Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Política Agrària (PAC, vi, transgènics, ...)

El Consell finalment no aixeca la prohibició al blat transgènic a Hungria i Àustria

0
Publicat el 3 de març de 2009

Tal i com vàrem informar ahir a través d’un comunicat de premsa, la decisió dels Ministres de Medi Ambient de rebutjar la proposta de la Comissió segons la qual aquesta pretenia forçar l’aixecament de la prohibició de cultivar varietats transgèniques de blat establertes a Hongria i Àustria, suposa una clara derrota de l’estratègia pro-OGM de Barroso. Segons la decisió adoptada ahir, Hongria pot mantenir la seva prohibició a cultivar blat de Monsanto MON810, i Àustria la seva relativa a la varietat T25 de la Bayer. Vint-i-dos delegacions van votar en contra de la proposta de la Comissió, entre elles la del Govern espanyol, canviant així la seva postura inicial, que era favorable (en vaig parlar a l’apunt Blat MON 810: el Consell no concreta, de moment, i sucumbeix a la pressió pro-OGM de la Comissió). Els països que es van aliar finalment amb la Comissió van ser Finlàndia, Suècia, Països Baixos i Regne Unit.  (segueix…)

PRESS RELEASE – Brussels, 2 March 2009

Genetically Modified crops

Defeat for Barroso as environment ministers uphold national bans on GM crops

EU environment ministers today have overwhelmingly rejected a European Commission proposal to force Austriaand Hungaryto
lift their bans on the cultivation of varieties of genetically modified
(GM) maize. Twenty-two member states voted against the Commission
proposal. Hungarycan maintain its ban on Monsanto’s GM maize MON810, and Austriaits bans on MON810 and Bayer’s T25. Commenting on the decision, the ICV MEP, Raül Romeva joined the Greens/EFA Co-Presidents,Monica Frassoniand Daniel Cohn-Bendit, in saying:

“The
decision by the EU environment ministers is good news for the
environment, farmers and consumers. It is also a shot in the arm for
the many regions in the EU that want to become GM free.

“We
applaud environment ministers for giving the thumbs down to this
proposal from the Barroso Commission. This is the fourth time EU
governments have rejected a Commission proposal to force member states
to act against the will of their citizens and to allow the cultivation
of GM crops. Between 62% and 77%of the population in the member states
concerned oppose GM crops (1). It is deeply disturbing that the
Commission continues to try and bulldoze through its pro-GM agenda in
spite of public opposition.

“The
overwhelming majority with which Council took the decision is a clear
signal that a growing number of member states are losing confidence in
the judgment of the European Commission on GMO issues. This is a slap
in the face to Commission President Barroso, who has become a stooge of
the agro-tech industry and overruled the position of EU environment
commissioner Stavros Dimas.

“With
more votes to come in Council – on the bans on GM crops in France and
Greece – we hope EU environment minister will again step up to the
plate. However, this also underlines the need to define a clear
European policy on GMOs. This must start with an overhaul of the risk
assessment procedure for GM crops, as requested unanimously by all 27
member states in December 2008.


Foto: Varietat de blat MON810: Font: AFP

Sobre Monsanto i els OGM: imprescindible entrevista de Víctor Amela a Marie-Monique Robin

2

Imprescindible llegir l’entrevista de víctor Amela ahir a la Contra de La Vanguardia.

Marie-Monique Robin, periodista especializada en agroalimentación
“¿Tú comerías insecticida?”
VÍCTOR-M. AMELA
 – 20/02/2009

Tengo
48 años. Nací en Gourgé, pueblecito cerca de Poitiers (Francia), en una
familia campesina. Soy periodista. Estoy casada y tengo tres hijas (11,
14 y 17 años). ¿Política? No me caso con nadie, mi compromiso es con la
gente: por eso pongo mi pluma en la llaga. Soy agnóstica

¿Qué es Monsanto?

El gigante de la industria agroquímica que domina el mercado mundial de la alimentación.

¿Cómo logra dominar la alimentación mundial?

Domina el mercado mundial de semillas: dominar las semillas es dominar los estómagos, la población mundial.

¿Y cómo se logra dominar las semillas?

Modificándolas genéticamente y patentándolas. Antes de 1992 no
podían patentarse semillas, y Monsanto logró que Estados Unidos lo
permitiese. Hoy tienen mil patentes.(segueix…)

¿Es algo que debería preocuparme?

Si
te preocupa qué comen tus hijos, sí. Preocúpate por las 80.000
hectáreas cultivadas con maíz transgénico en Catalunya y Aragón: ¿por
qué España es el único país de Europa que acepta cultivos transgénicos?

¿No sucede en otros países europeos?

Está prohibido. Con razón: carecemos de estudios sobre los efectos
en la salud humana y en el medio ambiente de los organismos
genéticamente modificados (OGM).

¿Y por qué España no los veta?

En el Gobierno de España hay ahora cuatro personas relacionadas con Monsanto.

¿Quiénes?

Estoy contrastando los datos y pronto publicaré sus nombres.

¿Ese maíz es un OGM de Monsanto?

Sí,
se le llama maíz Bt, iniciales de Bacillus thurigiensis:esa bacteria
está en el suelo de forma natural y es insecticida. Si se usa en
preparados pulverizados es eficaz, y el sol la degrada pronto: resulta
inocua para el medio ambiente. Pero los de Monsanto tomaron de la
bacteria el gen que produce la toxina, y lo insertaron en el genoma del
maíz.

Brillante idea: de este modo, ese maíz queda blindado contra los insectos, ¿no?

Sí, pero a un coste peligroso: la toxina intoxica no sólo al piral –
insecto perjudicial para el maíz-,sino también a los insectos
predadores del piral (como la crisopa), y a mariposas, mariquitas,
microorganismos del suelo, pájaros insectívoros…

¿Y a mí?

¿Tú
comerías insecticida? Pues ese maíz insecticida pasa a harinas, chips,
tacos, cereales, sopas, tortas… ¿Por qué cada día hay más alergias?
¡Son sobrerreacciones de nuestro organismo ante algo que no reconoce!

Con no comer ese maíz, ¡salvado!

No:
ese maíz poliniza cultivos de maíz ordinario, contaminándolos,
convirtiéndolos también en transgénicos. ¡Extinguirá el maíz natural! Y
aunque no ingirieses ese maíz directamente…, se lo dan como forraje a
animales que luego tú sí comerás.

¿Debo alarmarme, pues?

Mis
padres eran campesinos, líderes sindicales agrarios en Francia: adoptar
abonos, pesticidas convencidos de que hacían progresar la agricultura.
Hoy están arrepentidos: la biodiversidad de variedades hortofrutícolas
ha decrecido drásticamente…, y la mayor proporción de cánceres se da
entre agricultores.

Entonces sí podemos alarmarnos…

El
herbicida más vendido del mundo se llama Roundup, de Monsanto.
Extermina toda la maleza…, pero no es biodegradable, y es promotor de
cánceres y perturbador endocrino. ¿Cómo no vamos a padecer cada día más
cánceres, diabetes, parkinson y alzheimer? ¡Mis hijas y yo ya no
comemos vegetales que no provengan de cultivo biológico!

¿Herbicidas y pesticidas dan cáncer?

¡Nacen
bebés con residuos de dioxinas en sus células! Las dioxinas son
derivados de síntesis químicas de laboratorio. Llegan a los bebés por
lo que comen las madres.

Esto ya escalofría.

Estamos intoxicándonos. Mire el pan.

¿Qué le pasa?

Para
que la espiga de trigo produzca más grano, ha sido genéticamente
modificada y protegida con ocho pesticidas y varias hormonas… cuyos
restos te comes en el pan. ¡Claro que hay cánceres de mama y próstata,
y el esperma pierde fertilidad! Siete amigas de mi edad tienen
cánceres. Ninguna amiga de mi madre lo tuvo a esta edad.

¿Y por qué no reaccionamos?

Porque
priorizamos la cantidad, la producción, la viabilidad económica, el
negocio, los precios… Pero este sistema acabará también con los
pequeños agricultores.

¿Por qué?

Compran
semillas genéticamente preparadas para ser fumigadas con Roundup, se
obligan a comprar remesas nuevas cada año, y son caras. Perdemos miles
de variedades tradicionales, y los campesinos acaban en manos de
Monsanto, arruinándose muchos.

¿Qué pasará si se mantiene esta tónica?

Que Monsanto producirá todas las semillas… y todos los productos
fitosanitarios sin los que esas semillas genéticamente modificadas no
fructifican (como el Roundup, que le reporta el 30% de sus ingresos):
¡negocio redondo para Monsanto! Si se confirma que algún producto es
peligroso, lo retirarán, dándoles tiempo para fabricar otro… hasta
que vuelva a demostrarse que es cancerígeno o perturbador hormonal. Y
así hasta que acabemos todos estériles y enfermos.

Esto es tan tremendo… Cuesta creerle.

Tenemos ya el precedente del agente naranja. Empleado como herbicida
durante decenios, su uso en la guerra de Vietnam ratificó su toxicidad
cancerígena. Así que ha sido retirado. Lo fabricaba Monsanto. ¿Y qué le
ha pasado a Monsanto pese a los millones de damnificados? Nada.

Font foto: Marie-Monique Robin

Blat MON 810: el Consell no concreta, de moment, i sucumbeix a la pressió pro-OGM de la Comissió

0

Els experts dels  governs de l’UE reunits ahir a Brusel.les, en el marc del Comitè Permanent de la Cadena alimentària i de la salut animal del Consell de la UE, no van ser capaços de posicionar-se ni a favor ni en contra que França i Grècia puguin mantenir la seva prohibició en relació al cultiu d’Organismes Genèticament Modificats(OGM). La Comissió vol que s’aixequi aquesta prohibició, postura que varen recolzar nou estats membre (Espanya, Regne Unit, Suècia, Romania, Portugal, Països Baixos, Estònia, Finlàndia i Eslovàquia, els quals sumen 123 vots segons el sistema de vot ponderat). Quatre es van abstenir (Bulgària, Dinamarca, Rep. Txeca i Itàlia, sumant així 58 vots). Alemanya i Malta no van ser presents a la votació (sumen 32 vots) i els 12 restants van votar-hi en contra (sumant així 132 vots).

Per tal que la proposta de la Comissió sigui adoptada o rebutjada cal majoria qualificada, és a dir 255 vots sobre un total de 345, en algun dels dos sentits. Així doncs, donada aquesta circumstància, una abstenció es pot interpretar com una postura favorable als OGM, ja que n’impedeix la prohibició, cosa que preocupa especialment en el cas de països com Itàlia, qui tradicionalment s’han oposat a la cultura OGM. Ara el tema s’ha de votar novament, però aquest cop ja a nivell ministerial, encara al Consell (en el Consell de Medi Ambient o d’Agricultura). Si en aquesta nova votació no s’aconseguís la majoria qualificada suficient per a rebutjar la proposta de la Comissió, llavors aquesta podria decidir unilateralment i imposar l’aixecament de les mesures de salvaguarda existents a França i Grècia.

En aquest sentit, cal restar vigilants, ja que no és la primera vegada que la Comissió intenta pressionar els Estats membres més reticents a la cultura dels OGM. El repte, per tant, és aconseguir una majoria suficient al Consell per tal de rebutjar la proposta de la Comissió, i garantir així que aquells qui ho vulguin puguin apostar per una agricultura no basada en OGM.

Seria bo que tant la Comissió, com aquells països, entre ells l’Estat espanyol, que encara aposten per promoure la cultura dels OGM, comprenguin que ja hi ha molts països, i sobretot molts consumidors i consumidores, que no la volen.

A Catalunya es farà evident aviat, quan s’aprovi la ILP. (segueix…)

Per a més informació adjunto la següent nota:

Ogm/ Ue: Non passa diktat Commissione contro divieti coltivazione 

Nulla di fatto,12 paesi contro,9 a favore,Italia fra gli astenuti

Bruxelles, 16 feb. (Apcom) – Nulla di fatto, oggi a Bruxelles, per la Commissione europea, che voleva costringere Francia e Grecia a revocare il loro divieti nazionali di coltivazione del mais Ogm ‘Mon810’, della Monsanto. Il Comitato permanente Ue per la catena alimentare e la salute animale, in cui siedono e votano gli esperti dei governi dei Ventisette, riunito da stamattina nella capitale belga, ha concluso l’esame della richiesta della Commissione senza che sia emersa una maggioranza qualificata né a favore né contraria.

Il tentativo di diktat di Bruxelles ha ottenuto, nel sistema di
voto ponderato in vigore nel Consiglio Ue, solo 123 voti a favore, da parte di 9 Stati membri (Regno Unito, Svezia, Romania, Portogallo, Spagna, Olanda, Estonia, Finlandia, Slovacchia); 132 sono stati i voti contrari, da parte di 12 paesi (Slovenia, Belgio, Irlanda, Francia, Cipro, Grecia, Lettonia, Lituania, Lussemburgo, Ungheria, Austria, Polonia). Quattro Stati si sono astenuti, per un totale di 58 voti: Bulgaria, Danimarca, Repubblica ceca e Italia (che generalmente vota contro).

Mancavano i rappresentanti di due paesi, Germania e Malta, per un totale di 32 voti. Per ottenere la maggioranza qualificata si devono raccogliere 255 voti sul totale di 345.

Non essendo stata raggiunta la soglia richiesta, le decisioni saranno rinviate adesso al livello ministeriale (in Consiglio Ambiente o Agricoltura), dove si voterà con lo stesso meccanismo. Se anche in questo caso non ci sarà maggioranza qualificata, la Commissione potrà adottare le proprie decisioni da sola, come ha sempre fatto negli ultimi anni ogni volta che proponeva l’approvazione di un nuovo prodotto Ogm da importare; ma come non è mai successo per le piante transgeniche da coltivare nell’Ue.

Il mais Monsanto Mon810 è l’unico Ogm coltivato su scala commerciale in Europa (circa 100.000 ettari in Spagna e alcune decine di migliaia in alcuni altri paesi). Modificato per esprimere la tossina Bt, letale per i lepidotteri infestanti come la piralide, questo mais transgenico era stato autorizzato in tutta l’Ue prima della moratoria ‘de facto’ introdotta a partire dall’ottobre 1998. La moratoria si è conclusa nel luglio 2004, ma solo per l’importazione di prodotti transgenici coltivati fuori dall’Ue. Nessun Ogm ha più ottenuto, invece, un’autorizzazione alla coltivazione nel territorio dell’Unione negli ultimi 10 anni.

Già due volte l’Esecutivo comunitario aveva tentato di imporre l’abolizione di divieti nazionali di coltivazione di Ogm (in Austria e Ungheria), ed era stata sconfitta in Consiglio Ue, ritrovandosi la maggioranza qualificata degli Stati membri contro.

Proprio sui casi austriaco e ungherese, il 2 marzo, in Consiglio Ambiente a Bruxelles, ci sarà la resa dei conti finale, con la Commissione che chiederà un’altra volta il voto degli Stati membri a per potere imporre la revoca dei due divieti nazionali.

Per i casi greco e francese, invece, è ancora troppo presto e bisognerà aspettare una riunione ministeriale successiva.

Foto: Acció de Greenpeace contra els OGM a França. Font: Greenpeace.

Biocultura i Som lo que sembrem

0
Publicat el 12 de maig de 2008

Ahir vaig poder passejar, un any més, entre els stands de la fira Biocultura. Vaig constatar l’increment tant de la quantitat com de la qualitat dels stands, així com l’indiscutible creixent interès ciutadà pels mateixos, tenint en compte les cues de gairebé tres quarts d’hora o d’una hora que sovint calia fer per aconseguir entrar-hi. Una de les activitats estrelles era la recollida de signatures de la campanya Som lo que sembrem en favor d’una ILP que faci de Catalunya una Regió Lliure de Transgènics, a la qual vaig afegir la meva rúbrica, fermament convençut que cal que Catalunya avançi, i encapçali, una gran revolució agrícola en quant al foment de la cultura no transgènica. Anem, penso, pel bon camí, tot i que sigui a ‘ritme de cargol’. La prova és que fins i tot un mitjà tant anti-tota proposta provinent dels moviments ecologistes com La Vanguardia publica avui una entrevista amb Carlo Petrini, un dels fundadors del moviment Slow Food, i admet que aquest moviment (segueix…)
està guanyant cada cop més força a Catalunya. No recordo ja quantes
vegades he llegit a aquest i d’altres mitjans que això de proposar una
Catalunya lliure de Transgènics era una involució, o quantes vegades
m’he trobat sol, en debats amb col.legues d’altres formacions
polítiques, de totes, defensant aquesta idea.

Ara, fins i tot la
Comissió Europea comença a ‘tenir dubtes’ i a aplicar el ‘principi de
precaució’. Res que ens hagi de sorprendre, però que cal agrair.
Algunes persones, moltes de fet, fa temps que simplement demanàvem
això, precaució, i per fer-ho sens acusava de poc menys que de
neandertals. Però quan un hi creu, en una idea, no pot defallir. I la
raó poc a poc es va fent espai.

Ja ho deia Gandhi: ‘Primer t’ignoren, després et ridiculitzen, a continuació se t’enfronten, i finalment tu guanyes‘.

Aquesta
ha estat sempre la dinàmica que ha acompanyat la incorporació dels
principis ecologistes en las estructures de poder. Seria desitjable
intercanviar els tempos. Però a aquestes alçades cal ser conscients de
la realitat que ens envolta. I mirar de transformar-la.

Ara ja
no fa por, almenys no tanta, fer preguntes, qüestionar-se certes
‘evidències empíriques’ segons la qual la proliferació de manipulació
transgènica és inòcua. Ara, almenys, és legítim fer-se preguntes. I ho
celebro.

Ja ho diu Petrini:

Somos
lo que sembramos

Coge
fuerza en Catalunya el movimiento en contra de los cultivos
transgénicos | Carlo Petrini afirma que Catalunya debe
cambiar con urgencia a una agricultura más sostenible

Xavier Mas de Xaxàs | Barcelona
| 12/05/2008 | Actualizada a las 03:31h

Antes
del alimento está la semilla, pero esta, origen de nuestra vida, ya no es la
que era por culpa de una producción agrícola industrializada que promueve las
semillas transgénicas. Frente a este orden económico, coge fuerza en Catalunya
un movimiento denominado Som lo que Sembrem (somos lo que sembramos), que
persigue impedir la extensión de los cultivos transgénicos. La feria
BioCultura, la más importante de España dedicada a la agricultura biológica,
que se ha celebrado este fin de semana en el Palau Sant Jordi de Barcelona, ha
impulsado una movilización ciudadana sin precedentes. A la cabeza está Carlo
Petrini, presidente de Slow Food, una asociación internacional en defensa de
los alimentos buenos, limpios y justos.

“Es una lucha que
iniciamos hoy y que la hacemos por nuestros hijos, porque la crisis alimentaria
es el mayor problema que tiene la humanidad”. Petrini, entrevistado ayer
por la mañana en una antigua vaquería del Eixample reconvertida en bar de
copas, está convencido de que la victoria final estará de su parte. “La
industria agroalimentaria cambiará – asegura-. No tendrá más remedio”, y
lo hará por la presión de una ciudadanía que cada día exige mejores alimentos y
que desea recuperar el orgullo por los productos autóctonos.

Tres horas después de atender a La Vanguardia,Petrini repetía las mismas ideas
en una sala del Palau Sant Jordi que se quedó pequeña para escucharle. Unas
trescientas personas asentían a cada una de sus aseveraciones. Eran la punta de
lanza de un movimiento que va camino de recoger 50.000 firmas para forzar al
Parlament a que declare a Catalunya libre de transgénicos. España es el país
con más maíz transgénico de Europa: 56.000 hectáreas, de las cuales 20.000
pertenecen a Catalunya. En toda Alemania, por ejemplo, sólo hay 8.000. Francia,
Italia y Grecia se niegan a aceptar este tipo de cultivo.

Petrini piensa que España y Catalunya deben cambiar rápidamente a una
agricultura más sostenible porque “la agricultura intensiva que han
practicado ha contaminado el suelo, le ha restado fertilidad y ha reducido
drásticamente la biodiversidad”.

Un país orgulloso de su gastronomía debe, a su juicio, conseguir que los
cocineros, además de salir en televisión con nuevas recetas, planten cara a la
industria y digan, como están a punto de hacer en Francia figuras de la talla
de Alain Ducase, que se oponen a los alimentos modificados genéticamente.

Una de las razones de esta modificación está en producir alimentos más
resistentes a las plagas y más aptos para el transporte. Petrini, sin embargo,
insiste en que son perjudiciales porque consumen mucha agua y reducen al
campesino a un simple peón de las multinacionales.

Propone, a cambio, un regreso a la agricultura de proximidad, capaz de colocar
productos frescos con mucha rapidez en un mercado cercano al consumidor, donde
este consumidor, asimismo, pueda conocer la forma en que se han cultivado.
“Volverán las vaquerías”, asegura frente al mostrador de la que antes
había en el cruce de Tamarit con Rocafort. “Leche fresca, cada mañana,
traída de una granja cercana”. Petrini sonríe imaginando este futuro que
“está más próximo de lo que creemos”.

Foto: Carlo Petrini. Font: SlowFood

Regadius: la Comissió respon

0
Publicat el 4 de maig de 2008

Preocupat pel fet que, malgrat la situació actual de clara manca de recursos hídrics, i de les pèssimes previsions futures, hi hagi qui encara proposi augmentar de manera extraordinària les hectàrees dedicades al regadiu, i considerant que aquesta és una qüestió que cal treballar molt d’acord amb els organismes europeus, el passat mes de març vaig dirigir una pregunta a la Comissió Europea relativa als nous projectes de regadius que s’enuncien par al conjunt de l’Estat, i en particular per a Catalunya. La setmana passada la Comissaria Fischer Boel em va respondre en els termes següents (adjunto primer la pregunta i a continuació la resposta) (Nota: en negreta els aspectes que considero més significatius de la resposta):

PREGUNTA ESCRITA P-1740/08 de Raül Romeva i Rueda (ICV, Verts/ALE) a la Comisión

Asunto: Criterios de financiación europea para proyectos de regadíos

Los regadíos son una parte importante para la agricultura dentro de la UE. Garantizar el abastecimiento de agua para los cultivos que lo requieren es básico para asegurar la calidad de muchos productos. Pero, a la vez, satisfacer dichas necesidades representa un gran consumo de agua, lo que en países con (segueix…)

un nivel bajo de precipitaciones conlleva que dicha actividad acabe haciendo uso de buena parte de los recursos hídricos continentales del territorio. Así, en regiones donde hay un alto riesgo de sequía se requiere cautela en el uso de dichos recursos para no poner en peligro el abastecimiento de otros sectores o áreas urbanas.

La modernización de las infraestructuras para la mejora en el ahorro y la eficiencia en el consumo del agua es fundamental, como también lo es aplicar la Directiva Marco del Agua (2000/60/CE(1)) desde un punto de vista más amplio o hacer un uso eficaz de los recursos desde una perspectiva más general, distribuyendo globalmente los recursos hídricos de manera racional, para cuyo equilibrio es clave la adaptación de los cultivos a las condiciones geoclimáticas del territorio. Así, por ejemplo, incrementar la superficie irrigada en zonas con potenciales sequías resultaría contraproducente además de ilógico.

¿Cuál es la opinión de la Comisión al respecto? ¿Piensa la Comisión orientar a los gobiernos competentes de Estados y de regiones a fin de que en la implementación de las políticas de desarrollo y modernización agrícola se adapten las instalaciones de regadío a las características geoclimáticas de su territorio? ¿Tiene la Comisión en cuenta estos criterios en la asignación de ayudas y subvenciones al sector agrario? ¿Considera la Comisión que debe priorizarse la reforma de las infraestructuras existentes para potenciar el ahorro y la eficiencia sobre los nuevos proyectos? ¿Cuáles son los criterios para la asignación de recursos a nuevas infraestructuras, especialmente con relación a regadíos? ¿Se tiene en cuenta el posible impacto en la distribución del consumo de recursos hídricos al conceder dichas ayudas? ¿Cómo valora la Comisión la aplicación de la Directiva Marco del Agua en este contexto?

(1) DO L 327 de 22.12.2000, p. 1


Resposta de la Comissió Europea

P-1740/08ES. Respuesta de la Sra. Fischer Boel en nombre de la Comisión (25.4.2008)

La gestión del agua se ha convertido en una prioridad máxima de la Política Agrícola Común y en uno de los nuevos desafíos a los que hay que hacer frente en el marco del «chequeo» de la PAC. La Comisión está dispuesta a adoptar nuevas medidas en este campo.

Por lo que se refiere a la situación actual de la política, los programas de desarrollo rural ofrecen distintas oportunidades de obtención de asistencia financiera para aumentar tanto el ahorro como el rendimiento en la utilización del agua y para integrar las existencias medioambientales (protección de los recursos hídricos y de la calidad del agua) y las necesidades socioeconómicas de la agricultura (a menudo la disponibilidad de riego es fundamental para la viabilidad de la actividad agraria).

Esta asistencia se ofrece, en particular, a través de medidas agroambientales y de subvenciones a la inversión; los Estados miembros son los responsables de incluir en sus programas de desarrollo rural las medidas pertinentes y de ofrecer las nuevas oportunidades a los agricultores. Dichas medidas pueden comportar, por ejemplo, ayudas a la inversión para sustituir viejos sistemas de irrigación por otros menos consumidores de agua, crear unidades de almacenamiento de agua o embalses, utilizar nuevas tecnologías menos consumidoras de agua, convertir tierras de cultivo en tierras de pasto, reducir el gasto de agua en los cultivos existentes, crear/restaurar o mejorar la gestión de estanques, lagunas u otras masas de agua, instaurar actividades específicas de formación y servicios de consultoría sobre prácticas de gestión del agua.

Por lo que se refiere a las directrices, hay que recordar que las Directrices estratégicas comunitarias de desarrollo rural 2007-2013, adoptadas a través de la Decisión del Consejo 2006/144/CE (1), consideran que la protección de los recursos hídricos es uno de los ámbitos más prioritarios de la UE y un aspecto que los Estados miembros tienen que respetar al elaborar sus planes estratégicos nacionales y sus programas de desarrollo rural. Al evaluar los programas de desarrollo rural 2007-2013 presentados por los Estados miembros, la Comisión debe prestar especial atención a la coherencia de aquéllos con las Orientaciones Estratégicas Comunitarias. Así lo ha hecho en relación con los aspectos tocantes a la protección del agua: se ha pedido a los Estados miembros, en particular, que den prioridad a la mejora del rendimiento de las infraestructuras de regadío existentes y a condicionar las ayudas a infraestructuras nuevas a los resultados de un análisis de equilibrio a nivel de unidades hidrogeológicas, de conformidad con las exigencias de la Directiva Marco del Agua. Corresponde ahora a los Estados miembros llevar a la práctica las medidas correspondientes a los programas aprobados, seleccionar los proyectos y sacar el máximo provecho de los recursos financieros disponibles.


(1) 2006/144/CE: Decisión del Consejo de 20 de febrero de 2006 sobre las directrices estratégicas comunitarias de desarrollo rural (período de programación 2007-2013) – DO L 55, 25.2.2006.

Font foto: Gencat.cat

França prohibeix el blat transgènic MON 810: què farà la Comissió i la resta d’Estats?

4

Arran de la decisió del Govern francès de prohibir la sembra de blat modificat genèticament MON 810 (veure notícies d’avui a El País, La Vanguardia, així com la nota que en va fer Greenpeace), hem fet la següent nota i estem preparant una bateria de noves preguntes a la Comissió per demanar-los si pensen assumir la decisió com a pròpia i instar així als altres països a fer el mateix.

Raül Romeva insta al Govern Espanyol a seguir els passos del Govern Francès i que prohibeixi els cultius transgènics. L’eurodiputat d’ICV afirma que “la prohibició a França del cultiu de transgènics tolerats a Espanya és una advertència severa de la seva perillositat”

L’eurodiputat d’ICV adscrit al grup Verds/ALE, Raül Romeva, ha instat avui al Govern espanyol a sumar-se a la moratòria francesa i prohibeixi el cultiu de transgènics. Segons Romeva, “a un govern coherent i responsable, a la vista d’evidències clares de risc per a la salut pública, no li queda una altra alternativa que prohibir el cultiu d’aquests organismes modificats genèticament (OGM)”. “En un tema tant seriós com és la protecció de la seguretat pública no hi ha interès econòmic justificable”, ha afegit. (segueix…)


Així, Romeva s’ha mostrat molt crític amb l’executiu espanyol, que malgrat els precedents continua permetent i defensant el conreu d’aquests perillosos cultius: “Mentre aquesta prohibició posa encara més de manifest la tendència regressiva del cultiu de transgènics a la UE pels riscos que aquests comporten a diversos nivells, el Govern espanyol s’entesta a remar a contracorrent. Entre la protecció de les persones i medi ambient o els interessos de les grans multinacionals és evident que sucumbeixen davant els segons”.

Romeva ha recordat que “fins i tot el govern francès, que no té res de progressista, va decretar divendres passat la prohibició de sembrar el blat modificat genèticament anomenat MON 810, com a conseqüència d’un informe elaborat per l’‘Alta autoritat sobre transgènics’, on s’inclouen noves dades científiques que proven la perillositat d’aquests conreus.” L’executiu francès s’ha emparat en la denominada “Clàusula de Salvaguarda” sobre transgènics de la UE (2001/18/CE), prevista per als casos en què un Estat membre disposi de dades que mostrin que un Organisme Modificat Genèticament (OMG) constitueix un risc per a la salut o el medi ambient.

En aquest cas, els estudis científics en els que té origen la decisió demostren les conseqüències del conreu de blat d’aquest tipus (entre ells el MON 810) sobre el medi ambient i la salut –com la gran capacitat de dispersió del pol•len que fa impossible evitar la contaminació d’altres conreus o els efectes tòxics sobre els ecosistemes, sobretot els insecte pol•linitzadors-, i detecten insuficiències tècniques i aspectes no resolts d’una producció controlada.

Les organitzacions i forces polítiques ecologistes s’han felicitat per aquesta decisió, que arriba després d’uns mesos d’intens debat social a Europa i de manera especial a França. A més, aquesta decisió és especialment significativa, ja que França es tracta del major Estat agrícola de la Unió Europea, esdevenint aquesta decisió una referència a tenir en compte en l’àmbit agrícola comunitària.

A nivell de la europeu, el comissari de medi ambient Stavros Dimas, que ja recentment havia recelat del cultiu de blat transgènic a la UE i que ha establert un precedent proposant la prohibició de dos blats transgènics (Syngenta Bt11 y Pioneer/Dow’s 1507) pels riscos que suposen per al medi ambient, ha donat també resposta a la pregunta presentada per l’eurodiputat d’ICV en relació a la situació dels transgènics a Espanya.

Dimas afirma no tenir constància de cap infracció de la legislació comunitària per part de l’Estat espanyol, però es compromet a efectuar una investigació més exhaustiva al respecte en cas de rebre proves concretes. En base a aquesta comunicació i degut a l’alarmant situació de l’Estat espanyol, on hi ha actualment 75.000 ha dedicades al conreu de blat transgènic, i en particular de Catalunya, on el ràtio de blat transgènic és del 60%, Romeva ha manifestat la seva determinació en aportar documentació que permeti obrir una investigació de la Comissió.

Foto: acció de Greenpeace a Paris. Font: Greenpeace

Vinya i vi: reptes i estratègies en el marc europeu

3

La reforma del sector del vi i la regulació dels drets de plantació tornen a ser des de fa uns mesos a l’agenda política europea. La preocupació dins el sector és més que evident. Ara fa pocs dies, per exemple, vaig tenir el plaer de conèixer un projecte ben interessant de producció i el.laboració de vi amb criteris ecològics, a El Priorat. Es tracta de Mas Sinen (veure foto), el.laborat per Burgos-Porta, a Poboleda. La qualitat del vi, em permeto afegir, era excel.lent, i l’entusiasme de Salvador Burgos, el responsable del projecte, del tot contagiós. Però a banda d’això, la seva preocupació pel què fa al futur era també manifesta, i certament justificada. També els amics Francesc Pané, diputat per Lleida, i Bernat Vilarroya, regidor a Vilafranca del Penedès em fan avinent la seva preocupació a través de diferents notes. El tema és, des de la perspectiva catalana, altament important. Des del meu punt de vista hi ha, entre molts d’altres, tres aspectes estratègic que cal tenir clars a l’hora d’enfocar aquest assumpte: En primer lloc, que (segueix…)

en el marc del ja tradicional enfrontament marca vs denominació d’origen, personalment em decanto clarament per potenciar la segona.

Tant des del punt de vista del cultiu de la vinya, com pel què fa a les possibilitats de competir en un mercat internacional cada vegada més ‘globalitzat’, considero que la clau per a un país com el nostre passa, precisament, per potenciar les D.O. enlloc de les grans marques.

Ara que fins i tot la Xina comença a entrar al mercat, són aspectes com la qualitat i la garantia vinculada a la D.O. les que penso que poden ajudar millor a garantir que el sector de la vinya i el vi catalans podran seguir mantenint el seu espai, tant localment com internacional.

El segon aspecte important té a veure amb quines han de ser les línees prioritàries pel què fa a les ajudes públiques, les quals, penso, haurien d’encaminar-se fonamentalment cap a la modernització i promoció de la producció de viticultors i cellers catalans.

Finalment, en tercer lloc, cal afrontar la qüestió de com gestionar els excedents. En aquest sentit considero fonamental tenir en compte el gran desequilibri que cada vegada més existeix entre un sector agroindustrial creixent i els viticultors. De fet, els temors a que la desaparició entre 2015 i 2018 dels drets de plantació dels viticultors comporti acabar amb l’única eina que permet frenar la concentració a mans de l’agroindustria preocupa a una part important del sector, lògicament. Per això copnsidero important tenir en compte els arguments que ens aporten gent com en Jordi Cuyàs o la Unió de Pagesos (ambdós a continuació).

QUI HI GUANYA AMB LA SUPRESSIÓ DELS DRETS DE PLANTACIÓ? (per Jordi Cuyàs i Soler, a 3 de vuit, 21/12/07)

Des de fa anys, els portaveus de les empreses elaboradores de qualsevol tipus de vi estan pressionant a la Comissió Europea per que es liberalitzi la plantació de vinya, de manera que es suprimeixi l? actual normativa que impedeix que s?augmenti el nombre d?hectàrees plantades a menys que compris el dret de les que ho estan en un altre lloc, a fi d?evitar tenir més excedents. Aquesta situació és la que tradicionalment ha donat una certa força al sector pagès a l?hora de negociar amb els elaboradors, tot i les dificultats que han tingut sempre els pagesos. Ara, amb l?excusa de millorar el sector, han aprofitat el conjunt de mesures per fer entrar aquest clau per la cabota i, si bé s?ha allargat uns anys aquesta liberalització, abans de deu anys serà una realitat. Però, que té a veure això amb la millora del vi? Algú entén que durant tres anys es pagui per arrencar vinyes i després es puguin plantar les què es vulguin? Qui les plantarà, si no hi haurà cap força per que et comprin el raïm? Lògicament les plantaran les empreses elaboradores, principalment les grans, que ja ho estan fent, però ara amb limitacions i pagant drets i després ho podran fer on vulguin i amb la quantitat que vulguin. Penso que aquesta situació és doblement preocupant pel Penedès, ja que les empreses compradores de vi o raïm plantaran el què necessitin (que ja han començat a fer) i poden deixar sense cap expectativa als pagesos. Per altra banda, i amb l?argument del canvi climàtic, aquesta plantació es podrà fer en qualsevol lloc emparat amb les denominacions cava o Catalunya i, tot continuar embotellant al Penedès, posar la comarca a punt per fer-hi qualsevol requalificació, deixant en intent l? actual esforç de planificació territorial. És normal que els elaboradors hagin pressionat per canviar les regles del joc dels pagesos? És normal que els poders públics els hagin fet cas? Algú trobaria normal que els pagesos pressionessin per variar les regles del joc dels elaboradors, com que haguessin de construir en sòl edificable, no es poguessin beneficiar dels ajuts per l?agricultura, etc.? Doncs potser seria hora de que per guanyar uns no calgués ensorrar als altres.

Sobre aquest mateix assumpte, adjunto també la postura d’Unió de Pagesos (és aquesta).

Foto: vinyes de Mas Sinen, al Priorat. Font: bodegas.turispain

Esmena surera al Parlament Europeu

0

Demà dimarts debatim en sessió plenària, a Estrasburg, l’informe Giuseppe Castiglione (A6-0477/2007) relatiu a l’Organització comuna del mercat vitivinícola (proposta de Reglament del Consell segons el qual s’estableix l’organització comuna del mercat vitivinícola i es modifiquen determinats Reglaments). Un dels aspectes més rellevants del treball que com a Verds/ALE hem dut a terme en aquest informe ha estat el d’insistir en prioritzar el concepte de qualitat basat en la Denominació d’Origen (D.O.) enlloc de fer-ho en la marca, tal i com reclamen certs grups de grans productors, així com promoure que l’embotellament es faci també en el territori de recollida del raïm. Per altra banda, personalment he impulsat també una esmena relativa a l’ús de taps de suro en tant que factor de qualitat (en anteriors apunts – Taps de suro o bé Taps de Suro (2) – ja he manifestat el meu interès particular en promoure l’ús del suro, en tant que producte natural, enlloc dels sintètics cada vegada més estesos). L’esmena és la següent: (segueix…)

Informe Castiglione sobre l’Organització Comuna del mercat vitivinícola.

Esmena de Raül Romeva i Rueda i Friedrcih Wilhem Graefe zu Baringdorf, en nom de Verds/ALE, a l’Article 27, paragràf 3a (nou):

3a. Producer Member States may, taking due account of fair and tradictional practices, lay down additional or more rigurous characteristics or production, preparation and movement condictions, e.g. the use of natural cork, for wines with protected designations of origin or geographical indications.

Font foto: BBC

Transgènics, pitjor que fa quatre anys (per Joan Herrera i Raül Romeva, Público, 07/11/07)

1

Adjunto a continuació l’article que ens publica avui el diari Público en relació a la qüestió dels transgènics.

Transgénicos, peor que hace cuatro años, per Joan Herrera i Raül Romeva, Público, 07 de novembre de 2007

Cuando en el año 2004 se produjo el cambio de Gobierno en España, eran muchas las expectativas que se despertaron en distintos ámbitos ante la posibilidad de que se produjera un cambio de modelo, una transformación social ecológica y democrática. En el sector agrícola, organizaciones agrarias y especialmente entre los productores ecológicos y movimientos ecologistas, eran muchas las esperanzas de desterrar el uso de los transgénicos en España, el país de la UE con mayor implantación gracias a las políticas del PP. (segueix…)

Bien, cuatro años después de que el PSOE llegara al poder la situación es, si cabe, peor. Aunque el Gobierno no ha hecho pública la cifra de superficie cultivada de maíz transgénico en el año 2007 (a pesar de la obligación legal de la Unión Europea al respecto), según las estimaciones realizadas por Greenpeace este año serán sembradas en España entre 65.000 y 70.000 hectáreas de maíz modificado genéticamente. Esta cifra representa el 20% del total del maíz cultivado en España y la cifra más alta alcanzada en la última década.

Estas cifras son todavía más graves si nos centramos en Catalunya y Aragón. En Catalunya se concentran 20.000 hectáreas de maíz transgénico, lo que representa el 50% del total del maíz sembrado.

Desde que finalizó la moratoria aplicada por la UE para la autorización de nuevas variedades de maíz transgénico, el Gobierno español, a través del Ministerio de Agricultura, ha tenido un papel activo en la aprobación de nuevos organismos modificados genéticamente (OGM). La prueba más reciente es el Consejo de Ministros de Agricultura del pasado 26 de septiembre, donde España votó a favor de tres nuevos productos transgénicos en los que existen serias dudas sobre su seguridad general.

Esta situación no es de recibo. La proliferación de los transgénicos para uso comercial tiene un importante impacto a tres niveles.

En primer lugar el impacto sobre el consumidor, que carece de una información real sobre lo que está comiendo. Debemos implementar normativas que permitan una trazabilidad real en la cadena alimentaria y un etiquetado que permita a la población el derecho real a escoger qué quiere comer. Aquí la Comisión Europea juega en nuestra contra, ya que sólo obliga a etiquetar un producto como transgénico cuando contiene más de un 0,9% de organismos modificados genéticamente en su composición. Hoy es técnicamente posible detectar transgénicos en un alimento hasta en un 0,01%. A pesar de las continuas reivindicaciones de los agricultores y movimientos ecologistas, y de nuestras demandas, la Comisión sigue mirando hacia otro lado.

En segundo lugar sobre el medio ambiente y sobre la agricultura. El maíz transgénico ha contaminado ya cultivos de maíz convencional y ecológico (por ejemplo en Catalunya, Aragón y Castilla-La Mancha). Esto tiene un fuerte impacto sobre la biodiversidad y pone en riesgo las variedades de maíz autóctono. Durante mucho tiempo, la coexistencia de los distintos cultivos ha sido presentada como la gran solución. Los hechos están demostrando que hoy la convivencia de los OGM con los productos sin transgénicos a lo largo de la cadena alimentaria es una quimera.

Al mismo tiempo, el propio Gobierno reconocía que en el año 2005 en España se sembraban variedades de maíz transgénico (Bt176) cuya comercialización está prohibida por la UE desde diciembre de 2004, por tener genes que permiten generar resistencia a antibióticos como la ampicilina.

Finalmente, los transgénicos tienen un fuerte impacto económico. Dichos cultivos benefician a grandes multinacionales que los desarrollan y comercializan. Esto tiene graves consecuencias sobre los agricultores, que pierden el control sobre sus cosechas, e impone un modelo agrícola basado en el monocultivo. Tenemos ya experiencia de los estragos que esto está causando entre los agricultores de los países del sur.

España es hoy el granero de maíz transgénico de toda Europa, y puede ser el único país de la UE donde se permita el cultivo de variedades transgénicas para uso comercial, después del compromiso del Gobierno de Rumanía con las organizaciones ecologistas para acabar con esta situación en su país. Hoy, en toda Europa, numerosas regiones se han declarado libres de transgénicos y algunos gobiernos han aprobado medidas legislativas que dificultan en gran medida la siembra de cultivos transgénicos (por ejemplo en Alemania, cuando los Verdes gestionaban las políticas agrarias y medioambientales en este país).

Todo este escenario dibuja un negro panorama para la agricultura española. Si queremos ser económicamente competitivos y dar una opción de futuro al campo y a nuestros agricultores, el objetivo debe ser la calidad. Los transgénicos no tienen cabida en esta apuesta por la calidad. Sobre todo si tenemos en cuenta que la mayoría de la población del Estado, según el Eurobarómetro, rechaza su uso para la alimentación.

No sirven recetas antiguas, hoy producir más no es necesariamente ser mejor. Producir productos ecológicos, que tienen un alto valor añadido en el mercado interior y exterior, a la vez que son respetuosos con el medio y la biodiversidad, es la mejor estrategia para relanzar nuestra agricultura.

Por ello, en las próximas semanas nuestro grupo parlamentario en el Congreso (IU-ICV) presentará una propuesta para que el Estado español tome la senda hacia un nuevo modelo agrícola y apueste por una agricultura sin transgénicos.

Si no prosperamos en nuestro empeño antes de finalizar la presente legislatura, esperamos que las próximas elecciones alumbren un nuevo escenario y nuevas sensibilidades que permitan un cambio de modelo. Nosotros trabajaremos para ello.

Joan Herrera es Diputado de ICV i Raül Romeva es Eurodiputado por ICV

Font foto: Público

 

Transgènics: un debat gens tancat

1

La recent decisió del president de govern francès, Nicolas Sarkozy, de prohibir el cultiu de blat transgènic, així com el fet, també insòlit, que el Comissari de Medi Ambient, Stavros Dimas, manifestés els seus dubtes en relació a la política fins ara permissiva de part de la Comissió Europea en relació al blat transgènic, van suposar la felicitació de Greenpeace i Amigos de la Tierra, a més a més de la gran majoria dels moviments socials i polítics favorables a una agricultura lliure de transgènics. De fet, el debat no és nou, però tenint en compte com s?ha plantejat fins ara, també en termes mediàtics, crec que tant la decisió de Sarkozy com la de la Comissió ens aporten un nou espai de debat que caldria no menyspreuar.  Ho dic, entre d?altres motius, per què ara fa un temps vaig gosar publicar un article a l?AVUI titulat ?Inseguretat transgènica, problema local i global? (l?adjunto transcrit més avall) que va suscitar algunes respostes, legítimes per descomptat, però considero que potser un tant desenfocades. Entre elles (segueix…)

 

em va sorprendre especialment la de Ferran Saez a e-noticies, en un comentari titulat, de fet, ?Romeva i els transgènics? (l?adjunto també més avall). No sóc massa partidari de personalitzar els debats, però com que considero que els arguments que usa en Ferran Sáez per avaluar la meva postura poden ser compartits per altra gent, sí crec que pot ser interessant reemprendre els debats en funció de nous esdeveniments que van tenint lloc. Sobre tot per què, em temo, massa vegades tendim a valorar no els continguts de les propostes sinó la imatge que tenim de qui la fa, convertint-nos sovint en víctimes dels nostres propis prejudicis.

INSEGURETAT TRANSGÈNICA: PROBLEMA LOCAL I GLOBAL, per Raül Romeva, Avui, 12/04/2005.

El debat que s’ha obert recentment a Catalunya en relació a la intenció del Departament d’Agricultura i Pesca (DARP) d’aprovar un decret sobre coexistència de cultius transgènics i no transgènics és un debat que supera àmpliament les fronteres catalanes, i que cal afrontar de manera global.

Per exemple, fa uns mesos descobríem que a Guatemala, una de les reserves genètiques mundials del blat de moro, patia la invasió d’organismes transgènics via ajuda alimentària proporcionada per les Nacions Unides. Aquesta invasió comportava riscos evidents de contaminació biològica per a les varietats de cereal local i un empobriment de les poblacions indígenes maia. Juntament amb Mèxic, Guatemala és el bressol de la civilització maia, cultura indígena basada en el cultiu del blat de moro, vegetal originari d’aquests territoris. Prop del 80% de la població maia (que representa més de la meitat de la població guatemalteca) viu en la pobresa, i depèn totalment del blat de moro per subsistir. El blat forma part de la cosmovisió indígena, i en contaminar-se es compromet tota la vida del poble maia.

Un altre exemple, més proper. Recentment, la Comissió Europea autoritzava l’entrada de blat de moro NK603, genèticament modificat, per a consum animal. La decisió va tenir lloc després que el Consell (ministres d’agricultura dels 25) no aconseguís la majoria qualificada necessària ja fos per aprovar o per rebutjar la proposta de la Comissió. El resultat va ser de 9 vots a favor de la proposta, 9 en contra, i 7 abstencions, entre elles l’espanyola (nota: l’anterior govern popular solia votar a favor d’aquesta mena de propostes). Quan passa això el tema torna a la Comissió, que és qui té llavors la darrera paraula. Aquest procediment se’l coneix com a comitologia. En aquest cas, la decisió de la Comissió va ser, malauradament aprovar l’entrada d’aquesta varietat de blat de moro transgènic elaborat por l’empresa Monsanto. En tot aquest procés no es té en compte l’opinió del Parlament Europeu.

Des del Grup Verds/ALE hem denunciat repetidament aquesta manera de fer, que entenem irresponsable i poc democràtica i, com hem vist en el cas de Guatemala, que sovint amenaça la supervivència de pobles sencers. Per això, aprofitant una de les visites del president de la Comissió Durao Barrosso, els diputats i diputades del Grup Verds/ALE ens vam aixecar dels nostres escons per mostrar una samarreta amb la inscripció ‘Per una Europa lliure de transgènics’. En aquesta reivindicació ens sentim recolzats per més del 70% de la societat europea que s’ha manifestat contrària als organismes genèticament modificats. La Comissió ha de decidir sobre quin és el nivell de manipulació genètica que determina si un producte se l’ha de considerar transgènic o no. Segons el Comissari de Medi Ambient no és necessari informar explícitament quan el llindar de manipulació és inferior al 0´3% o 0’5%. Segons el Grup Verds/ALE, en canvi, aquest llindar és certament massa elevat, i pot comportar que tant agricultors convencionals com ecològics utilitzin llavors modificades genèticament sense ser-ne conscients. A més a més, considerem que aquest llindar és políticament contrari a les obligacions de traçabilitat que es deriven de la Directiva 2001/18, i que és també totalment contrari a l’opinió del Parlament Europeu de 18 de desembre de 2003 (Resolució relativa a les dificultats de coexistència entre llavors modificades genèticament i les que no ho estan).

En definitiva, aquest és un tema que afecta directament el nostre dret a consumir de manera sana i, fins i tot, a la seguretat vital i cultural de milers de persones. La transparència i el control polític són, per tant, imprescindibles, així com l’aplicació com a norma, i no com a excepció, del principi de precaució. Caldrà seguir lluitant, aquí i allà.

ROMEVA I ELS TRANSGÈNICS, per Ferran Saez, e-noticies, 18/04/2005 

Dimarts passat, 12 d?abril, vaig llegir a les planes d?opinió del diari Avui un article signat per l?eurodiputat d?ICV Raül Romeva. Duia per títol Inseguretat transgènica, problema local i global. És probable que aquell dia més d?una persona indocumentada i/o incapaç de distingir entre una argumentació i una fal·làcia renunciés a dinar, per por de ser ?contaminada? accidentalment per una patata fregida transgènica. I és que l?ús del verb ?contaminar?, o de l?expressió ?invasió d’organismes transgènics? constitueix en aquest context alguna cosa més que un abús semàntic: és una irresponsabilitat ?en aquest cas, política? que hauria de tenir conseqüències. Una persona triada democràticament per a exercir un càrrec públic té el dret ?i, d?alguna manera, el deure? de defensar unes conviccions que, en principi, coincideixen amb les dels seus electors. No és lícit, però, que s?autoatribueixi alegrement la representativitat ?d?un 70% dels europeus? (!): els diputats seuen on seuen gràcies als vots, no als resultats de les enquestes.

Tot això és més greu del que sembla. Quan un càrrec públic genera alarma social sense aportar cap mena de prova científica; quan es limita a expandir un prejudici aprofitant-se de la caixa de ressonància inherent a la seva condició, aleshores ja estem parlant d?una altra cosa. En situacions normals, una afirmació d?aquesta envergadura, que té a veure amb la salut pública, ha de basar-se en referents constrastats científicament. No és aquest el cas, però. Les publicacions científiques més serioses i acadèmicament acreditades del món com Science, Nature o The Lancet diuen exactament el contrari del que planteja el senyor Romeva. A qui fem cas, doncs? La disjuntiva no sembla tenir gaire sentit, però tothom, és clar, és lliure de dir-hi la seva. En tot cas, caldria fer ús del principi de precaució i aplicar-lo sense contemplacions a casos com aquest, recuperant així el cada cop més tènue paper arbitral de la ciència. I per precaució, sembla més assenyat escoltar el que diuen les revistes esmentades que no les que venen a les botigues new age.

?El blat de moro ?diu l?eurodiputat Romeva? forma part de la cosmovisió indígena i, en contaminar-lo, es compromet tota la vida del poble maia?. Pot ser, és clar. Però també podria ser que la viabilitat d?aquest poble fos amenaçada pels qui pensen que certes comunitats només són un atrezzo exòtic i pintoresc destinat a satisfer les vacances d?europeus amb quartets i ganes de sensacions fortes. Repeteixo que és una possibilitat que s’ha de tenir en compte.

Finalment, als que vulguin saber, en un llenguatge entenedor, divulgatiu en el bon sentit de la paraula, de què va tot aquest assumpte els recomano l?obra d?un científic català expert en genètica que actualment treballa als Estats Units. Es diu Jesús Purroy i l?any 2001 va publicar un llibre magnífic a Salvat Ciència: La era del genoma. Hi ha un capítol dedicat a la futilitat i la irresponsabilitat de certes profecies catastrofistes que convé llegir detingudament.

Font foto: Greenpeace

 

 

 

 

 

Transgènics: simplement, no

0

Malgrat que fa temps que ho tinc clar, els arguments que ens van donar ahir a la Jornada ‘Per una agricultura ecològica i sense transgènics’ (per cert gràcies, David Cid, per muntar-la) no van fer sinó ratificar-me en algunes de les meves conviccions (algunes ja exposades en apunts anteriors) : 1. la coexistència entre cultius transgènics i no transgènics no és possible; 2. l’argument segons el qual els transgènics són la garantia per acabar amb la fam al món és, senzillament, falaç, i en canvi és cada vegada més evident que esdevé un instrument de control socioeconòmic de poblacions senceres i, fins i tot, de països; 3. la manca d’un etiquetatge clar que ens permeti en tant que persones consumidores saber què consumim, i poder, en conseqüència, escollir, és un dels principals reptes a resoldre; 4. cal aplicar el principi que ‘qui contamini (en aquest cas, un camp amb transgènics) pagui’, però amb el benentès que no és el pagès qui ha de pagar sinó l’empresa que proporciona la llavor modificada; 5.aplicar el principi de precaució hauria de ser la norma, no l’excepció; 6. etc… Aquestes són, entre moltes d’altres, algunes de les idees que vàrem poder escoltar ahir al Pati Llimona (segueix…)

Per a les persones que en virtut de la nostra feina ens toca treballar en àmbits que no són necessàriament aquells per als quals ens hem format acadèmicament, resulta imprescindible fer-se assessorar. I si, com és el meu cas, resulta que ets l’únic diputat del teu grup, llavors necessàriament has de comptar amb una bona xarxa de persones i entitats que et mantinguin els peus al terra i, especialment, que siguin capaces de posar sobre la teva taula contraarguments que permetin rebatre determinades tesis provinents de sectors tan poderosos com disposats a gastar-se’ls com són determinats sectors industrials. Del què es tracta, en definitiva, és de saber escollir quina és la font que vols fer servir per tal d’encaminar la teva activitat política (en el meu cas europarlamentària).

Donat que el meu camp són les ciències socials, confesso que els meus coneixements en qüestions pròpies de les ciències naturals o tècniques són manifestament millorables. Tanmateix, si en el moment en què cal votar alguna resolució o informe que té a veure amb cultius i normatives sobre productes modificats genèticament tinc sobre la meva taula dues propostes de posicionament, una que ve signada per Monsanto (o Syngenta, o Novartis) i l’altra que ve signada per Greenpeace, o Unió de Pagesos o Veterinaris sense Fronteres, entre d’altres, tinc molt clar que és aquesta darrera la que faré servir a l’hora d’establir la meva postura. Vaja, la meva, i la del Grup al qual pertanyo, Verds/ALE. Tanmateix, sóc malauradament molt conscient que la gran majoria dels meus col.legues d’altres grups escolliran la primera llista, i d’altres optaran per, suposadament, mantenir-se ‘neutrals’ entre les dues postures, la qual cosa vol dir que probablement es decantaran també, almenys majoritàriament, per la primera llista. El meu problema aquí és ben simple: no considero que hagi estat escollit per mantenir-me ‘neutral’ entre els interessos de la indústria productora de llavors modificades genèticament i les postures que, encertadament, reclamen que avancem aplicant rigorosament el principi de precaució. Així doncs, malgrat ser conscients que, de moment, encara som minoria, alguns i algunes seguim optant per defensar conceptes com ‘biodiversitat’ o ‘respecte per a la sobirania alimentària’ en comptes de fer la feina bruta a determinades forces econòmiques que, lluny de generar progrés, desenvolupament i riquesa, sotmeten pobles i cultures a una dependència mortal, i això quan no treuen els seus pistolers per tal de, literalment, emprendre-la a trets contra els pagesos que reclamen poder cultivar lliure de transgènics (cas recent a Brasil).

Això no vol dir que no calgui escoltar tothom, però sí que vol dir que, malgrat no tenir necessàriament els coneixements tècnics per tal d’el.laborar una postura pròpia i inequívoca en determinats temes, allò que sí cal pressuposar a un/a representant polític és que sàpiga escollir d’entre totes les fonts, aquelles que l’han d’assessorar, especialment quan són tan contraposades com les que tenen a veure amb la qüestió dels transgènics.

Així, al llarg de la Jornada d’ahir vaig tenir l’oportunitat de ratificar algunes de les percepcions que ja tenia, d’ampliar-ne d’altres amb més dades i exemples, i fins i tot, de corregir algunes desinformacions de les quals, inevitablement, sempre en som víctimes en major o menor grau. Gràcies a les ponències de Gregorio Álvaro Campos (professor del Departament d’Enginyeria Química de la UAB i membre d’Ecologistas en Acción), Juan Felipe Carrasco (responsable de OGM de Greenpeace), Gerard Batalla (Assamblea Pagesa), Salomó Torres (cooperativa de productors i comercialitzadors de productes agraris ecològics), Ferran Garcia (Veterinaris sense Fronteres), o de representants de l’entitat Slow Food vaig sortir una mica ‘més savi’, tal i com ens va convidar a fer en Francesc Pané en presentar la Jornada.

No vull enganyar ningú: ni al Parlament Europeu, ni a la Comissió Europea (veure per exemple aquesta noticia de divendres mateix), ni al Consell de la UE, com tampoc al Congrés de Diputats o al Parlament de Catalunya hi ha, almenys encara, una majoria clara a favor de primar la producció ecològica o, almenys, lliure de transgènics. Però això no vol dir, tampoc, que no sigui possible revertir aquesta correlació de forces (vegi’s, per exemple, què està passant a França, o com, poc a poc, hi ha cada vegada més regions europees lliures de transgènics, estatus al qual m’agradaria que s’hi sumés aviat Catalunya i, perquè no, l’Estat espanyol).

No obstant, cal també ser molt conscients que per tal de poder canviar aquesta tendència cal sumar esforços, a la vegada que cal saber qui són, o poden ser, veritables aliats en aquesta tasca, i aprofitar-los.

Per altra banda, cal també tenir present una cosa tan òbvia com democràtica: són les majories i les minories les que determinen les polítiques que es fan, així com les lleis que s’aproven. I si allò que volem és canviar lleis o polítiques, llavors cal entendre que cal també canviar les majories i les correlacions de forces. Si no partim d’aquesta premisa, podem tenir tota la raó del món, però dificilment farem que la raó esdevingui realitat, almenys per a les institucions responsables.

Foto: Activistes de Greenpeace marquen un camp de blat transgènic experimental amb un senyal gegant de "PROHIBIT". Greenpeace demanda avui a tot el món la protecció del blat, assenyalant cultius en tres continents, Europa, Àsia i Amèrica, amb grans cercles per tal d’exigir que no es continuï amb la contaminació genètica.  Font: Greenpeace

Denúncia de Greenpeace relativa al blat transgènic cultivat a l’Estat espanyol

2
Publicat el 29 de maig de 2007

 

Segons un informe de Greenpeace que ha estat fet públic la darrera setmana, el blat transgènic que es cultiva a l’Estat espanyol produeix una toxina en quantitats perilloses. L’empresa Monsanto no controla la quantitat de toxina insecticida que produeix aquest blat transgènic. Adjunto la nota que van fer pública el passat 17 de maig i, més avall, l’informe complert:

 (segueix…)

17 mayo 2007? Greenpeace ha presentado el informe "¿Qué cantidad de toxina Bt producen realmente las plantas de maíz transgénico MON810?" en el que se demuestra la alta variabilidad del contenido de una toxina insecticida, denominda Bt, presente en los maíces transgénicos MON810 de la multinacional Monsanto, cultivados comercialmente tanto en España como en Alemania a pesar de la elevada oposicion pública.

Para realizar esta investigación se analizaron en 2006 en ambos países más de 600 muestras de hojas de este maíz.

El principal resultado es que las concentraciones de toxina Bt en las plantas son altamente impredecibles y variables, por lo que, por ejemplo, las plantas de un mismo campo llegan a diferir entre sí hasta 100 veces. Además, la concentración de toxina es completamente diferente de los niveles ofrecidos por Monsanto cuando solicitó la autorización para comercializar este peligroso maíz. Estos datos arrojan nuevas incertidumbres y preocupaciones con respecto a la seguridad y la calidad del maíz transgénico, y ponen en entredicho el sistema de autorizaciones de la UE. Consecuentemente, Greenpeace exige la paralización de las autorizaciones y del cultivo del maíz transgénico en España, en la UE y en el resto del planeta.

El informe refleja que no se conocen las razones de esta inestabilidad biológica de las plantas transgénicas; podría deberse a factores genéticos (la construcción genética no es estable), ambientales (por ejemplo, clima o condiciones del suelo) o a ambos. Por ello, Greenpeace considera un claro signo de irresponsabilidad que el actual Gobierno no solamente siga tolerando el cultivo de las variedades transgénicas MON810, que aprobó el anterior ejecutivo, sino que siga autorizando nuevas variedades de este maíz cuando no se conoce el comportamiento de cada una de ellas.

Apenas existen estudios sobre el impacto de las condiciones ambientales sobre las plantas transgénicas ni datos que muestren cómo evoluciona la concentración de toxina Bt en las plantas en condiciones reales de cultivo comercial. Esta ausencia de información produce la impresión de que las plantas modificadas genéticamente producen unos niveles de Bt estables, consistentes y más o menos independientes del impacto del medio ambiente o de las condiciones genéticas específicas. Este informe de la organización ecologista demuestra que es absolutamente falso.

"Queda claro que el estudio presentado por Greenpeace demuestra una vez

más que los resultados del experimento de los transgénicos a escala mundial son impredecibles", ha afirmado Juan-Felipe Carrasco, responsable de la campaña contra los transgénicos de Greenpeace. El estudio ha sido presentado a un grupo de expertos alemanes, los cuales han coincidido en la valoración de que es urgente que la UE y los estados miembros establezcan unos métodos uniformes para analizar el contenido de toxina Bt en estos cultivos. "Es absolutamente

irresponsable realizar estudios de evaluación de riesgos y aprobar ningún transgénico antes de que hayan sido definidos métodos estandarizados y suficientemente fiables para determinar las concentraciones de Bt", ha añadido Carrasco.

Mientras no se clarifiquen estas cuestiones relativas a la evaluación de riesgos, el monitoreo y la calidad del producto, el cultivo comercial de MON810 debe ser paralizado dado que la base legal para la aprobación del MON810 no se está cumpliendo. Greenpeace exige la paralización de las autorizaciones y del cultivo del maíz transgénico en todo el mundo, así como la paralización de toda liberación de transgénicos al medio ambiente.

Aquí trobareu l’Informe complert (en anglès) i el Resum en espanyol.

Font foto: BBC

 

 

Nou estudi de Greenpeace sobre transgènics

0

Un nou estudi troba signes de toxicitat en blat genèticament modificat que ha estat aprovat per a consum humà. Greenpeace en demana la retirada inmediata. 

Berlin/ Paris 13 March 2007: Laboratory rats, fed with a genetically engineered (GE) maize produced by Monsanto, have shown signs of toxicity in kidney and liver, according to a new study.(1) This is the first time that a GE product which has been cleared for use as food for humans and animals has shown signs of toxic effects on internal organs. (segueix…)

The study, published today in the journal ?Archives of Environmental Contamination and Toxicology?, analysed results of safety tests submitted by Monsanto to the European Commission when the company was seeking authorisation to market its GE Maize variety MON863 in the EU. (2)

The data shows that MON863 has significant health risks associated with it; nonetheless, the European Commission granted licences to market the maize for consumption by both humans and animals. (3)

The incriminating evidence was obtained by Greenpeace following a court case (4), and passed on for evaluation by a team of experts headed by Professor Gilles Eric Séralini, a governmental expert in genetic engineering technology from the University of Caen. (5)

In a joint press conference with Greenpeace at Berlin, Professor Séralini said, ?Monsanto?s analyses do not stand up to rigorous scrutiny ? to begin with, their statistical protocols are highly questionable. Worse, the company failed to run a sufficient analysis  of the differences in animal weight. Crucial data from urine tests were concealed in the company?s own publications.?

Greenpeace is demanding the complete and immediate withdrawal of Monsanto?s MON 863 maize from the global market and is calling upon governments to undertake an urgent reassessment of all other authorised GE products and a strict review of current testing methods.

?This is the final nail in the coffin for the credibility of the current authorisation system for GE products.  Once it?s known that a system designed to protect human and animal health has approved a high-risk product despite clear evidence of its dangers, we need to start ?strip-searching? all GE products on the market, and immediately abort this flawed approval procedure,? said Christophe Then, Genetic Engineer campaigner, Greenpeace International.

The data in question has been the subject of fierce debate since 2003, when significant changes were identified in the blood of tested animals fed on MON863. MON863 was approved by the European Commission, in spite of opposition by a majority of EU member states, who raised concerns over the safety of the maize. Professor Séralini ?s analysis now scientifically confirms these concerns. As the study states, ?with the present data, it cannot be concluded that GM corn MON863 is a safe product.? And yet, MON863 has been authorised for markets in Australia, Canada, China, Japan, Mexico, the Phillipines, and USA, besides the EU.

?This is an international emergency alert, requiring a global response,? concluded Then, ?Only a complete withdrawal from all markets will curtail the possible damage.?

Notes to Editor:

1.      The article is published online ( www.springerlink.com/content/1432- 0703 ) by the American journal Archives of Environmental Contamination and Toxicology; it will be printed in May .  A Greenpeace briefing on the study is available at: http://www.greenpeace.org/international/press/reports/gp_briefing_seralini_study  

2.   The tested GE maize named MON 863 produces a new insecticide called ?modified Cry3Bb1? able to kill a pest insect in the soil (Diabrotica virgifera). This GE maize also contains a gene coding for antibiotic resistance.

3.   The European Commission granted a license for MON 863 to be used in feed in August 2005, and subsequently approved it for human consumption in January 2006.

4.   For details, please refer to the Greenpeace paper: ?The MON863 case -a chronicle of systematic deception? http://www.greenpeace.org/international/press/reports/mon863_chronicle_of_deception  

5.   The analysis team was headed by Professor Séralini from the University of Caen and included experts from the French independent scientific organisation CRIIGEN.

For further information please contact:

Christoph Then, Genetic Engineering campaigner, Greenpeace International, phone +49 171 878 08 32

Prof. Gilles-Eric Séralini, CRIIGEN: phone  +33 231 56 56 84, criigen@unicaen.fr

Marco Contiero, EU Senior Policy Adviser, Genetic Engineering, Greenpeace European Unit, phone  +32 (0)2 274 1920 

Font foto: Campanya sobre Transgènics del Grup Verds/ALE al parlament Europeu.

100 milions d’hectàrees de transgènics

0

Llegeixo amb preocupació la crònica d’Òscar Pinilla, a El Punt d’avui, relativa a les dades segons les quals hem arribat a la xifra de 100 milions d’hectàrees de cultius transgènics arreu del món, essent l’Estat espanyol un dels top ten. Així les coses, no sorprèn la preocupació mostrada per Greenpeace (veure la seva postura sobre OMG) i molts d’altres grups ecologistes i productors que opten per altres maneres de cultivar aplicant el principi de precaució. (Segueix…)

Trascripció de l’article d’El Punt:

ÒSCAR PINILLA.
Malgrat la polèmica que en molts països hi ha entorn als organismes modificats genèticament, els cultius transgènics continuen creixent a tot el món. El Servei Internacional per a l’Adquisició d’Aplicacions Agrobiotecnològiques (ISAA), en el seu darrer informe, destaca que la superfície dedicada a aquest tipus de cultius ha superat per primera vegada els 100 milions d’hectàrees. A més, destaca que 10 milions d’agricultors, la majoria amb recursos escassos, apliquen la biotecnologia en els seus cultius, fet que portarà avantatges no només al camp sinó també als consumidors i al medi ambient.

Per primera vegada s’ha batut la marca de 100 milions d’hectàrees cultivades. I és que el creixement respecte al 2005 va ser de 12 milions d’hectàrees més, fins a situar-se en 102 milions, cosa que suposa un augment del 13% respecte a l’any anterior. Aquesta taxa representa el segon creixement dels darrers cinc anys. Tanmateix, el nombre d’agricultors que planten aquests cultius va experimentar un gran augment i va assolir per primera vegada els 10,3 milions d’agricultors, respecte als 8,5 milions del 2005.

Clive James, president i fundador de l’ISAAA i autor de l’informe, va explicar que el 2005 més del 90% dels agricultors de cultius transgènics eren agricultors de pocs recursos i procedien de països en vies de desenvolupament. Tot i així, el cert és que la majoria de la producció continua en mans de les grans empreses de biotecnologia dels països desenvolupats, amb el 60% de la superfície mundial cultivada, i són els receptors principals de les exportacions dels països en vies de desenvolupament, sobretot pel que fa a la fabricació de pinsos per a l’alimentació de bestiar.

Com gairebé en tot, els Estats Units se situen al capdavant dels països productors, amb 54,6 milions d’hectàrees d’aquests tipus de cultius. En total, són 22 els països del planeta que van cultivar transgènics el 2006, encara que cal destacar que un ha sortit de la llista. És Romania, ja que el seu govern va decidir interrompre el cultiu de soja transgènica després d’ingressar a la UE l’1 de gener passat. És per això que l’Estat espanyol continua sent el major productor de la UE, i les seves 53.667 hectàrees cultivades el 2006 el situen també entre els catorze «megaproductors» (els països que superen les 50.000 hectàrees) de tot el planeta.

La perspectiva de comercialització per a la pròxima dècada, des de l’any 2006 fins a l’any 2015, és un creixement continu de la superfície mundial en hectàrees dels cultius transgènics, fins a sobrepassar els 200 milions d’hectàrees, amb prop de 20 milions d’agricultors que cultiven cultius biotecnològics en un total de quaranta països.

 

Font foto: El Punt

Resposta de la Comissió a la pregunta sobre el futur del sector vitivinicola

0

Ara fa uns dies comentava en l’apunt Armes, vi i President de la Generalitat la pregunta que havia presentat a la Comissió en relació a les perspectives de futur del sector vitivinicola en el marc de la Reforma que preveu dur a terme la Comissió (la pregunta és aquesta). Ara la Comissió ens ha respost el següent (segueix):

Respuesta de la Sra. Fischer Boel en nombre de la Comisión (23 noviembre de 2006) E-4366/06

La Comisión adoptó el 22 de junio de 2006 una Comunicación al Consejo y al Parlamento Europeo titulada «Hacia un sector vitivinícola europeo sostenible»(1). Su objetivo es dotar a la viticultura europea de un nuevo marco normativo que ayude al sector a afrontar los retos que tiene planteados, en particular en lo que se refiere a competitividad y adaptación a la demanda, preservando al mismo tiempo su contribución a nivel social y medioambiental, imperativos subrayados por Sus Señorías.

1. La normativa comunitaria actual se apoya en el principio de prohibición de nuevas plantaciones, que solo puede obviarse en casos específicos y siempre a condición de que el productor posea un derecho de plantación. La Comisión procede a efectuar controles periódicos para garantizar el cumplimiento de estas disposiciones por los Estados miembros y adopta las medidas necesarias si tal no es el caso. En este contexto, adoptó el 27 de julio de 2006 la Decisión 2006/554/CE(2) referida a España, por la que se introduce una corrección financiera total de 33,4 millones de euros para los ejercicios 2001 y 2002. En los próximos meses se tomará una decisión sobre los ejercicios siguientes.

2. En cuanto a la práctica del riego, conviene recordar que no está prohibida por la normativa comunitaria, sino que es una competencia nacional, a cuyo nivel puede efectivamente prohibirse.

3. La Comisión destaca en su Comunicación la necesidad de introducir en la normativa de este sector nuevas medidas que garanticen un mayor respeto del medio ambiente. Se tratará, en particular, de facilitar el respeto de las normas de uso de plaguicidas y fungicidas, así como las prácticas de cultivo racionales, como se ha hecho ya en la gran mayoría de los demás sectores agrícolas.

4. La Comisión propone también modificar el método de adopción de nuevas prácticas enológicas, así como el sistema actual de clasificación de los vinos. El objetivo perseguido es poder adoptar más rápidamente las nuevas prácticas enológicas admitidas por la organización internacional de referencia sobre este tema, la Organización Internacional de la Viña y el Vino (OIV) y de clasificar los vinos en dos categorías: vinos sin indicación geográfica y vinos con indicación geográfica. Esta nueva clasificación corresponderá mejor a la actual segmentación de la demanda en el mercado interior y, por su compatibilidad con los acuerdos internacionales sobre la propiedad intelectual (Acuerdo de la Organización Mundial del Comercio (OMC) sobre los Aspectos de los Derechos de Propiedad Intelectual relacionados con el Comercio (ADPIC)/Trade-Related Aspects of Intellectual Property Rights Agreement (TRIPS)), facilitará su reconocimiento y su defensa internacionales.

5. De resultas de la riqueza de su patrimonio histórico, se utiliza en la producción de los vinos comunitarios una enorme variedad de vides. La selección de las vides está regulada para la producción de vinos con indicación geográfica, lo que permite, en particular, mantener esta amplia variedad histórica. Esta selección es competencia de los Estados miembros. Por otra parte, están previstas algunas medidas de apoyo a la biodiversidad dentro del conjunto de medidas de desarrollo rural.

6. La actual organización común del mercado del vino no prevé cuotas de producción, sino restricciones impuestas a las superficies plantadas. La intención de la Comisión es poner fin a estas restricciones, en su caso tras un período de transición. Propone también suprimir las herramientas de intervención que se han revelado incapaces de equilibrar el mercado y apoyar eficazmente la renta de los productores, a fin de utilizar mejor el presupuesto comunitario consagrado al sector. Paralelamente a la aprobación de la Comunicación, se publicó un análisis de impacto, en particular ambiental (también disponible en la página indicada en la nota a pie de página). Cuando se apruebe el proyecto de Reglamento, se publicará un suplemento de este análisis, que abordará en particular las repercusiones sociales de la propuesta.

Sobre la base de la Comunicación, la Comisión prosigue actualmente el debate ya entablado con el conjunto de las partes interesadas. En este marco, la Comisión examinará con la máxima atención la posición que el Parlamento adopte. Después, adoptará una propuesta legislativa que irá seguida de un período de negociación con vistas a la adopción de un Reglamento del Consejo tras el dictamen del Parlamento.

(1) http://ec.europa.eu/agriculture/capreform/wine/index_es.htm.
(2) Decisión de la Comisión, de 27 de julio de 2006, por la que se excluyen de la financiación comunitaria determinados gastos efectuados por los Estados miembros con cargo a la sección de Garantía del Fondo Europeo de Orientación y de Garantía Agrícola (FEOGA), DO L 218 de 9.8.2006.

Font foto: BBC