Desori
No sé massa com va això de les actuacions policials, i és possible que el desallotjament tingués els seus motius. La manera però com s’han produït els fets posteriors al desallotjament demostra que alguna cosa s’ha escapat de les mans. Hi ha hagut una actuació desordenada i que ha donat una imatge estranya i confusa de tot plegat. Aquest caminar dels mossos repartint cops de porra amb els joves davant ha estat de totes totes lamentable. Una mena de passeig surrealista pel centre de Barcelona que no ha fet cap bé a la imatge d’aquest cos policial, que entre tots ens estem entestant d’ensorrar. Almenys aquests han deixat filmar tot el que es produïa, algú pensa que hagués estat possible això amb l’antiga policia nacional?
donat per part de Manuel Delgado a l’actuació. No crec pas que ajudi
això a temperar ànims i a obrir diàleg. L’actuació policial no ha
estat pacífica, però pretendre dir que ho han estat les protestes és
com a mínim tendenciós. Una ocupació és una mena de coerció i de
violència, en quan a l’apropiació d’un espai que és comú i compartit
també amb persones que o bé no defensen el mateix o bé volen
defensar-ho mitjançant altres canals.
Hi ha el perill d’un rebrot feixista en alguns moviments que encaixen
malament amb conceptes com diàleg, pluralitat, llibertat d’expressió,
i que expressen clarament la seva oposició a un sistema que amb totes
les imperfeccions és el marc de convivència que ens hem donat. Aquest
és el perill que de moment les administracions no han sabut abordar
correctament.
Ara en queda el desori, i aquest no fa cap bé ni al món universitari ni a la
democràcia. És en canvi el terreny en el qual els violents tenen la
seva oportunitat i en el qual també s’hi troben ben a gust els qui demanen més mà dura. Mala època pels partidaris del diàleg i la moderació.