La notícia m’ha trasbalsat, l’amic i el company de lluita Toni Terrones ens ha deixat. La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaDPV), de la qual formava part i era un dels fundadors i més actius membres, va fer un comunicat ahir. A tots ens ha sobtat Ia mala notícia. I
A proposta i organitzat pel col·lectiu Taller Cavall Bernat, anit es presentà al Centre Cultural Ovidi Montllor (CCOM) d’Alcoi el Manifest Estem per la democràcia. Vicent Luna, com a membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaDPV) de la comarca de l’Alcoià-Comtat, presentà a Toni Terrones, responsable de Relacions Polítiques
El dijous passat al CCOM d’Alcoi es presentà la PDaDPV. Una entitat d’àmbit de país formada per valencians i valencianes que, tot i vindre de diferents ideologies i partits, coincideixen en un mateix objectiu: el dret a decidir. L’acte, conduït per Eduard Garcia, membre de l’esmentada plataforma i de la Junta Directiva del CCOM, comptà amb
1: Flandes (1581-1648); 2: Portugal (1640); 3: Colòmbia (1810-1824); 4: Paraguai (1811); 5: Veneçuela (1810-1823); 6: Argentina (1816); 7: Xile (1818); 8: Perú (1821); 9: Costa Rica (1808-1821); 10: El Salvador (1808-1821); 11: Guatemala (1808-1821); 12: Hondures (1808-1821); 13: Nicaragua (1808-1821); 14: Panamà (1821); 15: República Dominicana (1821-1865); 16: Mèxic (1810-1821); 17: Equador (1809-1830); 18:
El 24-M els valencians i valencianes tenim unes eleccions transcendentals per renovar els nostres representants a les Corts Valencianes i als Ajuntaments. Feia anys que no es copsava entre la població tanta expectativa. I és que després de tot el què hem vist, sentit i escoltat al llarg d’aquests 20 anys de governs corruptes del
Un document força interessant que hem de llegir i donar-li el nostre suport. Unes reflexions que haurien d’assumir tots els partits i coalicions que es presenten a les properes eleccions que volen canviar aquest País Valencià empobrit, espoliat, menyspreat, ensopit i espanyolitzat al llarg d’aquests 30 anys de governs mesells i botiflers. Una bona feina
Arran dels atemptats gihadistes a la seu del setmanari satíric Charlie Hebdo, i de les declaracions desafortunades del Papa Francesc al voltant de la llibertat d’expressió, m’ha vingut al pensament una de les escenes més interessants de la magnífica pel·lícula “El nom de la rosa”. El film, dirigit l’any 1986 pel director Jean-Jacques Annaud, és
En la primera part d’aquest article comentàvem que va ser a partir del segle XVI quan els diferents pobles que formaven l’Imperi Espanyol, aquell que mai es ponia el sol, començaren llurs processos d’independència, com ara: Flandes, Portugal, Colòmbia, Paraguai, Veneçuela, Argentina, Xile, Perú, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà i la República
Quan en el batxillerat em feren estudiar història d’Espanya, allà per la darreria del franquisme, recorde que una de les frases, entre altres, que el professorat insistia a explicar-nos detingudament era la que va dir el monarca Felip II, i que deia: “Al meu imperi no es pon el sol”. Llavors descobrírem que aquella Espanya
A hores d’ara totes les enquestes demoscòpiques, i que s’han fet públiques, ens diuen que el PPCV no aconseguirà una majoria suficient, en les properes eleccions a les Corts Valencianes de maig del 2015, per poder governar en solitari. A set mesos de la celebració d’aquestes eleccions comencem a veure com alguns partits polítics valencians
Demà 9 d’octubre els valencians i valencianes celebrem la nostra diada nacional, el naixement del nostre poble. Avui als centres educatius d’arreu del País Valencià de segur que s’han fet tota mena d’activitats i actes per transmetre al nostre alumnat el fet històric, els valors i sentiments d’aquesta diada. Una festa que ve de lluny,
Fa temps que sabem que el PPCV no pinta absolutament res a dintre del PP nacional. Que els polítics valencians d’aquest partit tenen el pessebre a vessar per tal de pegar la cabotada, i que el partit, donat el cas, no dubta en treure’ls dels embolics judicials i recompensar-los “por los servicios prestados”. Per aquests
Des que a Catalunya s’inicià el procés pel dret a decidir, i des del País Valencià estant, personalment he sentit, i sento, quatre sensacions. Amb quatre mots us ho diria tot: EXPECTACIÓ, “espera d’una cosa que es creu que s’esdevindrà en un temps relativament pròxim”. INTERÉS, “sentiment que alguna cosa desvetlla en algú, el qual
La Notícia la podem llegir avui als mitjans de comunicació: “L’ús de l’anglés enfronta als pilots i les companyies aèries”. Resulta que l’Agència Estatal de Seguretat (AESA) ha emés una recomanació a les companyies aèries que implementen l’anglés com a única llengua en les comunicacions entre els pilots i el control de tràfic. Seguit aquestes
Els valencians, que des de fa una pila d’anys estiuegem a la platja de Gandia (extraoficialment la platja de Madrid), sabem que els banys del mes de setembre són especials. Res a veure amb la xafogor de Juliol i Agost, l’angoixa d’una sorra atapeïda a vessar, com un formiguer, de para-sols, tovalloles, hamaques i gent,