Duc uns quants dies penjant articles sobre aquest barri del Cabanyal. Avui us en penge un altre, del qual destaque aquest fragment: “Fiel al discurso del régimen, no faltaron ataques a Zapatero por discriminar las políticas culturales de esta potencia mundial… en derribos. Se le olvidó añadir, lástima, que ¡en 2007! Miró habría debido gastar
He estat temptat de contestar ” Sí, gràcies!”, però m’he inclinat pel no. Al pas que anem veurem si algun dia podem assolir l’estat permanent de JUBILATS. Per què dic açò? Els diaris i la xarxa en van plens. La meua feina m’agrada -vull deixar-hi constància-, pensava que podria jubilar-me als 60 anys (jubilació LOGSE),
http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/canal-9-retalla-el-75-dels-diners-per-al-doblatge-en-valencia
Des que tinc raó, recorde aquest personatge en la vida política. Si mireu el seu currículum penjat a la pàgina web de les Corts Valencianes, podreu veure que no mentesc: ha pertanyut a les 6 legislatures de les Corts Valencianes. No se n’ha perdut cap. I crec que també ha passat per tots els corrents
Dissabte podíem llegir que el Consell deu 121 milions als 60 municipis de les comarques de la Costera, La Canal de Navarrés i la Vall d’Albaida. Però com es tracta del Consell i a la gran part dels municipis d’aquestes comarques governa el PP tot queda en casa. Tranquil.litat i bons aliments. Si mirem les
per motius professionals, ací em teniu de nou. Ahir vam començar un curset sobre Mediació al meu institut. I com que dimecres tinc classe de 8 a 14:50, no vaig tornar a casa a dinar, i quan va acabar el curset -de 17:30 a 20:30h- tenia sessió de fisioteràpia pel xicotet problema del mal de
Fou la paraula inventada pel conseller-forense per tal de rebutjar el conveni Escola 2.0 amb el ministeri d’Educació. I tant que tenim miopització (sic). Ell duu ulleres i jo també. Ell no sé si és miop, jo sí que ho sóc. Però la miopització que més ens hauria de preocupar és la que corre de
Aquesta senyora a qui no tinc el gust de conéixer li feren una entrevista dimarts, 8 de desembre, a Levante-EMV. Entre d’altres coses deia que al Consell mai se li han aturat les piles, malgrat la dificultat en què la gestió trascendesca. Però si la duc a aquest apunt no és per l’interés de l’entrevista
Era el titular que podíem llegir divendres, 4 de desembre, a El País. I subtitulava que les persones amb una esperança de vida reduïda seran les beneficiàries. Ací podreu llegir-ne la notícia. Però, com sempre sol passar, hi ha lletra menuda. Si llegim atentament veurem que SOLAMENT es podran acollir a aquest “dret”
us penge la intervenció del Gran Wyoming ahir a Madrid. Ho pot dir més fort però no més clar (sobre quina dreta tenim en aquest estat).
Mañana podemos ser nosotros ALBERTO JABONERO CORRAL EL PAÍS – Sociedad – 01-12-2009 Del elenco de derechos fundamentales plasmados en la Constitución, pocos habrá tan invocados y tan integrados en el subconsciente colectivo como el de la presunción de inocencia. A esa extensión de su conocimiento e implicaciones es seguro que habrán contribuido la multitud
M’acaba d’arribar aquest correu i us en vull fer partícips. Deu ser veritat allò que digué Jesucrist: “Per les seues obres els coneixereu”. Bon dia. PiLOTÀS DE GONZÀLEZ PONS Al Registre de la Propietat de Cocentaina hi ha una escriptura del 7 de juliol de 2004, de la compra-venda de “Mas de la Foia”
De l’article de Guillem Bertomeu “Sociedad responsable y política de equilibrio” aquest fragment: “La preocupación por nuestra clase política está por encima del terrorismo o el acceso a la vivienda, a donde hemos llegado. Cada vez pienso más en la profesionalización de la política y que tenga la carrera política una duración determinada, ocho, diez
Ja vaig llegir un breu al Liante dissabte sobre aquesta entrevista. I ara he vist aquest article a la xarxa sobre l’entrevista, i m’he dit que no està gens malament el seu contingut. I si no, llegiu i veureu. L’autor és Gerard Sesé: 25.02.2008 ! 04.22 h La vicepresidenta del govern espanyol no és lesbiana.
Diumenge celebrarem eleccions al PE. Però açò és simplement una formalitat, perquè ni els partits ni els ciutadans estan, estem, amb la ment en aqueixa realitat supraestatal que és avui la UE. Hi ha tres motius principals per tal que aqueixes pròximes eleccions siguen vistes des d’una perspectiva interna més que fixant-nos en el seu