En 2023, han estat assassinades més de 50 dones, 6 d’elles al País Valencià: Anne Marie, 63 anys, Oriola Ilham, 38 anys. Antella Raquel, 58 anys a Alzira Nicola, 54 anys. Castelló de la Plana Suzan, 80 anys. Oriola Cristina, 54 anys, Enguera Els assassinats conformen la màxima representació de les formes de violència
Josep M. Espinàs és l’autor del llibre esmentat al títol d’aquest apunt. El llibre que ara duc a aquest apunt fou escrit el 1962. Jo encara no tenia sis anys. I ara ha estat reeditat per La Campana. És el recull de les experiències viscudes per l’autor en aquest viatge a peu pel Priorat. L’escriptor
Així, des de la perspectiva col.lectiva, les institucions públiques han de coordinar esforços i polítiques, de manera que no sols es vertebre el territori, sinó que es faça de forma equitativa i amb igualtat d’oportunitats per a totes les persones, amb independència del lloc on residisquen. Si no es prioritza la prestació de serveis i
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públiques recentment les xifres de la seua Estadística del Padró, que consoliden la concentració de mica en mica de la població espanyola en zones urbanes. Dels 8.131 municipis existents, els 5.002 que tenen menys de 1.000 habitants tot just representen el 3,1% del total de la població, mentre que
Hem de prendre consciència que l’Estat és ja un país d’immigració i que les persones migrants no estan ací de pas sinó que vénen per a quedar-s’hi. Per això, “ara que és possible, és imprescindible mobilitzar un gran clamor popular a favor de la vida, per a construir ponts on avui hi ha esquerdes, llaços
Assabentat de la defunció de l’amic i company a l’IES Ausiàs March, de Gandia (La Safor), vull deixar constància en el meu bloc d’aquest fet tan trist. Vam coincidir (en els meus primers anys a l’IES Ausiàs March) a Gandia. I avui una amiga comuna m’ho ha fet saber. No sabia que estava malalt. Sols
Aquestes, i segur que altres moltes activitats més, caldria cobrir amb ajuda de programes públics que incentivaren el retorn de moltes persones al món rural, en la perspectiva d’un canvi necessari de mode de vida i de lluita contra el canvi climàtic. Mentre aquestes línies de treball es vagen incorporant en l’agenda política, i per
Potenciar amb programes públics de fortes inversions sostingudes en el temps, el retorn de població cap al món rural, especialment de joves, per tal d’ajudar-los en la instal.lació, rehabilitant milers d’habitatges buits als pobles, i en la formació per a la incorporació a la vida rural, donant suport durant un període suficient d’anys per tal
El model de vida i costums durant els últims quaranta o cinquanta anys en el nostre país res té a veure amb el que durant segles fou l’habitual. Fa cent anys, amb escassament 20 milions d’habitants estaven els pobles completament habitats. En l’actualitat, amb més del doble, les ciutats vessen i segueixen creixent, mentre que
Tal com es fa cada any, aquest 29 d’octubre, per a commemorar l’Aplec del Puig del darrer diumenge d’octubre, l’Oratori de Sant Felip Neri de València va organitzar la Missa per la Pàtria, la Pau i la Justícia, una celebració en valencià que va tindre lloc a l’església del Monestir del Puig al migdia i
He fet una estada d’uns dies al monestir de Montserrat, a l’hostatgeria del monestir. He tingut temps de llegir dos llibres i començar-ne un tercer. Els llibres llegits han sigut: Joan B. Culla, Amb Poblet al cap i al cor. El Pare Bernat Morgades i el seu temps (1911-1963), Editorial Pòrtic, Barcelona, 2021 i Cebrià
Tots Sants (de l’expressió llatina: Omnia Sanctorum)[1] és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats[2] que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l’endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre. En alguns indrets, també hi resta la tradició de fer representacions teatrals. La creença tradicional és que l’1 de novembre,
No obstant això aquestes inèrcies de l’activisme social i polític occidental propi dels dos darrers últims segles, sobre les quals insistesc que no diposite a penes esperances transformadores sinó en tot cas pal.liatives, pense que dues són les vies d’acció preferents i inajornables, que van a tenir molt més recorregut en un futur immediat, a
La rapidesa a percebre les veritables forces que donen forma a la realitat no és el meu fort. No obstant, a la fi acabe per tenir-les clares. Bé perquè amb el temps acaben manifestant-se de manera diàfana, bé perquè la meua pròpia experiència vital acaba donant-se de cara amb elles. Confesse que aquesta darrera manera
Aqueixa por a tenir idees pròpies està bastant més estésa del que seria desitjable. Es dóna en molts àmbits de la vida. I hi ha -els poderosos- els quals s’encarreguen de fomentar-la, doncs el dia en què la majoria dels seus subordinats perden aqueixa por, se’ls acabarà el seu domini. L’esfera de la política és