Al web d’Il Manifesto: L’èxit de l’M5S és el resultat de la fallida dels moviments, expressió de la necessitat de la reforma de la política i del rebuig de l’austeritat.La política serveix per trobar una sortida. No hi ha alternatives a un acord del centreesquerra amb l’M5S.
Finalment, ha quedat clar. A més a més, això del dret a decidir per a la senyora Chacón és una pantomima.No ho deu ser tant des del moment que el fiscal general de l’estat inicia els tràmits per destituir el fiscal superior de Catalunya per haver defensat l’exercici d’aquest dret. Anem bé! Visca la democràcia!
Continua la seva croada contra els tòpics imperants.L’enorme influència dels interessos de la banca privada és la causa real de la brutalitat de les retallades.
Els resultats electorals evidencien la desorientació dels votants italians, massa inclinats a donar crèdit a un pallasso com Grillo o a un corrupte com Berlusconi.El populisme arrasa. Simple expressió de descontentament?Això és el que ens espera a nosaltres? Interessant el comentari d’Ignasi Aragay a l’Ara. I l’article de Josep Ramoneda a la contraportada del mateix
No m’ho puc creure. Faré com sant Tomàs. Segur, segur que votarà diferent?
Començant per Alfonso Guerra, gairebé tan perpetu com el mateix Borbó titular. Un vividor de la política: “El que se mueva, no sale en la foto”.Tot un exemple del que hem de desterrar d’una vegada. I l’assassí de Yolanda González que treballa per a la policia i la guàrdia civil. Anem bé.
La Camacho, el PSC, l’examant d’en Jordi Pujol (junior, no ens espantéssim!). Tots ficats en el mateix sac per obra i gràcia del periodisme de primera qualitat. El mundo, el demonio y la carne son los tres enemigos del alma -deia el catecisme catòlic integrista que em feien aprendre a escola.Enemics de l’ànima i de
Article de Vicenç Navarro contra les mentides que ens volen fer creure.Tot depèn de la política impositiva i del foment de l’ocupació.
Les imatges són massa impactants- ha dit l’eurodiputat del grup conservador que havia de donar una resposta.N’informa Raül Romeva, promotor de la iniciativa que aplaudeixo. Masa dures per a determinades sensibilitats.Més val amagar-ho sota l’estora i que es continuï acumulant la podridura moral europea, si em permeteu la imatge macabra. Senzillament, indignant.
Un altre article de Vicenç Navarro contra les mentides que es difonen en la majoria dels mitjans convencionals.
Article del veterà Carlos Elordi a eldiario.es A qui beneficia, tot plegat?Quines intencions persegueix aquesta filtració?Com influeix en el procés sobiranista català? No trobeu massa directe i massa ingenu -molt poc caute- dur una comptabilitat paral·lela amb noms i cognoms reals?Es vol col·locar en el poder un tecnòcrata, com a Itàlia? Potser perquè faci de
Efectivament, és el que sosté Miquel Iceta. Però el que ha de fer el PSC ho decideixen els seus membres. I sembla haver-hi divisió d’opinions.Aleshores, val més respectar la pluralitat d’idees.
Passi el que passi, la crisi al PSC sembla irreversible.Voluntat de pertànyer a un partit amb vocació majoritària o por de perdre la parcel·la de poder i les prebendes corresponents?Ara sabem que votar en consciència al PSC costa 400 euros -que aniran a sufragar la campanya de la Chacón per al PSOE. Mentrestant, en Duran
La gran patronal demana “respecte al marc legal vigent”.Ves qui ho havia de dir, que li sortirien aliats d’aquest volum al PSC! L’oligarquia catalana -per parlar clar- ja sabem a quin bàndol pertany, i quins rèdits ha tret d’aquesta “legalitat vigent” i de l’anterior, la que. amb un pacte amb els demòcrates escadussers i curts
Avui s’ha arribat al punt de no retorn.Després de tantes declaracions de bones intencions per tenir autonomia -o sobirania?- a l’hora de decidir, s’ha imposat la dependència vergonyant del PSOE, i el PSC se situa, un cop més, de la banda del PP i Cs.L’ocasió és massa important per passar-la per alt. Catalanistes del PSC: