Ara que el govern d’ací (el “seu” govern del PP), sense competències vol establir un contracte d’integració per als immigrants, he estat pensant que aquests governants sí que miren per nosaltres. I tant que miren. En compte d’intentar millorar les llistes d’espera, construir i posar en marxa els 13 hospitals que van prometre, no entrebancar
Entreu-hi i col.laboreu en allò que bonament pugueu.
Assabentat que avui celebrem el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, vull fer-ne algunes consideracions. 1r No sabia que, per als periodistes britànics, saber què els costa l’ús de cotxes oficials, la compensació pagada als sospitosos de l’IRA o la ubicació de les càmeres que registren la velocitat dels cotxes era allò més normal.
M’ha arribat per correu aquest article. I demà hi ha convocada una concentració a Alcoi a les 11 del matí per tal de defensar i salvar el TREN XÀTIVA-ALCOI. Las dos administraciones no se entienden en el único trayecto de cercanías en el que comparten responsabilidades L. Ballester Beneyto, Valencia Si la Generalitat y el
El que són les coses. Quasi coincideix l’abandó “temporal” -de moment- de la política del cartagenero Zaplana amb el dia del Treball i del Treballador. Però no ha estat així. Llàstima! En fi, què us diré que no sapieu ja d’aquest “sant baró”, nascut a Caragena -igual de Martínez-Pujalte, sense bigoti-. vingut als 14 anys
Tal dia com avui es proclamava la Segona República a l’Estat. República que acabà en mans d’un dictador i després de tres anys de guerra civil. Aquest breu apunt vol solament recordar a totes i tots aquells que hagueren de morir (assassinats) per fer front al cop d’estat del dictador. En foren moltes i molts.
Prompte farà un any des que el “seu” president camps va guanyar les eleccions a les Corts Valencianes i tornà assumir el “seu” govern. I què ha fet fins avui? El que segueix: “Els llits hospitalaris cauen en picat” (Levante-EMV, 9 d’abril 2008) La xarxa sanitària ha baixat a 2,51 places per cada mil
Avui fa 15 anys de l’assassinat del xicot Guillem Agulló i Salvador, de Burjassot. Tenia 18 anys… i ens el furtaren de la nostra terra, cultura, i de la seua família (que som totes i tots els que sentim alguna cosa pel nostre Pais).
Arran que s’està celebrant el debat d’investidura vull dir alguna coseta que no interessa i de la qual no s’ha dit res en la campanya electoral per a les eleccions del 9 de març. En primer lloc, ningú no ha dit que cada metre cúbic d’aire de la capital del Regne de les Espanyes conté
A ningú no li vindrà de nou qui ha estat l’autora d’aquesta frase: la Sr Rita Barberà, alcaldessa de València, en la visita que li féu, acompanyada del beat Camps i el president de la “nostra” diputació. Se m’acuden molts comentaris però, per una vegada, me’n callaré la major part. Però sí que diré que
La casualitat ha volgut que l’aniversari dels cinc anys del començament de la guerra coincidesca amb el Dijous Sant, DIA DE L’AMOR FRATER. Arran de les manifestacions que ha fet aquest home “impresentable” i a qui, si és que tenia algun tret d’humanitat, ara sé que ja no li’n queda gens, vull fer un xicotet
Us vaig a proposar un joc (facilet). El joc consisteix a identificar qui és l’autor d’aquestes frases que s’han dit i escoltat durant la campanya electoral que acabà divendres 7 de març. “Me apetecía ver un mercado” “Los inmigrantes no constituyen una mano de obra tan cualificada como aquellos camareros maravillosos que teníamos, que les
En algun post he “criticat” la manera d’entendre el treball que tenen els dos partits “espanyols i espanyolistes” -PP=SOE-. Sempre ho he fet perquè hi ha dues coses que no accepte de cap manera: el “morro” que li posen en algunes decisions i la manca de respecte que aquest “morro” ve a significar per als
Diu clarament el que ha passat i passa al nostre PV: Ha guanyat el nacionalisme, l’espanyol Després de les votacions del diumenge cal mirar els petits resultats.Seria fer-se pesat dir que s’accentua el bipartidisme, que el PP creix al País Valencià, a la Vall d’Albaida i a l’Olleria; que anem a un sistema presidencialista en
Quan fa uns vuit anys em vaig presentar com a cap de llista pel BNV al meu poble i no vaig aconseguir l’acta de regidor per sols quatre vots, un amic (del poble), crític però sincer, em digué: “UNS DESUNITS I ALTRES BLOQUEJATS“. I semblava que no ho volia veure. Però avui, entre la televisió