Aconseguirà Iniciativa passar la maroma entre federalisme i sobiranisme? No està del tot clar. Pot acabar descontentant uns i altres. Alguns en poden acabar ben farts, de tants equilibris. Tard o d’hora, s’haurà de definir.
El professor Quim Brugué, que va ser Director General de Participació Ciutadana amb el govern català d’esquerres -encara que ell mateix en diu tripartit, amb autoimposició del llenguatge de la dreta- comença establint una tipologia de lideratges: Hi ha el lideratge posicional, per ubicació en l’organització que atorga poder (col·loquialment, perquè em toca).Un segon tipus
Ramoneda fa la conferència final de la desena edició de la UPEC. Comença afirmant que l’esquerra ha perdut 30 anys, ja que els 70s van exhaurir els seus punts de referència, amb la construcció d’un sistema d’hegemonia ideològica diferent, quan la Thatcher accedeix al poder (“La societat no existeix. Només existeixen els individus”) i Michel
El veterà polític torna a presentar el seu llibre 2014, publicat el 2007 i que ha esdevingut profètic, perquè el 2014 ha de ser l’any de la democràcia. S’ha de votar, en referèndum o en eleccions al Parlament de Catalunya.Brillant orador com sempre, comença de forma contundent: l’independentisme no és una ideologia, sinó un objectiu
Segona jornada, amb la presència de tres primers espases: Joan Tardà, Joan Coscubiela i David Fernàndez.Obre el foc -metafòric- Joan Tardà: la nostra democràcia està, efectivament, captiva i segrestada. És una democàcia low cost. Som captius del passat immediat, de la manca de ruptura en el moment de la Transició.Invoca una revolució democràtica, amb reconeixement
Fa angúnia: Per una banda, joc, casinos i tot el que s’hi afegeix (prèvia excepció fiscal i urbanística), amb la col·laboració del PSC -un partit en decadència. Per l’altra, autoritarisme en les relacions laborals -Decret de plantilles a l’ensenyament per sorpresa i sense negociació, amb la complicitat d’ERC: una sola persona decideix sobre la meitat
Entrevista interessant a Nació Digital sobre les eleccions europees, les candidatures i el sobiranisme català a Europa. No tothom està content a ICV sobre la candidatura conjunta amb IU.
Una entrevista que no té pèrdua.Ramoneda passa revista als grans temes de fons, sense estalviar crítiques contundents als mateixos que l’entrevisten! ICV te un problema de dimensió, ha de trencar la closca, però “l’ombra del leninisme és allargada i costa molt de treure’s els tics de sobre”, conclou l’entrevistat. Déu n’hi dó!No és optimista Ramoneda
A Mientrastanto publica una bona síntesi de com en els darrers 30 anys s’han generat, sostingut i augmentat noves desigualtats. Financiarització de l’economia, globalització del capital, desregulació laboral, estructures empresarials reticulars jerarquitzades i noves pautes de retribució salarial individualitzada en són els factors fonamentals.Revertir aquesta situació requereix una tasca política, cultural i reivindicativa. Aquí teniu
Els pressupostos amb més retallades socials de la història. TV3 hi passa de puntetes. Reducció acumulada del 16,3% en salut des que CiU va entrar al govern, un 28% menys en despesa per alumne… Així no anem bé!
Les trobo sempre interessants.Aquest dimecres, a més de parlar de la monarquia estantissa, tracta de la igualment estantissa condició dels socialismes espanyol i català. Remarca que PSOE i PSC podrien aprofitar l’oportunitat que els brinda el referèndum català per defensar unes posicions nítidament federalistes: “Se’ls podria haver acudit pensar que la doble pregunta del referèndum
Benvingudes siguin les fractures de maluc, si serveixen per a alguna cosa de bo! Té l’oportunitat de reflexionar sobre la seva política egoista i estòlida.
És un exemple de la comprensió que practiquen alguns per aquelles terres. La culpa és de l’hereu, i amb això ens assemblem als alemanys (i als nazis)! Un bon text per acabar l’any dignament.
Publica a Sin Permiso, una revista que ha hagut de recórrer a un crouwdfunding per mantenir la seva edició digital.Un article que no té pèrdua sobre la dialèctica necessària en el capitalisme entre crisi i producció capitalista, entre treball i generació de valor, entre mercanitilització absoluta amb el triomf total del capitalisme i extinció d’aquest
En la meva opinió, els qui es lamenten de la suposada pèrdua d’opcions del vot independentista amb la doble pregunta del referèndum s’equivoquen. És tan senzill com reconèixer que per guanyar el referèndum cal obtenir la meitat més un dels vots vàlids emesos en qualsevol de les preguntes i de les opcions.Amb aquesta premissa, els