El bloc d'en Roc Fernàndez

Hi ha una frase dels avis que deia: De porc i de senyor se’n bé de mena. Aquests dies tenim dos exemples ben palpables de lo poc senyors ue són alguns que m’han impulsat a escriure, així, a raig aquest post.

El primer exemple el tenim al Reial Madrid. Els que em coneixeu ja sabeu que no sóc gaire de futbol. Que sempre m’ha costat seguir a onze millonaris xutant una pilota. Així i tot aquest any m’hi he enganyat, no només pel joc, sinó sobretot per l’estil auster i de formigueta d’en Guardiola. Està donant més exemple moral en Guardiola amb aquest Barça que totes les assignatures d’educació per la ciutadania d’en Saura juntes.

Però com sempre que algú fa un castell de sorra, t’ha de venir al nano malparit de torn a donar-li la patada. I aquest ha estat en Florentino Pérez. Que es vulgui fer un Madrid galàctic en èpoques vaques grasses és pornogràfic, però queda dins del context general de l’anar tirant. Però que ara, en el context actual, amb la situació de moltes famílies que no arriben a final de mes, que ens facin contemplar aquest espectacle és de jutjat de guàrdia. Suposo que forma part d’aquell ADN fatxenda però en un país europeu normal l’endemà el Real Madrid hauria de tenir una delegació especial del Ministeri d’Economia revisant amb lupa les comptes d’en Florentino. Perquè en època de crisi tant important és ser auster com predicar-ho.

I un segon exemple, antipedagògic i en la línia del porc i del senyor es la puja d’impostos a 4 dies de les eleccions europees!. Quatre dies. No s’han esperat ni passat vacances!. Abans de les europees vinga mesures: que si un descompte per comprar el cotxe, que si el pla dels Ajuntaments, que si tants milions per aquí i tants per allà… Jo que vinc de formació empresarial no em sortien el números i pensava ai ai ai, com ho pensen pagar tota això?. Però mira per on, ja ha sortit. Han sortit quatre dies després de les eleccions europees amb una pujada de la benzina que repercutirà a totes les butxaques. Uns altres que fa dies que ens prenen per tontos i després encara es pregunten per la desafecció política i fan anuncis -com el del PSC diumenge mateix a tota pàgina- preguntant-se el perquè. Doncs la resposta és: no prenguin a la gent per tontos.

Entre en ZP i el Real Madrid cada dia tenim més lluny l’europa civilitzada.

M’apunto a la causa que ha impulsat Àngel Colom i que s’ha creat al Facebook de fer un Mur contra Maleni. Només en un vespre ja recull un centenar de persones. Aquesta causa que s’ha originat espontàniament a partir d’una troballa de l’amic Marc Pallarès aquí i és una prova del descontent que hi ha pel fet que el PSC enganyi la gent amagant deliberadament de les seves llistes el nom de l’exmisitra. El PSC fa per Catalunya unes paperetes diferents amb aquest objectiu, quan la circumscripció electoral de les europees és de tot l’Estat i Magdalena Álvarez va de número 2 a la llista del PSOE.

El debat de Política general ha tornat a evidenciar que el PSC un cop més ens pren pèl. A Catalunya i al Parlament ens diu unes coses i a Madrid en fa unes altres al costat del PSOE. El més flagrant la del debat de política general on els 25 diputats del PSC van votar contradictoriament al que fan a Catalunya en temes com Rodalies RENFE, el finançament o la gestió de l’aeroport del Prat.

Un altre exemple és el de les ajudes a l’automòbil. Mentre aquí, la Generalitat de Catalunya diu que no pot posar en marxa la mesura per manca de finançament, a Madrid els 25 diputats del PSC, voten a favor de la mesura proposada per Zapatero que obliga a la Generalitat i les CCAA a completar l’ajuda per la compra del nou automòbil. Visca la coherència!

En una societat més madura democràticament un fet així no quedaria en l’oblit.

Avui en que ha Euskadi pren posessió com a president Patxi López -un altre president socialista que s’apunta a la moda instaurada pel PSC de governar sense guanyar- val la pena recordar aquest vídeo.

A Catalunya governen amb el Tripartit i ERC a costa del que sigui, a Euskadi ho fan amb el PP tot hi haver dit que no ho farien. Una qüestió de poder o una qüestió de país??.

Veure el que passa aquests dies a Euskadi em fa dir al Sr. Zaragoza i el “Si tu vas, ells venen” , quina diferència hi ha entre el PP i el PSOE??. I a ERC per quina via independentista ens pot dur a pactar amb el mateix partit que governa a Euskadi amb el PP?. Que ens ho expliquin.

Ni en el somni de l’Aznar més desbocat s’hauria pogut imaginar el que Zapatero ha aconseguit. Per primer cop l’Espanya de les autonomies és cosa de dos PP i PSOE, excloent quaselvol partit nacionalsita guanyi o no les eleccions.

Els que encara es creuen allò del “Si guanya Zapatero, guanya Catalunya”, o els pactes d’esquerra per fer governs d’entesa els recomano que es llegeixin el document de pacte entre el PP i el PSOE a Eukadi on en set pàgines es dediquen a
proclamar que la funció principal d’aquest govern serà de desfer tot el que es pugui haver fet el nacionalisme basc fins ara. Pels que tingueu mandra i us volgeu fer una idea del contingut del document llegiu l’impagable mail obert de l’amic Vicent Partal [Bloc]. Avui, tots aquells que retreien els pactes del Majestic i després han fet de cavall de Troia de Montilla a la Generalitat i de Zapatero a la Moncloa, queden ben retrats!.

Però el pacte PP-PSOE serveix per molt més que per tancar la boca al José Zaragoza de torn. Aquest pacte és el final de moltes coses:

– És el final de l’Espanya de les autonomies entesa com la possibilitat d’avançar en l’autogovern seguint el que marca la Constitució. Perquè quan convé es deien 100.000 vots fora del sistema o es deixa fora del govern al guanyador de les eleccions ni que sigui amb pactes antinatura com el d’Eukadi.

– És el final del sentit d’apel·lació al sentit d’Estat. Qui pot demanar ara a CiU o PNB que tinguin sentit d’Estat?. Amb quina autoritat?. Per exemple a Eukadi, el PNB en especial, ha demostrat un sentit d’Estat incomensurable amb tota la lluita antiterrorista, amb els GAL de l’etapa del PSOE… I ara el PP i el PSOE els hi arrabassen el govern basc amb un pacte frontista i antinatura.

– És el final del “talante” i de “l’Espanya plural”. Zapatero amb el seu talante i el seu discurs de cara a la galeria de l’Espanya plural ha demostrat ser el millor servent de la España unida, uniforme i centralista. El que Aznar no va tenir ni força, ni valor per fer, tot hi dir-ho, ho ha fet Zapatero i els seus socis PSC i del PSE.

I un avís per algun navegant que encara va despistat, qui juga amb ZP es crema. Oi ERC?.

La setmana passada passarà a la història com la setmana tràgica, la setmana tràgica del tripartit 2. Una setmana que ha començat amb les càrreges policials dels Mossos als estudiants, l’off de rècord (en format roda de pemsa ?!) de Montilla amençant-nos amb que pensa acabar la legislatura!, l’estira i arronsa sobre la xifra del finançament, i la ficada de pota intencionada d’en Saura desvetllant la xifra per salvar-se.

Algunes reflexions respecte el caos a Interior i en Saura:

1.- En Saura el van posar de Conseller d’Interior per cremar-lo. Conclusió: ho estan logrant però a costa el propi Govern i el que és més greu, del prestigi del cos de policia que tant ha costat de construir.

2.- En Saura no plega ni plegarà, en un país normal fa temps que hauria dimitit, però al Tripartit no pot perquè és president d’un dels partits del tripartit i això el desestabilitzaria. Primer el tripartit que el país.

3.- Si al final havien de desallotjar la universitat perquè esperar 4 mesos i fer-ho coincidir amb la vaga d’enseyament?. El lògic en un país normal és que l’endemà de l’ocupació d’una universitat o qualsevol espai d’ús públic sense autorizació et treguin. Han esperat 4 mesos per fer-lo tard i malament?. O el preuqè és el punt següent.

4.- Desallotgen aquesta setmana que coincideix amb la crisi de l’enseyament per la nova Llei, quina casualitat, una Llei que ICV tot i estar al govern ha presentat esmenes. Una Llei que si s’aprova es farà sense el suport d’ICV. Buscaven generar més tensió per carregar-se el projecte de Llei?.

5.- Algú s’imagina les paraules de Saura a l’oposició davant d’una càrrega com la que es va fer?. Visca la coherència!!

Algunes reflexions sobre el finançament:

1.- En Montilla fa un off de rècord -ben públic contradint el propi concepte d’off de rècord- en un pols amb ERC que coneix la xifra absolutament insuficient del finçament i amenaça amb trencar. L’off de rècord és un missatge per la crossa d’ERC.

2.- En Montilla i el govern no diuen la xifra. En Saura després de 30 hores sense comparèixer per explicar les càrregues, destapa per salvar-se ell, la xifra del finançament de 1200 milions. Una xifra que és una autètica pressa de pèl. Corredisses amunt i avall al Parlament de la gent de Montilla i Castells. I alguns dels seus d’ICV desmarcant-se’n.

3.- El Periódico, pamflet oficial del PSC, es demarca amb una portada suggerint l’entrada de CiU al govern. Ara? En aquest moment?.

4.- ERC comença a adonar-se que ha de fer veure que la xifra del finaçament és bona si vol, seguir governant davant l’amenaça de Montilla. Llegeixi’s les declaracions de l’Huguet. En definitiva, marcant paquet però amb els patalons abaixats!.

5.- Zapatero desautoritza la xifra d’en Saura, en Castells funambuleja de nou. El prestigi de Castells cau a igual velocitat a Catalunya pel finaçament, que el de Solbes a Espanya per la crisi.

El guió d’una setmana horribilis o d’una película d’humor?

Us afegeixo un vídeo resum de la conferència de l’Artur Mas titulada “Superar la crisi, aixecar Catalunya”.  Aquí trobaràs tota la informació i la conferència sencera en vídeo. També volia destacara que a banda de les 2500 persones que van omplir el Palau de Congressos de Catalunya, 126 persones la van poder seguir en directe per internet a través del canal de Mogulus, també vam oferir per twitter la conferència. Crec que pel que fa a l’aspecte del 2.0 també va ser un exercici força existós.

Aquesta imatge és de només fa un any, era just abans de les elccions a corts generals de l’Estat. Zapatero, el president espanyol més funambulista mai vist feia propaganda amb aquesta imatge “Por el pleno empleo”.

En aquells dies, alguns analistes i alguns indicadors ja donaven mostres d’una crisi mundial inevitable. Però com amb l’Estatut o el finançament es va optar per seguir enganyant a la gent.

El més greu d’aquesta crisi no és només la crisi en si. Si no que ha agafat a quasi tothom desprevingut, desprevinguts perquè a uns quants els va inetressar allargar el problema, hi havia eleccions.

Avui, l’Estat espanyol ha entrat en recessió. I només un any més tard d’aquest cartell d’en ZP l’atur voreja ja els 4 milions de persones. El Producte Interior Brut s’ha reduit al -1% entre octubre i desembre segons l’Instituto
Nacional de Estadística (INE), fet que confirma l’entrada tècnica en recesió fet que no passava en 15 anys.

La ventada de fa unes setmanes que va deixar un tràgic balanç ha deixat palès que tenim un problema davant les emergències. No cal ser gaire murri per veure o saber que tenim el país poc preparat i acostumat a canvis climàtologics bruscs. Però tampoc cal ser gaire murri per veure que tenim un mals gestors pel que a emergències, la negligència del Departament d’interior arriba a nivells flagrants. I sobretot el més greu és que a més reaccionan com els nens inetentant donar les culpes a la germaneta pobre de l’administració; els Ajuntaments.

Potser si el dissabte de la ventada el número 2 del Departament d’Interior enlloc d’estar a una manifestació propalestina estigués al peu del canó i avisant del que ens venia a sobre s’hauria pogut evitar algun maldecap i alguna desgràcia. Entenc que les previsons puguin no ser exactes, però cal reaccionar quan un s’adona que el temporal és més fort del compte. I simpement no es va fer fins a mig matí i quan era massa tard.

Després diuen els d’Iniciativa que hi ha una campanya contra ells. Contra ells no, contra la seva ineptitud i deixadesa. Contra la manca de fermesa davant de situacions de risc. Contra la indecisió calculada per intentar no quedar malament amb aquest o aquell col·lectiu. En definitiva, no es pot anar de progre i ser l’amo de la vara!.

A la foto el Pi de les arreletes de Sant Feliu de Codines. Un pi centenari trencat pel temporal.

Ahir es va viure un estampa d’aquelles que posa en qüestió els fonaments democràtics de l’Estat. Una estampa única a Europa i difícil de veure a països amb una democràcia assentada d’anys. Per primer cop a la història s’asseia al banc dels acusats un lehendakari. És a dir el president del govern basc democràticament escollit pel seu poble. El delicte: en exercici de les seves funcions reunir-se amb Batasuna per trobar solucions al conflicte basc.

No sé si s’adonen els artífexs d’aquests muntatges que a hores d’ara es deuen fregar les mans de veure el President d’Euskadi al banc dels acusats que fan un flac favor a la democràcia. Perquè pel mateix motiu que es jutja ara Ibarretxe s’hauria hagut de fer amb tots els presidents de l?estat Espanyol des de Felip González, a Aznar i el propi Zapatero. O no han parlat tots amb ETA per aconseguir treves i altos al foc?.

L’espectacle d’ahir atempta contra tota lògica i sovbretot contra el sentit de justícia que ha de dur qualsevol acció judicial. Perquè si la justícia esdevé un escenari més del circ polític deixa de ser justícia.

L’afany regulador i intervencionista sembla que no té límit. Després de la mesura de limitar a 80 Kms per hora la velocitat de l’àrea metropolitana. Ara trànsit, en mans de marxistes que anyoren els plans quinquenals soviètics, en proposa ara regular fins a un mínim de 40 kms per hora.

Fan la proposta els mateixos que per una altra banda impedeixen que es puguin fer obres d’absoluta necessitat com el quart cinturó. Fan la prposta des d’una òpica aboslutament centralista i és clar, des d’un cotxe oficial.
 
Es fan aquest tipus de propostes sense pensar en les hores que hem d’esmeçar al dia la gent de peu, per anar a la nostra feina. Sense pensar en les hores perdudes, el combustible malgastat i els diners llençats d’aquells que a diari fem cua perquè els dels 40 Kms per hora no volen més carreteres i no inverteixen en transport públic. I a sobre, als trajectes que pots anar bé ara ens volen imposar una limitació irracional.

Una limitació irracional que a més posa en risc el respecte per les normes de circulació. Les normes han de ser lògiques i proporcionades. Lamentable que la forma que tenen alguns per fer-se visibles al govern sigui tocant la pera al ciutadà.

Celebro l’article d’en Barril d’avui que va en la mateixa línia.

Avui al matí en el marc incomparable de la Pedrera s’ha fet la roda de premsa de valoració dels cinc anys de tripartit i els dos anys de Montilla. Aquí podeu informar-vos abastament de tot el que s’ha dit. 

A banda dels arguments que són molt, sobretot en aquest aniversari cal fer-se uan pregunta i respondre-se-la cadascú amb sinceritat. Catalunya està millor o pitjor després de dos anys de govern Montilla i cinc anys de tripartit?. Perquè alhora de fer balanços i donar dades tothom pot mostrar allò que li interessa però les sensacions i impressions, l’ànim col·lectiu són difícilment maquillables.

De totes formes i per als amèsics aquí va un resum en vídeo del que han representat aquest dos anys de govern Montilla, dos anys “d’empremta Montilla”: