El Camp de Túria

«Ací teniu un llibre excels, pel que aporta d’emoció, d’informació, d’estima a l’escola.» Mestres que van regalar la vida, en una època entusiasta per l’ensenyament, que després el feixisme espanol va estroncar, liquidar, perseguir durant seixanta anys, fins avui mateix.

Aci hi ha dones que ho van donar tot per l’escola, en temps de recursos mínims, gairebé inexistents, però amb una il·lusió que no necessitava res, tan poca cosa. Ací hi havia una professionalitat sentida que ja voldríem ara professors i mestres amb màsters, jornades o congressos. Hi havia menys queixes, i major visió. Potser la necessitat en feia lliçó, cada dia. N’hi havia respecte i admiració per la feina. Amb això i una clau que obria la porta de l’escola, era suficient.

Ferran Zurriaga, Carmén Agulló i Alfred Ramos presentaran aquesta joia a València, a partir de les set de la vesprada. A l’Octubre, en la llibreria Fan Set, o en fan set, l’antiga tres i quatre. Mestres, veniu a aprendre. I llegiu.

Més dades sobre la tria dels models lingüístics de les escoles poble a poble, que vam publicar ahir, amb dos errors. Penseu que n’hi ha centres privats que no estan obligats a seguir el decret de llengües de la conselleria, com n’hi pot haver que no han enviat correctament la tria del model, possiblement per qüestions tècniques. Continuem sense tenir la tria de Casinos, potser que els mestres eren a ca Apol·lònia o a ca Ximo compran torrons.

Va la segona tanda de dades:

Benaguasil, 50% d’avançat i d’intermedi

Sant Antoni de Benaixeve, 100% intermedi

Benissanó, 100% avançat

Bétera, 40% avançat (tot el públic), 60% d’intermedi (tot concertat)

l’Eliana, 60% avançat, 20% intermedi, 20% bàsic

Olocau-Gàtova, 100% avançat

Llíria, 50% d’avançat i 50% d’intermedi

Marines Nou, 100% intermedi

Nàquera, 100% avançat

la Pobla de Vallbona, 50% avançat, 40% intermedi, 10% bàsic

Riba-roja, 80% avançat, 20% intermedi

Serra, 100% intermedi

Vilamarxant, 66% avançat, 33% intermedi (l’1% restant per a l’agranador)

Més qüestions que ens podem demanar a partir de les dades:

Primera. El percentatge es calcula sobre el total d’escoles, no sobre el nombre d’alumnes, que seria una altra dada de molt d’interés. No la tenim.

Segona. N’hi ha escoles privades que no han donat dades. No estan obligades a donar-les. Compteu que no peguen en gaire valencianistes.

Tercera. Riba-roja és dels pobles més grans en nombre d’escoles (similar a Bétera, la Pobla, Llíria i l’Eliana) que fa una aposta més decidida per l’avançat.

Quarta. Del conjunt d’escoles consultades (39), només dues es queden en el nivell bàsic. Visca.

Cinquena.El Camp de Túria és l’espill del país. Una llàstima. L’Horta Nord i l’Horta Sud, que no són zones més valencianoparlants que nosaltres, aconsegueixen un nivell d’avançat molt major.

Sisena. El camp de Túria va viure un allau d’urbanitzacions que han aconseguit de fer escoles pròpies d’urbanització: això és, desarrelades de la identitat comarcal.

Setena. Amb tot, les dades són positives si considerem la quantitat d’escoles concertades de la comarca. Una majoria de públiques han apostat pel model avançat.

Vuitena. Les dades finals no es publicaran sinó més endavant, en el període d’admissió, aleshores acabarem de corregir la situació definitiva a la nostra comarca.

Hem explicat que el model Avançat (el model que recomanava Escola valenciana) ha sigut triat pel 54% de les escoles del Camp de Túria. Un model que garanteix, segons els experts lingüístics, que els xiquets eixiran dominant les tres llengües bàsiques que es treballen als centres.
El decret de la Conselleria d’Educació pretenia corregir el desequilibri de competència en l’aprenentatge del valencià en el conjunt de l’escola. Així com la manca de domini real de l’anglés, dèficit que arrosseguen els valencians sense voler-ho. Ja ho diu el decret, que la millora depén no només de l’escola, sinó del conjunt de la societat. Els valencians volen aprendre llengües o volen continuar analfabets? I pel que fa als usos, volen ser capaços de compensar la desigualtat lingüística o volen arrossegar ignorància durant anys i panys?
L’escola ha sabut donar un gran pas endavant, i ara necessita que els polítics, l’empresa privada, els mitjans, la societat civil, facen costat a aquesta desig d’aprendre. Ser a l’alçada del repte aconseguit, declarat a consciència, demanarà un esforç col·lectiu de tothom. Per bé que hi ha una minoria enrocada a malmetre el coneixement. Curiosament, lligada a un president del govern d’espanya analfabet lingüístic. Ells s’ho perden? Al Camp de Túria, i al País Valencià una majoria han triat aprendre i aprendre millor.

Pel que fa als pobles del Camp de Túria, avancem algunes dades:
les escoles de Nàquera i Olocau, per exemple, s’han llançat a l’Avançat. I una gran majoria de Riba-roja, també. A Bétera, l’escola pública tria unànime Avançat, en canvi la concertada, no. L’Eliana fa costat a l’Avançat, majoritàriament, Llíria fa un 50% d’Avançat i un 50 d’Intermedi i bàsic, com Benaguasil. Vilamarxant també empata en la tria… I la Pobla de Vallbona?, entre tant d’ensenyament religiós, l’Avançat fa figa, però n’hi ha zones del país, en canvi, que són les escoles confessionals les que han triat l’Avançat2, la proposta més arriscada de totes. Serra s’ha quedat lluny de la millor exigència, potser que el vent del Garbí o l’aigua de Barraix els ha afectat en excés. I Gàtova, Casinos, Benaixeve, Marines, Benissanó, que no comptem?
Ara demanarem què diuen els mestres i els directors d’escola…