El masclisme es basa a utilitzar unes regles i estratègies per a tenir a les dones dominades per l’home. Regles religioses, socials, econòmiques i si fa falta judicials que juntament amb una estratègia psicològica ajuden a tenir a la dona sotmesa. L’espanyolisme es basa en unes regles i estratègies per a tenir a pobles dominats
En la pel·lícula de "Braveheart" de Mel Gibson, la classe aristòcrata Escocesa sempre es venia per un plat de macarrons als Anglesos fins que va aparèixer en Braveheart. Fa uns anys quan es va estrenar la pel·lícula en el diari Avui vaig llegir un article amb una molt bona comparança de la nostra classe política
Moltes gràcies molt honorable Pasqual Maragall per dir l’obvietat, per dir el que molta gent ja ho sabíem abans que es comencés el procés estatutari o el que finalment tothom ,tret de quatre polítics que es volen mantenir o tornar a la poltrona, ara ja es sap, fer l’Estatut nou no valia la pena després
Sort tenim dels companys com en Hèctor López Bofill o en Xavier Mir que sempre ens estan oferim una lectura positiva de la situació actual respecte a la lluita per la nostra sobirania. En un bloc vaig definir el verb ?xaviermirització? com l?acció de extreure els punts positius de fets en principi criticables, i en
Les conseqüències de la proposta d’en Vendrell estan derivant cap un lloc que no era previst: El debat dins de CiU respecte si son un partit independentista o no. He criticat durament la proposta d’en Vendrell, millor dit en Puigcercós ja que en Vendrell no fa cap pas sense el permís d’en Joan, en el
El company Xavier Mir és tot un cas, sempre és optimista i sempre treu quelcom positiu de tot el que esta passant. Estic una mica cansat de escriure remarcant els fets de forma negativa, jo soc una persona vital, que m?agrada la vida i soc optimista per naturalesa. Per això he agafat l?exemple del company
La veritat és que ja no es com posar-me, si de cul o de cara, però amb el dantesc espectacle que la nostra classe política dirigent ha demostrat en aquest últims dies respecte al debat per l’autodeterminació de Catalunya, un ja no sap si plorar o riure!. Tants anys de lluita per aconseguir que un
Ei Mas, a veure qui la té més grossa! Em sap greu companys, no puc estar callat amb aquesta proposta que heu fet. ¿Creieu que hi ha militants d’ERC tant estúpids de empassar-se aquest sopar de duro?. De vegades, les ganes pot ser que en el primer moment ens ho empassem aquest tipus de propostes, però el
El nostre ex-president d’ERC el Sr. Heribert Barrera ha escrit un article al diari Avui amb el títol de "Satel·lització i eutanàsia" on resumeix molt bé el què està passant dintre del mapa polític de Catalunya. El Sr. Heribert Barrera ha estat president d?ERC a l’exili i després durant els primers anys de la transició,
Per mi ERC ha creuat la Línia Vermella amb el tancament de TV3 al país Valencià És increïble com els dirigents del meu partit estan amagant-se de tota responsabilitat de no lluitar perquè la TV3 no sigui tancada en el País Valencià. Si això hagués passat en el govern de Pujol, a ERC hauríem mobilitzat
Hi ha quelcom que no em quadra! Com ja vaig dir en anteriors blocs he decidit baixar el ritme del meu bloc. Per diverses raons, una d’elles és pel treball que no em deixar gaire temps. L’altre motiu per baixar el ritme del meu bloc, és que estic una mica desencisat del que fan els
Tal com ja vaig explicar en Que difícil es sempre reivindicar que soc Català!, avui he anat a la classe d’Alemany per parlar dels perjudicis (das Vorurteil). Finalment vaig decidir no fer els deures (die Hausaufgaben) per no tenir que defendre a Espanya. Però m?ha sortit rodó perquè hem parlat força de Kosovo i de
Que difícil es sempre reivindicar que soc Català! Moltes vegades, la militància de la teva pàtria es una carga feixuga pels que per desgracia no tenim un estat propi. Avui a la classe d’Alemany la professora ens ha demanat que fem una llista dels perjudicis (Vorurteil) que pensem de cada país de cada company del curs. Amb
Arran de l’article "Sou uns boques" publicat avui per Cardús al diari Avui, faig aquestes consideracions. Quina es la diferencia entre boques i bocamoll, segons he trobat en un d’aquest blocs zombi (que ningú sap perquè encara viuen després de la seva defunció) que resten per Internet, aquesta diferencia no existeix. Malgrat tot per mi un bocamoll
Josep Lluís Carod-Rovira ha estat arran de la campanya orquestrada per la Brunette pepera el "dimoni? dels cristians o el" jueu-masonic? del Franco o el "l’ase del cops" com molt be s’ha dit en alguns blocs. El més greu es que aquest campanya ha quallat dins de Catalunya i per desgracia aquesta segueix vigent ara orquestrada en