Ho diuen els més subtils antisobiranistes, que volen donar aparença de demòcrates: “No cal que us hi escarrasseu, que no teniu cap potència internacional que us recolzi. Com que aquest és el cas, mai no podreu ser independents sense l’acord de l’estat espanyol, perquè no hi ha precedents històrics de tal cosa. Ens sap molt
Passa sovint que es parla ex cathedra sense conèixer allò de què s’opina, des del menyspreu de la distància aristocràtica. Per celebrar que s’acosta el Primer de Maig, toca el rebre als sindicats. (Vegeu, per exemple, la pàg. 27 de l’edició d’ahir de l’Ara)Deu ser un esport com un altre, però causa vergonya i indignació
És la millor propaganda que li podien fer. Mentrestant, aplaudien el president del Banc Sabadell i el mateix comte de Godó, propietari de La Vanguardia. Ja va dir la inefable Llanos de Luna, en el mateix lloc, que la gent pija és necessària, caram!
L’exconseller d’Educació Ernest Maragall ens anuncia en una entrevista a l’Ara la publicació de les seves reflexions sobre ensenyament: una defensa de la seva LEC (Llei d’Educació de Catalunya) que en el seu moment fou aprovada amb el consens de CiU i amb la disconformitat d’amplis sectors de la comunitat educativa i d’ICV. D’aquesta manera
Amb la claredat i contundència habituals, Vicenç Navarro ens il·lustra sobre l’aliança de les classes financeres europees per dominar els treballadors. Alemanys i holandesos, particularment, concentren una enorme propietat financera i immobiliària.L’increment de la productivitat en aquests països ha anat a enriquir les seves classes capitalistes, en detriment dels treballadors d’uns i altres països. Hi
La monarquia que patim continua donant mostres d’exemplaritat, ara implicant en la seva defensa un dels anomenats pares de la constitució. És un missatge implícit? I el consort encausat que se’n va a Catar! I el TSJC va fent de provocador. Oli Rehn demana més sang … Vegeu l’article de Ramoneda a l’ara de dimecres!
L’acord del rescat bancari a Xipre deixa de banda el seu parlament. Fan servir una argúcia legal per ignorar la decisió dels representants elegits pel poble.Per més que la solució pugui semblar mitjanament acceptable (amb molts dubtes: tenir 100.000 euros en un compte vol dir ser ric?), el conflicte entre democràcia i burocràcia europea està
La filtració insòlita de la reunió del consell de govern sobre les recomanacions de dialogar amb Madrid, fent de fotògraf un conseller del govern per a un diari amic -i amb amics com aquest no ens cal tenir enemics… Les encara més insòlites declaracions de Duran contra l’acord de govern amb ERC, no contestades per
És insòlit, que el màxim dirigent del partit coaligat amb CDC al govern de Catalunya anunciï la pròxima dissolució del pacte amb el seu aliat preferent.Ningú de CDC no piula, mentre en Colomines plega de director de la Fundació CatDem, també en disconformitat amb ERC.Sembla que aquest partit fa nosa. El sobiranisme a CDC travessa
Aquest senyor es comporta amb els elegits a les seves llistes com un petit dictador.No poden votar en consciència, o se’ls amenaça d’expulsió. Els perills del neopopulisme són evidents.
Finalment, allò que el sentit comú indicava: el culpable d’un incendi i responsable de les seves conseqüències és l’incendiari, no pas el cos de bombers que intenta apagar-lo. Els qui ara es queixen, amb raó. de ser víctimes d’una campanya de difamació organitzada des del govern d’Espanya i des d’alguns polítics i poderosos mitjans de
I nosaltres de les seves intencions.L’intent de desprestigi de la policia catalana, tot preferint-hi la policia espanyola, té un propòsit massa evident. Es veu que és més digna de confiança la Policía Nacional.El PP actua com el partit zombie de Catalunya.
Quanta raó té quan assenyala l’estancament d’aquest partit, dominat per la por dels poderosos i l’espanyolisme rampant. Els mals ja arrenquen de la transició, amb l’ombra de l’exèrcit franquista al damunt, i del 23 F posterior -cop d’estat només aparentment fracassat.El cop d’estat va implicar el bandejament dels partits nacionalistes àmpliament representatius dels consensos bàsics
A on anirem, ara? Quin horitzó utòpic assenyalarem?Certament, no pas el de Hitler o Mussolini que Ibarra -quina barra!- ens anuncia. Quin Estat, que té membres com aquest en el seu Consell!I quin partit, el PSOE, que no l’impugna ni diu res!
Els articles de Josep Ramoneda són del millor d’aquest diari.Ramoneda continua radicalitzant-se i fent una crítica implacable de la immoralitat i insolvència del nostre règim econòmic i polític.