«La poesia de Celan, sentit i significació» Xerrada d’Arnau Pons
Dimarts 24 de març tindrem l’honor de rebre Arnau Pons, poeta, traductor, assagista i editor, qui ens oferirà una xerrada sobre la poesia de Paul Celan: “La poesia de Celan, sentit i significació” a l’espai VilaWeb a les set del vespre.
Arnau Pons (Felanitx, 1965) és especialista en l’àmbit internacional en l’obra de Paul Celan de qui ha traduït quatre poemaris: De llindar en llindar, Cristall d’alè, Reixes de llengua i La rosa de ningú, publicats a LaBreu Edicions els anys 2012, 2014, 2018 i 2025, respectivament.
El nostre convidat va aprendre alemany per poder llegir en versió original Paul Celan i, com a resultat de més de vint anys d’investigació en la seva obra, n’està traduint les Obres completes. Així mateix, ha escrit nombrosos assajos i treballs de crítica literària sobre l’autor jueu, un referent de la poesia de la segona meitat del segle XX, i considerat per molts com el poeta en llengua alemanya més important després de Rilke.
Va rebre el premi al millor assaig sobre el poeta romanès de parla alemanya, el 2016, per l’escrit d’una semblança al llibre Makers of Jewish Modernity (Princeton University Press). El 2015 va rebre el Premio Nacional de Traducción per Cristall d’alè i ha estat distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona 2025 de Traducció per la seva versió de La Rosa de Ningú.
Arnau Pons conrea la poesia i ha publicat els següents títols: Intromissió (Empúries, 1991), A desclòs (Negranit-Associació Noesis de Catalunya, 1996), Desertar (Lleonard Muntaner, 2010) i Llum de ganivet (Eumo, 2012). Juntament amb Hèctor Parra, ha rebut el Premi Alícia a la Creació per l’obra poètica musical Constel·lacions, a partir de la sèrie homònima de Joan Miró.
En l’àmbit de l’anàlisi crítica i filològica, ha estat introductor del treball hermenèutic de Jean Bollack, estudiós de Paul Celan, de qui ha traduït algunes obres al castellà i al català, i ha col·laborat amb el filòsof francès i amb el Centre de recherche philologique fundat per Bollack, dins el corrent de l’hermenèutica crítica. Ha participat en col·loquis internacionals a França, Alemanya, Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina i Xile.
L’any 2007 va compilar i editar, amb Simona Škrabec, els dos volums de Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt (Llibres del Mirall, 2007). En aquesta obra un gran nombre d’estudiosos analitzen la influència germànica en autors com Joan Maragall, Carles Riba, Antoni Pous i Joan Vinyoli. També es parla de Ferrater traduint Brecht, de Pla i l’ascens dels feixismes, de Schönberg i Barcelona, de Freud i Dalí, de Joseph Beuys i l’acció MANRESA a la galeria Schmela de Düsseldorf.
Arnau Pons ha traduït obres de l’alemany, italià, francès i portuguès. També tradueix de l’hebreu. Alguns dels autors traduïts al català i castellà són: Marguerite Duras, Walter Benjamin, Luiza Neto Jorge, Herberto Helder, Velimir Khlèbnikov, Peter Szondi, Maurice Blanchot, Dino Campana, Yitshok Katzenelson, Hervé Guibert… Ha reflexionat sobre aquesta activitat a La traducció, la vida (Afers, 2020).
Addicionalment, ha escrit sobre Hélène Cixous, Antonin Artaud o Ingeborg Bachmann, entre altres. Els seus textos al voltant de creadors catalans estan aplegats al volum Amb aquestes mans (Edicions Poncianes, 2021). És autor de l’epíleg a l’edició de Núria Folch de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda (Club Editor, 2017).
Hi esteu tots convidats!
Reversos grup poètic
