peguen una patada al cul). Ni ell, ni el coordinador de campanya, ni ningú.

Digues que sí. Això deu ser tenir ànsia de superació, d’oferir perspectives d’esperança a l’electorat descontent amb el PP, de voler treballar pel país. Ai, perdó, de la comunitat. Que ho fan malament? Qui ho ha dit? Perquè si algú (les urnes, per exemple) ho ha dit, ells no s’han enterat.

Doncs res, a deixar que es consolide sense ni fer una miqueta d’oposició amb trellat (només cal recordar l’aprovació de l’estatut) la Comunidad PPalenciana.

Impressionant. Al poble de Geldo, a l’Alt Palància, amb uns 600 electors i 7 regidors, el 15% dels vots han estat per l’ARDE (Acción Republicana Democrática Española). La regidoria que li correspon decidirà com queda l’ajuntament, perquè les altres sis se les han dividit PP i PSOE.

Però el més interessant del cas és qui és la cap de llista d’aquest partit. Es diu Manuela Trasobares, és de l’Empordà (i l’han triada a una comarca castellano-parlant), pintora, escultora, artista fallera, mezzosoprano i transsexual. Està més devanida que un gínjol, sobretot perquè considera que l’han votada com a persona i com a dona, sense importar com era quan va nàixer.

En alguna ocasió ha intervingut en algun programa de Canal 9. I els seus comentaris no poden deixar indiferent. Podeu veure-la, per exemple, ací.

Ara el dubte és si donarà l’alcaldia al PSOE, o al PP, que tot podria ser.

S’ha de reconéixer que Rita Barberá ha batut tots els rècords. Més del 56% dels vots de la ciutat de València. I ha guanyat a tots els barris.

A Ciutat Vella, allà on es troben ca Revolta, el centre Octubre o el col·lectiu Lambda (i on jo vote): 61%. Al califato de Benimaclet: 52%. A Patraix, a tocar de l’estació de l’accident del metro i al costat de la subestació elèctrica: 53%. I, evidentment, com sempre, el rècord a Pla del Reial, a la zona del campus urbà de la Universitat de València i els àtics espectaculars de l’Albereda: 71%.

Dubte que l’Alborch es quede els quatre anys a l’Ajuntament fent d’oposició en una minoria vergonyosa. I m’entristeix que EU desaparega del mapa de l’escassa pluralitat. Però aquesta és la ciutat que tenim, ens agrade o no.

I ens agrade o no, tindrem Rita, amb la seua hipocresia, no només quatre anys més, sinó tots els que li done la santa gana. És igual en què es gaste els diners (el papa, les flors, la fórmula 1…). Sap somriure i posar-se els falleros i els castellans a la butxaca. I és amb això que es guanyen unes eleccions. La resta hauran de prendre nota si aspiren a fer alguna cosa en el futur.

Imagineu com són de bèsties els que governen al meu poble, Alcoi, que han fet un pla de camp de golf i urbanització de 500 xalets… i la Generalitat Valenciana no els ho ha aprovat! Així de grossa era la barbaritat perquè els de Camps hagen hagut de dir que no pot ser. I això que l’Ajuntament també està en mans del PP.

El camp de golf estava previst a la partida de Xirillent. Però diu la Generalitat que l’impacte ambiental seria massa gran, perquè el projecte anava dins del parc natural de Mariola i perquè, reconeixen, ‘potser’ no n’hi hauria prou aigua.

Esperem que la decisió siga ferma.

Per posar pegues a la projecció de ‘Ja en tenim prou’ els va faltar temps, fins i tot sense haver vist el vídeo, però davant d’això que veieu a la foto, no fan res de res.

Que què és? Doncs és la porta del Palau dels Cervelló, seu de l’arxiu de la ciutat de València i d’altres dependències municipals. És a dir, un edifici públic, dels que han de ser ‘neutrals’ durant una campanya, però que té, com veieu, dos cartells enormes pro-Rita. I sembla, a més, que l’edifici està a tocar de la seu de de la junta electoral.

La foto l’ha feta un amic meu, professor de dret administratiu i que ha escrit un comentari extens i molt interessant sobre la inutilitat de les juntes electorals.

El PP de Madrid n’acaba de fer una de les bones. Resulta que tenen una estació de metro que es diu Simancas, com el candidat socialista. I, literalment, l’han esborrada del mapa. Tal qual. Han editat un plànol nou, i l’estació no apareix, tot i que continua existint i funcionant. (A la versió flaix de la web sí que la posen, però).

L’Esperancita Aguirre diu que ha estat un error d’impressió. I vol que la gent s’ho crega.

Com arribe ací la idea, a la que ens descuidem ens quedarem sense les estacions de Maragall o Jaume I. I m’estranya que a València encara no li hagen canviat el nom a la d’Àngel Guimerà.