Xerrada sobre la poesia de Les Murray
El passat dimarts 29 d’abril el grup de poesia Reversos va dedicar la sessió al poeta australià en llengua anglesa Leslie Allan Murray (1938 – 2019). La introducció a la vida i obra del poeta fou a càrrec de Tomàs-Maria Porta i Calsina, membre del grup Reversos.
En Tomàs-Maria Porta va explicar que l’origen del seu interès per l’obra de Les Murray ha estat el viatge que farà pròximament a Austràlia, dient que, sempre que viatja, no només procura documentar-se sobre la història o la política d’allà on va, sinó també sobre els seus artistes, especialment els escriptors.
Abans de parlar del poeta, Porta ha parlat breument de les característiques d’Austràlia com a país i de la seva cultura. Com sabem es tracta d’un país enorme (més gran que el continent europeu), gran part és desert i no està gaire poblat (només té disset milions d’habitants). Els anglesos la van colonitzar fundant-hi colònies penitenciàries: els colonitzadors van massacrar els aborígens. No és un detall menor que Austràlia, malgrat pertànyer a la cultura occidental, sigui lluny de qualsevol país on predomini la cultura occidental. També s’ha de tenir en compte que la història nacional d’Austràlia és recent —les fundacions de les colònies penitenciàries són de finals del segle XVIII— i que, d’alguna manera, en els autors australians —Murray n’és un exemple— és fàcil trobar-hi un nacionalisme explícit d’afirmació nacional australiana.
La literatura australiana és filla de la literatura anglesa, però té unes característiques pròpies. Per la modernitat del país que contrasta amb les velles metròpolis i també pel que fa a l’esperit dels pioners que a Austràlia ha donat lloc a moltes obres mestres, sent Voss de Patrick White (de moment l’únic Premi Nobel australià), una de les més destacades. Una diferència remarcable, a parer de Tomàs-Maria Porta, entre l’esperit australià i el dels Estats Units és que l’australià és més purità, més conservador, més monàrquic; mentre que l’americà és més burgès, més liberal i més republicà.
Les Murray és el més conegut dels poetes australians contemporanis. Va escriure més de trenta llibres de poesia, dues novel·les en vers i diversos assajos literaris. S’ha traduït a 11 idiomes, entre ells al català per Víctor Batallé.
Va néixer a Nabiac, Nova Gal·les del Sud, i va créixer a Bunyah. A 18 anys, mentre observava les mosques del riu, va sentir una mena d’epifania que el va convertir en poeta. L’any 1957, va ingressar a la Universitat de Sydney, Facultat d’Arts i es va unir a la Reserva de la Marina Reial Australiana per guanyar-se la vida. Més endavant va esdevenir traductor professional a la Universitat Nacional d’Austràlia (on va treballar des de 1963 fins a 1967). A la universitat va conèixer altres poetes i escriptors com Geoffrey Lehmann , Bob Ellis , Clive James i Lex Banning que foren importants per la seva carrera literària.
Durant un temps, va fer autoestop per Austràlia. Murray va viure durant diversos mesos a Milsons Point , on va llegir les Eglogues de Virgili a proposta del seu amfitrió, Brian Jenkins, obra que va influenciar-lo d’una manera profunda. Cal recordar que Virgili és el poeta “nacional” romà i que va saber conjugar en la seva obra l’èpica i el cant a la natura, ambdós temes tan grats a l’esperit australià.
Murray es va convertir al catolicisme en casar-se amb Valerie Morelli, nascuda a Budapest el 1962. El catolicisme va esdevenir llavors una part essencial de la seva obra. La parella va viure a Gal·les i Escòcia i va viatjar per Europa durant més d’un any a finals dels anys seixanta. Van tenir cinc fills. El seu fill Alexander va ser diagnosticat com autista, la qual cosa va fer que Murray descobrís trets de la malaltia en ell mateix. En una entrevista es va descriure com un “Asperger d’alt rendiment”.
El 1971, Murray va renunciar a les seves ocupacions de traductor i funcionari a Canberra per escriure poesia a temps complet. La família va tornar a Sydney, però Murray, va aconseguir tornar a comprar part de la casa familiar a Bunyah perduda el 1975 i instal·lar-s’hi de forma definitiva l’any 1985. Va morir l’abril de 2019 en una residència d’avis de Taree, Nova Gal·les del Sud, a vuitanta anys.
A trenta-vuit anys va aparèixer la seva primera antologia poètica publicada per Angus & Robertson , cosa que ja el situava com a poeta australià consagrat. Murray es va descriure com l’últim dels “Jindyworobaks”, un moviment literari australià els membres blancs del qual intentaven promoure les idees i costums australians aborígens, especialment en la poesia.
El 2007, Dan Chiasson va escriure a The New Yorker sobre Murray com un dels tres o quatre poetes principals en llengua anglesa del moment i un possible guanyador del Premi Nobel. A Murray sovint se l’anomena l’arbust (“bush”) d’Austràlia. L’acadèmic David McCooey el va descriure com “un poeta tradicional l’obra del qual és radicalment original”. La seva poesia és rica i diversa, alhora que mostra “una unitat i totalitat òbvies” basada en “el seu compromís constant amb els ideals i els valors del que veu com l’autèntica Austràlia”.
El crític nord-americà Albert Mobilio considera que “el seu conservadorisme està impregnat d’un enginy angular i burleta, que gairebé desmenteix els valors que defensa, atrapa els lectors amb l’acudit. Acabem encisats per la seva destresa, encara que dubtem què s’ha proposat en escriure el poema.”
La despossessió, la relegació i la independència esdevenen les seves preocupacions intel·lectuals. Se’l considera, a més, un poeta nacionalista australià. Els temes de la seva poesia són els inherents a aquesta mentalitat nacionalista concreta: el respecte, fins i tot la reverència, pels pioners; la importància de la terra i la seva influència modeladora en el caràcter australià (realista, lacònic) l’igualitarisme, el pragmatisme, la franquesa i la independència; i un ruralisme enfront de l’entorn urbà estèril i corrupte.
Entre les seves obres de poesia destaquen: The Ilex Tree (1965), The Weatherboard Cathedral (1969), Poems againts Economics (1972), The People’s Otherworld : Poems (1983), The Daylight Moon (1987), Dog Fox Field (1990) i Subhuman Redneck Poems (1996) traduit al català per Víctor Batallé.
Ha rebut nombrosos guardons i reconeixements, entre els quals mencionem: Kenneth Slessor Prize for Poetry, Officer of the Order of Australia, Queen’s Gold Medal for Poetry, T. S. Eliot Prize, i Griffin Poetry Prize, entre altres.
Al català se n’han traduït dues obres: Poemes subhumans (Columna Edicions, 2000) una edició bilingüe traduïda per Victor Batallé, i Matar el gos negre: memòria d’una depressió (Días Contados, 2017). El darrer llibre, en una traducció de Jordi Nopca, aplega els versos escrits durant la crisi depressiva que va patir Les Murray entre el 1988 i el 1996, juntament amb l’assaig en què reflexiona sobre la seva malaltia i, de fet, sobre com se n’és, d’humà, en la diferència, la marginalitat, el desequilibri i la postració.
El gran escriptor sud-africà nacionalitzat australià, Premi Nobel de Literatura, J.M. Coetzee, va escriure sobre l’obra poètica de Les Murray:
(…) Murray ha escrit poemes que formen part de qualsevol llista de la millor poesia australiana (clàssica); alguns són tan coneguts que ja s’han filtrat a la consciència nacional. Entre ells hi ha la seqüència meditativa “Walking to the Cattle-Place” (1972) i el festiu “The Buladelah – Taree Holiday Song Cicle” (1977); “Equannimity” i el parell de poemes-assaig filosòfic “On interest” (1983), algunes peces més íntimes com “Evening Alone at Bunyah” (1969) o “The Tim Wash Dish” (1990), les virtuoses “Traslations from the Natural Wordl” (1992), que mostren el seu talent per penetrar a les ments dels animals; i “Dog Fox Field” (1990), sobre l’extermini dels deficients mentals al règim nazi (…)
(…) Se’l reconeix com el millor poeta australià de la seva generació. Els seus poemes s’ensenyen a les escoles i a les universitats; els acadèmics n’escriuen articles erudits. Ell afirma que se’l llegeix més a l’estranger que a Austràlia. Potser és veritat, o no. Però encara que fos veritat no seria el primer escriptor a qui li passa. I és millor això que no pas no ser llegit.”
Transcrivim tres poemes de Les Murray i la versió catalana de Tomàs-Maria Porta i Calsina. I un quart poema, “Cometa”, en una traducció de Víctor Batallé.
The meaning of existence
Everything except language
knows the meaning of existence.
Trees, planets, rivers, time
know nothing else. They express it
moment by moment as the universe.
Even this fool of a body
lives it in part, and would
have full dignity within it
but for the ignorant freedom
of my talking mind.
Les Murray, Poems the Size of Photographs (2002)
El significat de l’existència.
Tot menys el llenguatge
coneix el significat de l’existència.
Arbres, planetes, rius, temps
no saben res més. Ho expressen
a cada moment, com l’univers.
Fins i tot aquest cos grotesc
el viu d’alguna manera i podria
tenir una certa dignitat dins seu,
si no fos per l’ignorant llibertat
de la meva ment xerraire.
INSIDE AYERS ROCK
Inside Ayers Rock is lit
with paired fluorescent lights
on steel pillars supporting the ceiling
of haze-blue marquee cloth
high above the non-slip pavers.
Curving around the cafeteria
throughout vast inner space
is a Milky way of plastic chairs
in foursomes around tables
all the way to the truck drivers’ enclave.
Dusted coolabah trees grow to the ceiling,
TVs talk in gassy colours, and
round the walls are Outback shop fronts:
the Beehive Bookshop for brochures,
Casual Clobber, the bottled Country Kitchen
and the sheet-iron Dreamtime Experience
that is turned off at night.
A high bank of medal-ribbony
lolly jars preside over
island counters like opened crates,
one labelled White Mugs, and covered with them.
A two-dimensional policeman
discourages shoplifting of gifts
and near the entrance, where you pay
for fuel, there stands a tribal man
in rib-paint and pubic tassel.
It is all gentle and kind.
In beyond the children’s playworld
there are fossils, like crumpled
old drawings of creatures in rock.
Les Murray, Subhuman Redneck Poems (1996)
DINS D’AYERS ROCK
L’interior d’Ayers Rock està il·luminat
amb llums fluorescents aparellades
sobre pilars d’acer que sostenen el sostre
de tela de boira blava,
per sobre dels paviments antilliscants.
Girant al voltant de la cafeteria,
al llarg del vast espai interior,
hi ha una Via Làctia de cadires de plàstic
en grups de quatre al voltant de taules
fins a l’enclavament dels camioners.
Els arbres coolabah plens de pols creixen fins al sostre,
els televisors parlen amb colors gasosos, i
al voltant de les parets hi ha aparadors de botigues de l’Outback:
la llibreria Beehive plena de fulletons,
Casual Clobber, la Country Kitchen embotellada
i el llençol planxat de la Dreamtime Experience
que s’apaga a la nit.
Una prestatgeria amb pots de piruletes i llaminadures
presideixen taulells aïllats com caixes obertes,
una etiquetada amb el nom de Tasses Blanques, n’està ple.
Un policia bidimensional
desincentiva el robatori de regals a les botigues
i a prop de l’entrada, on es paga
el combustible hi ha un aborigen
amb pintura a les costelles i borla púbica.
Tot és gentil i amable.
Més enllà del món de jocs infantils
hi ha fòssils, com dibuixos antics arrugats
de criatures a la roca.
THE MICHELLS
I am seeing this: two men are sitting on a pole
they have dug a hole for and will, after dinner, raise
I think for wires. Water boils in a prune tin.
Bees hum their shift in unthinning mists of white
bursaria blossom, under the noon of wattles.
The men eat big meat sandwiches out of a styrofoam
box with a handle. One is overheard saying:
drought that year. Yes. Like trying to farm the road.
The first man, if asked, would say I’m one of the Mitchells.
The other would gaze for a while, dried leaves in his palm,
and looking up, with pain and subtle amusement,
say I’m one of the Mitchells. Of the pair, one has been rich
but never stopped wearing his oil-stained felt hat. Nearly everything
they say is ritual. Sometimes the scene is an avenue.
Les Murray, Ethnic Radio (1977)
ELS MICHELLS
Estic veient això: dos homes estan asseguts a un pal
per al qual han cavat un forat i, després de sopar, li posaran,
crec que servirà per a posar-hi cables. L’aigua bull en una llauna de conserva.
Les abelles brunzeixen en boires blanques persistents
vora la flor de bursària, sota un migdia de mimoses.
Els homes mengen grans entrepans de carn trets
de la carmanyola. Se sent un dient:
Quanta sequera aquell any! Sí. Com intentar conrear la carretera.
El primer home, si li preguntessin, diria: soc un dels Mitchells.
L’altre pararia un instant, duent fulles seques al palmell,
i mirant cap amunt, amb pena i diversió subtils,
diria: soc un dels Mitchells. De la parella, un ha estat ric
però mai ha deixat de portar el seu barret de feltre tacat d’oli. Gairebé tot
el que diuen és un ritual establert. De vegades l’escena és a una avinguda.
COMETA
En un dia bonic i per les muntanyes de Melbourne,
una dona caminava per davant dels seus cabells.
Era oliosa fusta preciosa, suau per no trencar-se,
el vaivé li penjava de les sabates i ajudava
a dibuixar seguicis, com títols que s’obren per mengecar
el camp, delimitat per files madures de vestits,
una ala folrada que no podia alçar-la en absolut,
sols podria volar per si mateixa, lliure amb l’esperit.
Un regal esplèndid
de la vida i d’ella, raspallada de tota calma
>i fora, les abstraccions insinuades de la boca,
no es veien, tampoc el que queia i el que quedava per viure.
Només el detall, aquell aiguamoll amb les línies d’aigua
i el seu caminar brillant en forma de cometa, davant del sol.
Les Murray, Poemes subhumans
Traducció de Víctor Batallé
Columna Edicions, 2000
COMETE
Uphill in Melbourne on a beautiful day
a woman is walking ahead of her hair.
Like teak oiled soft to fracture and sway
it hung to her heels and seconded her
as a pencilled retinue, an unscrolling title
to ploughland, edged with ripe rows of dress,
a sheathed wing that couldn’t fly her at all,
only itself, loosely, and her spirits.
A largesse
of life and self, brushed all calm and out,
its abstracted attempts on her mouth weren’t seen,
nor its showering, its tenting. Just the detail
that swam in its flow-lines, glossing about—
as she paced on, comet-like, face to the sun.
Les Murray, Subhuman Redneck Poems (1996)
Agraïm a Tomàs M. Porta la magnífica xerrada que ens va oferir. Ens ha apropat a un poeta poc conegut a casa nostra i molt poc traduït, encara, al català.
