Ves per on, la proposta de CATN de crear un Consell Ibèric de Cooperació entronca amb les velles aspiracions de l’iberisme. Si Ignasi Ribera i Rovira aixequés el cap!La interessantíssima, incerta i apassionada transició nacional dóna nova vida a ideals que es donaven per morts!
Així ho anuncia en el seu web. Tot defensant que una part important dels ciutadans espanyols estan a favor de celebrar-lo. “El problema no el tenim a Catalunya sinó al conjunt de l’estat”.
Molt recomanable. No us la perdeu. La clava quan diu que la nova actitud catalana és fruit de la reacció de dignitat -i d’indignació- davant la humiliació. “Aquesta presa de consciència té uns efectes impressionants, revolucionaris”.Doncs justament això. Coincideix amb Joan Manuel Tresserrras, un altre analista polític de referència.
Simplement, podent-lo fer ja es reconeix el dret de decidir dels catalans. Si, a més, guanya l’opció del sí, se supera l’ordre constitucional vigent, bé sigui amb un estat independent o bé amb una nova forma de relació amb Espanya, federal o confederal. No hi ha motius per al pessimisme des d’aquesta banda.
Hi ha esquerres d’arrel marxista que practiquen una veritable idolatria dels estats actualment constituïts. Com que el seu objectiu és, precisament, la conquesta del poder de l’estat, no conceben que el marc mental que els serveix de referència pugui quedar desbordat per iniciativa d’un autèntic moviment de masses com feia temps que no es veia
Considero que el plantejament del referèndum satisfà raonablement les expectatives dels partidaris del dret a decidir. Com que en aquest procés es tracta de sumar forces i no pas de restar-ne, crec que el plantejament a què s’ha arribat és molt satisfactori. Permet de sumar federalistes i confederalistes al procés, sense restar-ne d’independentistes.Això comença bé!
Convertit, malgrat ell mateix, en icona de l’antiracisme abstracte.A pesar d’això, i també per això mateix, no deixa de ser una victòria de la decència en la mentalitat de les persones corrents. Un article excel·lent de Santiago Alba Rico.
Un bon article de Gerardo Pisarello En una revista que demana crowdfunding per continuar.No és fàcil reformar la constitució espanyola: el PP no vol i el PSOE no és creïble.Hi ha obstacles de pes en l’entramat dels poders de l’estat. No n’hi ha prou amb voler per poder.Però és imprescindible formular alternatives a l’actual procés
El pitjor que li pot passar a Catalunya és continuar com fins ara. Ho reconeixen persones de diverses tendències polítiques. El Parlament de Catalunya té un mandat popular per desencallar la situació que patim des de la sentència del Tribunal Constitucional que invalidava aspectes fonamentals de l’Estatut de Catalunya aprovat pel mateix Parlament, revisat -i
No us el perdeu! Ni aquest article de Vilaweb.Alguna cosa es mou a Iniciativa. Ja era hora!
Cristianisme i Justícia publica uns quaderns molt interessants. Petites síntesis de problemes socials dels nostres dies. Acaba de sortir un text, a càrrec dels professors Oscar Mateos i Jesús Sanz, que val realment la pena, sobre el paper dels nous moviments socials en l’encarament i la sortida de la crisi social, política i econòmica que
ICV presenta 1056 esmenes als pressupostos del Govern de la Generalitat. Per als que diuen que l’oposició no presenta alternatives.
Estem disposats a jugar fort a favor de la consulta? Sembla que els partits de l’establishment no ho tenen clar: ni PSC, ni PP … ni CiU!Han votat a favor de la moció de la CUP, ERC i ICV-EUiA (parcialment, però a favor del referèndum)En què quedem? Si descartem una declaració unilateral, farem tot el
Interessant article a La Vanguardia d’avui sobre el caràcter general del dret a decidir, que no pot limitar-se a les qüestions nacionals. Seria perillós un messianisme que ens fes creure que amb la decisió única sobre la pertinença a un estat tinguéssim resolts tots els problemes.Des de la perspectiva del radicalisme democràtic cal decidir moltes
“Però que sigui l’última vegada, eh! No ens agrada gens, fer això!” – al·leguen des d’ERC per defensar, de manera un xic vergonyant, la seva postura davant tota l’oposició. Però en Junqueras no és, precisament, el Cap de l’Oposició?Això no hi ha qui ho entengui! Tot sigui pel referèndum el 2014! … O el 2015.