Arxiu de la categoria: POETES CONVIDATS

Mireia Calafell – Recital poètic & conversa literària –

0

Us convidem a la propera vetllada poètica del grup per a la qual tenim el plaer de comptar amb la Mireia Calafell (Barcelona, 1980), qui recitarà poemes dels seus llibres i ens parlarà de poesia. La seva darrera obra, Tantes mudes, Premi Poesia Benvingut Oliver 2013 ha estat publicada a Perifèric Edicions (2014).

Membres del grup Reversos direm una selecció de poemes de la Mireia Calafell en la darrera part de l’acte.

Es celebrarà dimarts 24 de març a les 19.30h a l’Espai VilaWeb.

Us hi esperem a tots, amics de la poesia!

Poesia satírica de Juvenal

0

El proper dimarts 21 d’octubre encetem les sessions dedicades als poetes clàssics amb una tertúlia literària sobre la Poesia satírica de Juvenal. Per això comptarem amb la participació especial de n’Antoni Moll Camps, poeta i llatinista (traductor de les Odes d’Horaci en versió versificada) que ens farà una xerrada sobre les Sàtires de Juvenal. Es llegiran fragments seleccionats de l’obra traduïda al català i també podrem escoltar-ne alguns en llatí. En la segona part de l’acte es diran poemes d’altres autors que han conreat la sàtira.

Hi sou tots convidats a assistir-hi i a participar en la lectura d’autors ben satírics!

“Estranyament”, de Manel Rodríguez-Castelló

0

El passat setze de setembre vàrem tenir l’honor de rebre a l’Espai VilaWeb el gran poeta alcoià Manel Rodríguez-Castelló. Li volem expressar des d’aquí el nostre més sincer agraïment per acceptar la invitació a compartir una vetllada poètica amb el grup, encara més coneixent que es desplaçà des de València, on hi resideix, per assistir a l’acte.

Les distàncies entre el Principat i el País Valencià sabem que poden ser, sovint, molt més grans que les merament físiques degut fonamentalment a certs prejudicis i al gran desconeixent que des d’aquí es té de la seva realitat.  Per escurçar aquestes distàncies, les que més ens allunyen, per atansar-nos a la poesia valenciana actual vàrem rebre un poeta que ha llaurat una obra d’altíssima qualitat, d’un elevat nivell d’exigència.

Després de fer la presentació del nostre convidat, el mateix Rodríguez-Castelló va parlar-nos de la seva darrera obra, Estranyament, guardonada amb el Premi Ausiàs-March en la darrera edició, el 2013. Us en deixem un extracte, de la xerrada.

SOBRE ESTRANYAMENT

“Amb aquest títol, configurat per una paraula que apareix amb una certa insistència en la meua poesia des de fa anys, jugava amb una deliberada ambigüitat, si no en el fons, en el sentit, almenys en la categoria lèxica del mot: adverbi o nom. Tant se val, tot i que quan el pronuncie n’accentue la darrera síl·laba, en faig substància, i potser és millor així. Però un títol, de vegades, només és un suggeriment, o un subratllat, una manera significativa d’identificar un treball ordenat, tancat en les pàgines d’un llibre (i sempre obert a les múltiples recreacions que en faran els lectors). En el cas que ens ocupa, Estranyament té a veure, em sembla, amb una determinada manera d’entendre l’art verbal, la poesia, en tant que procés a través del qual arribem a la formalització d’una realitat que en ser dita deixa de pertànyer-nos, paradoxalment, i ens produeix una sensació que és alhora de reconeixement d’haver tocat una mica l’indicible i de profunda estranyesa. La cosa, perduda ja fa anys una certa ingenuïtat, es relaciona amb la consciència que el poeta té dels límits del material amb què treballa i el deler constant de traspassar-los. A diferència d’altres construccions verbals, la poesia no obri més que interrogants formalment implacables, estranyeses. El poeta hi viu sempre, és un estranger o fugitiu constant de les paraules, un habitant de les fronteres, d’un enlloc inabastable.”

“Així, sospite que el títol que he posat a aquest resum de vuit anys de poemes (amb moltes pauses, o en allaus, de diverses maneres) diu ben poc sobre el contingut concret dels treballs: un cartell mig esborrat en una cruïlla de camins. Farà bé, doncs, el lector de seguir-los amb tota la llibertat de què siga capaç, empès per l’atzar. Com en d’altres treballs anteriors, la majoria, Estranyament és un material d’al·luvió, el lent sediment que ha deixat sobre el paper el riu de la vida. I com ell, dispers, però presentat en cinc camps acotats: Veus en un túnel, Suite per a Andrea, Punts de fuga, Els dies futurs i Seqüència d’Angus. De vegades els poemes s’han poblat de veus distintes a la pròpia i hem jugat a les màscares que millor ens representaven; d’altres adquireixen la forma del diàleg serè amb gent de carn i os que m’és més propera, s’endinsen en el quietisme ucrònic del monòleg o expressen torrencialment un cert estupor i esperança col·lectius. Però no val la pena intentar explicar allò que no haja estat capaç de dir amb els poemes. Malament rai, doncs, si carregués massa les tintes pels cantons interpretatius, de manera que l’únic que puc desitjar és que cadascú en faça la millor lectura i que en algun moment puga sentir el trasbals i l’emoció a què hauria de convidar tota poesia digna del seu nom.”

Manel Rodríguez-Castelló

A continuació, membres del grup Reversos i el mateix autor, vàrem dir una selecció de poemes del llibre Estranyament. Recuperàrem, també, per a la seva lectura, alguns poemes de l’obra Lletra per a un àlbum, Premi Maria-Mercè Marçal el 2005.

Verema de llum

Viatja la flama que corfon
el silenci del glaç.

La tardor s’embosca al cos
mentre la mirada busca en les clarianes del record
la pluja de la paraula
que fa verema de la llum dels seus ulls,
aquells noms
que voldries tenir a mà
en el cistell de coses que cada minut encén
i apaga.

Preguntes
a l’entranya d’una pedra
que un dia vas llançar a camp obert
o feies botar sobre aigües netes.

Tants anys de camí
acoblant-te a les seues vores, nits, misteris,
vinyes de llum, casals d’alegria,
tants cicles escrivint una cançó damunt l’arena del temps
que les ones esborren.

I ara palpes
amb rígides mans
cada racó de fred de l’estança.

Manel Rodríguez-Castelló, Estranyament

Nit i dia

L’arbre caigut del sentit em barra el pas
per un camí que ignora els nords.
El sortege a les palpentes
amb l’anhel de claredat
de les primeres hores
que empenyen el desig de ser més dia.

Però ve la nit
i el muricec del pensament
esquinça el seu vestit de seda negra
en estalactites de silenci.

Un cansament tramunta
carenes de segles.

Llisca la matinada per badalls de llum incerta.

Vindrà l’alosa de l’alba
pel mar blanc de l’oblidança
i em besarà
a pleret els llavis.

Manel Rodríguez-Castelló, Estranyament

En la darrera part de l’acte vàrem encetar un col·loqui amb l’autor precedit d’una pausa musical en la qual  el poema “Cançó de l’alba”, del llibre Lletra per a un àlbum, prenia tota la força en la veu de n’Hugo Mas (vídeo de la seva actuació a l’Horiginal, el 2009).

No vulgues saber

Recordes? Es tractava de navegar
per l’ampla mar,
mariners del mateix destí d’una alba.
Un colp enfonsades les naus del previsible
deixaríem de creure
en la mort que ens apamava.
Allarats
en la dura quietud d’uns versos
crescuts a colps de mall
damunt el cor de pedra d’un silenci
esquivaríem l’ombra del llop,
la violència d’un món
inútilment girant en l’entropia,
salvaríem
la veu dels morts
ja per sempre nostres
i les nostres vides, pastades de fràgil fang,
eternament  brostarien
entre els poemes.

Manel Rodríguez-Castelló, Lletra per a un àlbum

         

Del fang i de l’oblit

Escoltem el corrent incert dels mots
abismant-se en silencis,
des de dalt d’un pont veiem
el riu del temps
arrossegant cantals d’ecos i d’ombres,
sentim la llum que declina
per la finestra,
lluny de totes les coses,
pujats al ritme de l’onada
davant l’espill mudable
de la mar i de les hores,
i com aus de pas anem
solcant l’ingràvid aire
d’unes paraules.

Ens van pastar
del mateix fang de l’oblit
que alçava la barraca
i contra ell ens rebel·lem
confusos sempre.

Manel Rodríguez-Castelló, Lletra per a un àlbum

La nostra vetllada poètica la vàrem cloure, com ja és costum, amb un bon àpat a l’Havana tot celebrant que la poesia té grans autors arreu dels Països Catalans i que els lligams entre ells poden ser estrets i entranyables. Moltes gràcies, Manel!

Fotografies d’Aureli Ruiz

 

“Estranyament” de Manel Rodríguez-Castelló, Premi Ausiàs March de Gandia, a l’espai VilaWeb

2

El grup de poesia Reversos ha convidat el poeta alcoià Manel Rodríguez-Castelló perquè ens parli del seu nou llibre, Estranyament, guanyador de la darrera edició del prestigiós Premi de poesia Ausiàs March de Gandia (2013). El llibre ha estat publicat per Edicions 62.

La vetllada poètica es celebrarà dimarts 16 de setembre a les 19.30h a l’Espai VilaWeb. Us animem a assistir-hi; no abunden les ocasions per poder conversar amb un poeta valencià de la categoria del nostre convidat. Hi sereu tots benvinguts!

targetó Manel Rodriguez-Castelló

 

“Fraccions” d’Emília Illamola

0
El grup de poesia Reversos va convidar, el passat  8 de juliol, a Emília Illamola (Argentona, 1953) per parlar del seu llibre ‘Fraccions’. La trobada es va celebrar a l’Espai VilaWeb.

Fraccions
(Viena Edicions, 2012) escrit en els anys 2010 i 2011, és el primer llibre d’Emília Illamola, al qual han seguit altres textos en prosa poètica, entre els que trobem la col·laboració artística amb el pintor, escultor, y ceramista Joan Poch i el poeta Joan Carles González Pujalde: Carpeta M. Teseu i el Minotaure (2013), La comarcal edicions.

Illamola ha participat en diverses lectures públiques i recitals, ha col·laborat amb el col·lectiu Els Dimarts de Llimoner, de Mataró, i és un dels autors del recull Paraula d’Espriu, editat per l’Associació de Relataires en Català (ARC).

Actualment, té dues novel·les en curs de publicació.

Illamola va ser cofundadora, el 1975, de l’emblemàtica llibreria Robafaves de Mataró on va treballar fins el 2011.

Des del 2006 col·labora amb ràdio Mataró en programes informatius sobre novetats literàries i entrevistes a autors (Notícia de Llibres, fins 2012; El somni del Minotaure, d’ençà el 2013), així com en programes poètics( Poesia en Viu)  o “magazines” (Viu la vida dia a dia) amb la lectura de fragments de prosa poètica.

L’autora va explicar que el llibre Fraccions és un reflex d’un estat anímic, fruit d’una crisi personal que la va impulsar a escriure. A nivell formal el llibre està configurat en fragments (Fraccions). Aquests fragments corresponen a moments vitals únics, irrepetibles, que llegits en el seu conjunt mostren un estat anímic queoscil·la de manera reiterada entre el pessimisme i l’optimisme. Al final de l’obra, s’afirma serenament en el present, però aflora un sentiment d’incertesa vers el futur.

 

”Ara em sento en perfecta calma, en un punt sense estridències amb els colors de la natura definits  i les remors lllunyanes.I trobo el dia suau, amable. I demà?, penso, com serà demà per a mi?

 “L’hivern acaba de començar

 


L’estat d’ànim apareix directament expressat a través dels pensamentsde la protagonista que sovint pren com a punt de partença  fets quotidians.

Matí, migdia, vespre…si gairebé tot el que escric és quotidià, del què m’envolta  i veig a cada moment,perquè quan ho llegeixo em sembla tan diferent? Com n’és d’esmunyedissa la percepció, que canvia  en un instant!”

 

Aquestes “fraccions” són plenes d’al·lusions als aspectes canviants de la natura, metáfora d’estats anímics, i al món dels sentits a través de colors, formes, olors, peces musicals.

Amb freqüència s’emmiralla en els records, parla de la dificultat de comunicació, del defalliment, però també de la resistència i la lluita.

Fraccions, escrit en un llenguatge planer, usa alternativament la primera i la segona persones fets que contribueixen a fer-nos-el proper i assequible.

A la sessió alguns membres de Reversos vàrem llegir fragments del llibre i posteriorment  vàrem establir un col·loqui amb l’Emília en un ambient cordial i distès.

“Et preguntes en quin moment es perd la il·lusió,el sentit de la pròpia vida. En quin moment es deixa pas a aquest recolzar-se en la vida de les persones estimades, a sentir les seves vides com a teves ensorrant el teu propi jo.”

“Amb els braços plegats sobre la taula penses a treballar una mica.Costa començar i trobar per on continuar.Et fixes en una formiga solitària que ve del balcó, però què hi farà tan amunt? Et despistes, ja no saps el que volies fer. Mires com la formiga s’atura. Que potser ha descobert una engruna invisible als teus ulls?”

“Sempre miro el balcó quan baixo pel carrer, al matí. I sempre és estiu en el record. I duus un vestit de flors, fosc. Em somrius i em dius adéu entre els geranis florits. Obro els ulls.. Ara no la puc resistir, aquesta imatge.

“Si aquest quadern vermell es perdés, quedaría un buit en la teva existència vital. No és tu, però l’has escrit tu. Et sents el resultat d’aquesta combinació mágica i real que és la línea de la vida. Sents tota la seva força i no hi ha noms, ben pocs llocs. T’empeny el substrat que viu en tu i que va més enllà. Que continua en aquesta meravellosa línea de la sang.I de la vida. Que no s’acaba, no s’acaba mai.

Gràcies, Emília!

Bon estiu, reversaires, a reveure!

 

Gràcies també a l’Aureli Ruiz, artista i fotògraf,que sessió rere sessió, omple d’imatges magnífiques els articles del nostre blog.

Text: Marta Teixidó
Fotografies: Aureli Ruiz

 

Gemma Gorga: conversa literària i lectura de poemes

0
Publicat el 19 de juny de 2014

 

Moltes vegades, l’autor escriu a les fosques, i el lector llegeix a les palpentes. Tots ho hem viscut: el significat d’un poema no se’ns revela fins molt temps després d’haver-lo escrit o d’haver-lo llegit. En un primer moment, sabem que ens agrada, ens atreu, ens atrapa, però ignorem per què. En aquest sentit, escriure és un acte de confiança, una aposta de futur: escriure allò que no acabem d’entendre, confiant que potser ho entendrem més endavant.

Gemma Gorga, Espai Vilaweb, 11 de juny de 2014

El passat dimecres 11 de Juny vàrem gaudir de la presència i la participació de la poeta Gemma Gorga un acte literari organitzat pel grup Reversos. Na Gemma Gorga és una poeta ben coneguda per les elits (els seus llibres han merescut premis de prestigi), convidada freqüent a lectures literàries, i amb un ampli ressò a Internet.

Nascuda a Barcelona, és Doctora en Filologia per la Universitat de Barcelona, on treballa. És especialista en literatura medieval i renaixentista. Com a poeta, ha publicat Ocellania (1997), El desordre de les mans (2003), Instruments òptics (2005), Llibre dels minuts (2006), i Diafragma (2012, en col·laboració amb el fotògraf Joan Ramell). Recentment, ha traduït el poemari de l’escriptor indi Dilip Chitre, Vint esmorzars cap a la mort (2012). És autora d’un assaig gastronòmic titulat La cuina natural (2004), escrit en col·laboració amb Antonio Lozano. En castellà, les seves publicacions més recents inclouen un pròleg a la poesia de Sant Joan de la Creu (2010) i un assaig titulat El mundo a través del libro. A propósito de Cervantes, Canetti y Hrabal (2007).

 

 
Després d’una breu presentació en què es van glossar les característiques més notables de la seva poesia, ressaltant la seva mestria per construir poemes a base d’imatges sorprenents, sempre bellíssimes, i la capacitat de retratar ajustadament les coses més senzilles, una mena de poeta de la quotidianitat, la invitada va oferir una interessant xerrada sobre aspectes personals del quefer poètic.

Contrària a definir la poesia, perquè cada escriptor l’entén i l’explica des de la seva perspectiva, va anar desgranant aspectes de la tasca poètica, acompanyats per poemes escollits dels tres darrers llibres, així com comentaris d’altres autors amb textos dels mateixos.

Aprofitant la seva darrera obra, la traducció de Vint esmorzars cap a la mort, del poeta indi Dilip Chitre, va expressar com n’és, d’enriquidora, la feina de traductor de poesia i el desig de continuar desenvolupant aquesta vessant literària.

A continuació, diversos membres de Reversos van llegir una selecció de poemes dels seus llibres, es van dir alguns poemes inèdits també, i finalment es va encetar un interessant col·loqui sobre diferents aspectes de la seva obra i la influència que han tingut les estades a cases d’escriptors a Irlanda, Estats Units o l’Índia, entre altres qüestions.

 



La sessió va acabar amb la signatura de llibres per part de l’autora i un sopar que va perllongar la vetllada literària de forma més distesa i tan agradable com la resta de l’acte.

 


En resum, el contacte (per a alguns membres del grup, el primer) amb una poesia trasbalsadora, fascinant, lluminosa, d’una poeta accessible i propera, va fer d’aquesta sessió una de les més enriquidores que el grup ha organitzat i que recordarem sempre, sense cap mena de dubte.
El nostre agraïment més sincer per a la Gemma Gorga.

Eclesiastés

 

Ens mirem fins a l’extenuació,

fins a omplir-nos el cos de llagues.

Benvingut el dolor que degota incansablement

i ens forada la pell: Tots els rius corren al mar i el mar

no s’omple. Ens bevem fins a l’extenuació, però la set creix

amb cada marea que ens llança contra la sorra de la nit. Letal

com un somnífer, em llisques saliva endins i m’adorms les paraules.

La mort no deu ser massa lluny d’aquí: si acuitem el pas, aviat hi arribarem.

 

Gemma Gorga, El desordre de les mans (2003, Pagès Editors)

 

Fotografies: Aureli Ruiz
Text: Carles Ferran

 

“Dona i ocell” es presenta a l’espai VilaWeb

0
Publicat el 13 de maig de 2014
La presentació del llibre Dona i ocell d’Empar Sáez, XXXI Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi, es va celebrar a l’Espai Vilaweb el passat dia 6 de maig i va comptar amb les escriptores Sílvia Armangué, Mercè Bagaria i Glòria Calafell que van entaular una interessant conversa-col·loqui amb l’autora.

 

Topen, abruptament, les aus contra

els esculls;

cauen en somnis blancs

espicassats d’escuma i vori

en l’angle obtús del desvari.

 

Dus una brasa al bec.

 

Orba, et plegues al cant esbocat

i al delit de la fosca.

S’envolen les mans ossoses,

s’arquegen suament els membres,

es desnuen les boques.

 

Tornen els llavis a emprendre

               fermament la paraula.

 

Dona i ocell, Empar Sáez


Sepultat de fulles

dormites,

fas niu en el cor vell del desig.

 

Descorda’t les ales, muda la pell.

Romandrà el teu vol

en la llum perenne de l’arbre.

 

Desperta’t,

enarbora l’ombra de les arrels,

 

envesteix la llum    dispersa

sota el gran núvol de fulles;

arreplega i retorna’m

la llum màgica feta ocell.

Dona i ocell, Empar Sáez

M’alço, nua de fulles,

per rebre el teu vent.

 

La veu s’estronca pel marge

equívoc de l’alba. 

Defallir, caure agemolida

damunt sepulcres d’hivern

per on s’abat el fred

i s’osca la basarda.

 

Camino tan lentament

que torno a ser arbre;

 

grèvola l’escorça, vibrada d’ombres.

 

M’acompanyen ocells de pluja,

el vent púrpura, la negra gebrada.

 

Emprenc camins a l’obaga

en els vells dominis de la nit.

 

Dona i ocell, Empar Sáez

 

En el blanc del silenci nia la paraula.

Travessa la besada púrpura dels llavis,

esvoletega en l’espai minso del bleix,

 

mor             tallant la llengua del vent.

 

Dona i ocell, Empar Sáez

Membres del grup Reversos, organitzadors de l’acte, van dir alguns dels poemes del llibre.

Fotografies: Aureli Ruiz i Ferran d’Armengol

 

 

Presentació del llibre “Dona i ocell”, XXXI Premi de Poesia Ciutat d’Alcoi

0
Publicat el 29 d'abril de 2014

El proper dimarts 6 de maig a dos quarts de vuit del vespre es presenta a l’Espai Vilaweb el llibre Dona i ocell, d’Empar Sáez, XXXI Premi de Poesia Ciutat d’Alcoi.

El llibre ha estat publicat en la col·lecció de poesia Edicions de la Guerra de l’Editorial Denes.

Editorial Denes, “Dona i ocell”

Hem organitzat una conversa literària amb la intervenció de l’autora i de les escriptores Sílvia Armangué, Mercè Bagaria i Glòria Calafell.

En la part final de l’acte membres del grup de poesia Reversos i les escriptores  convidades llegiran alguns poemes del llibre.

Hi sou tots benvinguts!

 

 

DOLORS MIQUEL, CONVERSA LITERÀRIA I RECITAL A L’ESPAI VILAWEB

0

 

En la trobada anterior, quan en Xavier Xarles va saber que na Dolors Miquel ens visitaria, va explicar-nos que havia deixat de llegir alguns dels poemes inicialment triats per a la xerrada per manca de temps. Un dels poemes no llegits va ser “Vers del no dir re”, del llibre Aioç, de la Dolors Miquel.

No sabria dir si en Xarles ens hagués relacionat aquest poema amb la teoria de Galois, les nocions de Cantor, la paradoxa de Russell, o els conceptes abstractes sobre les matemàtiques i la lògica de Gödel. Tant és, el cas és que la Dolors Miquel, sense conèixer aquest detall de l’anterior conversa, va dir el poema de forma esplèndida, per a gaudi de tots nosaltres, mostrant una connexió misteriosa amb l’anterior convidat de Reversos.

Vers del no dir re

 

Ben bé no sé pas poc què diri poso punt on hi va pont,perquè no tinc pas res a dirque tinc un tap enmig del front

i faig el vers per no dormir

que el vers s’assembla a la son.

 

Tinc tanta son que trobo el tinc

dur i molt fer i hi vaig clapant

cap al camí del sense cinc

que fou trobat tot badallant.

Caigué del seny com qui fa clinc

i busco el clinc amb mà i amb guant.

 

I trobo un clanc, un clonc i un clunc

i en vers envers qui no se sap

amb mots ben tots de res ben func

i on-als hi vaig-vaig-vaig de cap.

Com caic de cul sobre el rim punk

no sé si dormo o menjo rap.

 

Un rap de peix que put a mar,

vora un amar que put a peix

i ara ho rimaré tot amb far

que la erra sona amb llum i es creix

al cap que rar i car com bar

no sap que el dos a l’u és greix.

 

Ben bé no sé pas què he dit

i si ho sabés, “passo”, diria.

 

 Dolors Miquel, Aioç

 

 

Com a crònica personal de la trobada amb la Dolors Miquel, en Tomàs-Maria Porta ens ofereix aquest text:

 

Qui escriu això pensa que la Dolors Miquel és una de les millors poetes nascuda pels volts del 60 – ella, tant coqueta, em perdonarà que insinuï la seva edat – i, a més, quan no està empipada, és una de les persones més agradables, afables, simpàtiques i rialleres d’aquest país nostre que s’esforça per esdevenir greu, avorrit i entre luterà i calvinista.

Ho dic perquè quedi clar que si el que s’escriu és una tirallonga d’elogis literaris i personals, ho són perquè així ho veu aquest humil escrivent i potser no – o potser sí – perquè li vulgui fer la rosca a la poeta catalana que més a prop està de que se li doni el Nobel, si és que n’hi ha cap.

Opino que si la Dolors Miquel no tingués la desgràcia de ser catalana – que ella, amb la seva mania de veure-ho tot del revés, ho considera una sort – i fos ni que fos francesa, i ja no diguem anglosaxona, avui seria la més cantada, la més recitada, la més llegida, la més aclamada i la més envejada de les poetes. Com que som un país petitó i des de Nietzsche se sap que ens governen els mediocres – i no només en l’àmbit polític, és clar – simplement és envejada. I “represaliada”. I “catacumbitzada”.

Dit tot l’anterior, que suposo que a ella més aviat l’emprenyarà, què és pot dir de la trobada de la DM amb el Grup Reversos a l’Espai Vilaweb del dia 14 d’octubre per a que qui no hi va ser se’n faci una idea i qui hi va ser s’hi senti més o menys reflectit. Jo penso que, en realitat, és senzill: fou un acte farcit de poesia com a bellesa, com a patiment i com a bon humor.  Farcit de fe, d’esperança i de caritat (li van la Bíblia i els místics). Passades pel tamís de la DM, és clar. Llagrimetes d’emoció i rialles enjogassades.  

Com que si continués escrivint només continuaria parlant bé de la DM ho deixo estar aquí. Els que hi veu ser sabeu que no exagero – gaire – i els qui no hi vàreu ser, si Vilaweb publica el vídeo de l’acte, ja en sabreu donar fe.

Deixo de fer el manefla i que sigui ella la que acabi:

 

Aigua, aigua, deu-mos aigua
deu-mos aigua, malparit!
Fill de puta, deu-mos aigua,
que mos falta dia i nit.

 

Per cert, que la DM va estrenar un poema que deia no sé què de la independència i, a més, es va posar a recitar com una boja San Juan de la Cruz. Brutal. I eròtic a matar: qui ho havia de dir?

 

Tomàs-Maria Porta i Calsina

 

Mare nostra

Mare meva, que no ni sé on ets,
                                          de qui només en tinc el nom…

Mare nostra que esteu en el zel

sigui santificat el vostre cony

l’epidural, la llevadora,

vingui a nosaltres el vostre crit

el vostre amor, la vostra força.

Faci’s la vostra voluntat al nostre úter

sobre la terra.

El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.

I no permeteu que els fills de puta

avortin l’amor, facin la guerra,

ans deslliureu-nos d’ells

pels segles dels segles,

Vagina.

Anem…

Dolors Miquel, Missa pagesa

Besàvia al balancí

No deixis de moure el balancí,

enrere fins ahir,

endavant fins demà,

ja no hi ha sostre, ni terra, ni present,

però les parets de l’ànima segueixen rectes.

Dolors Miquel, La flor invisible

 

Ofrena del misteri

 

Quan la missa aixeca la seva copa invisible

que no alça cap mà,

que no veu cap ull,

que no palpa cap presència,

és l’hora del misteri,

l’hora d’allò que no es pot explicar,

l’hora de la vergonya d’en Wittgenstein,

l’hora de recollir-se en un silenci

que intentaran exposar

mil milions de pensadors

endebades

com l’herba humil que neix a les pedres del Partenó,

i, sense enrojolar-se,

s’hi queda.

 

Dolors Miquel, Missa pagesa

 

Cigne adormit

 

S’amaga el vent mentre m’alleta la boira,

amb les seves mamelles immenses de blanques,

i els seus peus petits, tacats de fang, tacats de gespa.

I em diu: et cantaré la cançó blanca de les espelmes.

I pugem per les escales del son, amb la flama inquieta

de tant esquerdar la fosca,

pugem fins a les golfes dels somnis

plenes de tresors.

I la clau rovellada surt de la butxaca de la blanca absència

i gira, gira, gira, grinyola, grinyola,

fins que la fusta de la carn es deixa, s’obre, s’abandona

a l’espai infinit, i el coll sembla

un cigne blanc adormit lliscant pel corrent

despullat de la mort.

Dolors Miquel, La flor invisible

Univers amb gall

L’univers i el contraunivers

i els espais paral.lels,

els quàsars, els forats negres, la immensitat,

els nans blancs, l’antimatèria, el vertigen

de caure al buit interestel.lar…

Oh!, deu-nos un cotxe i un apartament

on velocitat i murs i televisions i màquines al.lucinatòries

ens tornin cecs per a contemplar-los.

I deu-nos el do ubèrrim de la imbecil.litat.

No deixeu en cap moment que el geni ens fecundi.

Allunyeu-nos aquest infern de la ment, de la vagina, de l’esperma.

I deu-nos, també, tres fills que se’ns assemblin

i que heretin les nostres hipoteques,

la nostra misèria, la nostra hipocresia,

els nostres somnis de quinze dies a la platja de Cancun

i, sobretot, un fill que sigui l’ovella negra,

un fill que ens faci recordar com no hem de ser mai,

un fill a qui crucificar amb els tiets que veiem per Nadal

tres vegades abans del cant del gall de la plaça Lesseps

que rep les dotze del migdia amb la fúria amb què el seu avi

rebia l’alba, la reina de les trenes negres, l’abercoc sideral.

Dolors Miquel, Missa pagesa

Video de la sessió gravat per Vilaweb

Entrada: Empar Sáez
Fotografies: Aureli Ruiz

 

Xerrada literària amb Dolors Miquel – Lectura de poemes –

0
Publicat el 9 de gener de 2014
El grup de poesia Reversos us convida el dimarts 14 de gener a la primera sessió d’enguany. Tenim el plaer de comptar per l’ocasió amb la Dolors Miquel com a convidada. Amb ella compartirem xerrada literària i llegirem alguns dels seus poemes.Serà, com sempre, a l’espai Vilaweb a les 19.30h.

 

Reversos 2013

0
Publicat el 3 de gener de 2014
Us oferim un vídeo de les activitats del grup de poesia Reversos durant  l’any 2013.

https://www.youtube.com/watch?v=WKFMVwKb2qI

Un dels trets del grup és que ens mou la curiositat intel·lectual i literària, sobretot en camp de la poesia, disciplina  que compartim en l’espai Vilaweb. Ens plau conèixer les diferents perspectives o formes d’entendre i viure la poesia tant dels nostres convidats com dels autors clàssics que rellegim i recitem.

 Enguany hem pogut gaudir d’aquesta riquesa de la mà d’autors consagrats com en Joan Margarit, i d’altres tan interessants com na Glòria Calafell i na Sílvia Armangué que ens van fer una visita. Hem dedicat una sessió a cadascun d’aquests autors: J. V. Foix, Pere Quart i Maria Mercè Marçal. Li vàrem retre homenatge a Joana Raspall pocs mesos abans de la seva mort, i hem organitzat un parell de lectures obertes: una d’elles de la magnífica Antologia de Spoon River, l’obra cabdal d’Edgar Lee Masters. Vàrem gaudir de la presentació de l’Antologia de dones poetes dels Països Catalans, Donzelles de l’any 2000, amb la presència d’una de les compiladores, Sandra D. Roig. I ja finalment, en les darreres trobades, hem explorat terrenys aparentment tan diversos com la Poesia Visual, amb na Glòria Bordons i en Toni Prat com a convidats, i La poesia de les matemàtiques, conferència impartida per en Xavier Xarles.   

 

Gràcies a tots per fer-ho possible.

Text: Empar Sáez

 

La poesia de les matemàtiques

0

En la darrera sessió d’enguany vàrem gaudir de la conferència “La poesia de les matemàtiques” impartida per en Xavier Xarles, matemàtic, professor,  investigador en Geometria Aritmètica a la UAB i poeta.

La xerrada parteix del repte de mostrar, que no d’entendre, alguns dels resultats centrals de les matemàtiques emprant la poesia. Durant la conferència en Xavier Xarles va llegir diversos poemes i membres del grup Reversos vàrem ser convidats a recitar-ne d’altres seleccionats per l’ocasió.

Retinc imatges fascinants, en una primera aproximació al tema, com la comparança visual entre un haikú en japonès i una fórmula matemàtica amb el missatge de gaudir-los estèticament.

Una cita de Gabriel Ferrater, extreta del llibre La poesia de Carles Riba, li serveix a en Xavier Xarles de reflexió inicial sobre el concepte mateix de cultura; els canvis que ha experimentat al llarg del temps i la importància de la cultura científica com a fonament i coneixement sòlid que sustenta i nodreix altres manifestacions culturals, entre elles la literatura i la poesia.


“(…) no s’ha d’oblidar mai que la cultura es compon molt més, molt més, de la matemàtica que de la poesia o de qualsevol forma de literatura. La cultura es compon de la física atòmica, es compon de la mecànica estadística, es compon d’idees realment sòlides i autèntiques. Ara bé: dins d’aquest panorama de la cultura, ¿quin paper li correspon a la literatura i, més concretament, a la poesia? Li correspon, simplement, el paper de cridar tota la cultura en general a la modèstia. A fer-li veure, a la cultura en general, que darrera de les meravelloses construccions intel·lectuals que són la teoria de Galois o la lògica de Gödel, que per sota d’aquestes meravelloses construccions, hi ha un ésser animal, un ésser físic, que som els homes, i que som els que hem fet totes aquestes arquitectures.”

 

 

La teoria de Galois, del genial matemàtic Évariste Galois, va ser el primer concepte que en Xarles  va plantejar-nos,  i amb el qual vinculà els poemes “Plecs encoblats” d’Ester Xargay i “La quadratura del cercle” de Jordi Domènech.

 

El concepte de “nombre normal” introduït pel matemàtic francès Émile Borel i les nocions de Georg Cantor sobre els conjunts infinits i els nombres transfinits  va donar entrada a un grapat de poemes sobre l’infinit i els nombres transfinits de David Jou, Giacomo Leopardi, Màrius Sampere i José Florencio Martínez.

Us n’oferim una selecció:

 

π i l’infinit (fragment)

[…]

I que en algun lloc del nombre π podeu trobar,

junts, el vostre nom i el nom del vostre amor

i el nom dels vostres fills,

i les dates de naixement i mort

de cadascun de vosaltres.

És vertiginós, certament, però cal dir

que també hi ha escrit, al costat del vostre nom

el nom de qualsevol altre home o dona

que hagin existit o que mai existiran:

és, doncs, alhora, vertiginós i fútil:

hi ha tota la vostra història,

però també totes les altres possibles històries

que hauríeu pogut viure,

tots els altres amors

que hauríeu pogut tenir,

de manera que ho diu tot i no diu res,

com alguns antics oracles,

o com passa sovint quan es parla massa.

[…]

David Jou

L’Infinit

 

Sempre em fou car aquest eixorc turó

i aquesta barda que de tanta part

de l’últim horitzó l’esguard em priva.

Mes, assegut i contemplant, immensos

espais més enllà d’ella i sobrehumans

silencis i una quietud fondíssima

jo al pensament fingeixo. Tant que, per poc,

el cor no se m’espanta. I com que el vent

sento mormolejar entre les bardisses,

el silenci infinit a aquesta veu

vaig comparant: i allò etern em revé

i les èpoques mortes i la d’ara

vivent, i el so que fa. Així en aquesta

immensitat se’m nega el pensament:

i naufragar m’és dolç en aquest mar.

 

Giacomo Leopardi

Traducció: Narcís Comadira

 

 

En Xavier Xarles va continuar amb la paradoxa de Russell, en termes més quotidians coneguda com la “paradoxa del barber”, del matemàtic, filòsof, polític i pacifista gal·lés Bertrand Russell. Diversos poemes que parlen de la mateixa poesia, més concretament sobre l’ús de les nocions paradoxals en la lírica, de J. L. Borges, Carles Hac Mor, Antoni Clapés i Xavier Xarles, ens van acompanyar en l’exploració del coneixement lògic.  

 

aquest silenci

que ja ni és paraula

 

aquest poema

que és un no dir

 

aquest ni no-res

 

Antoni Clapès

 

 

Aquest poema no vol dir res,

i tanmateix ja ha dit massa

 

Carles Hac Mor

Finalment poemes de Guillem Viladot, Anna Aguilar-Amat i del propi Xavier Xarles van ser el contrapunt final a alguns resultats abstractes sobre les matemàtiques i la lògica com els del cèlebre matemàtic Kurt Gödel.



Us deixem amb un poema breu (i inèdit) del propi conferenciant.

 

Canvi d’opinió

 

He canviat d’opinió.

El títol d’aquest poema

no és canvi d’opinió.

 

Xavier Xarles

***

Text: Empar Sáez

Fotografies: Aureli Ruiz

 

La poesia de les matemàtiques, conferència i lectura de poemes

0

El nostre convidat, Xavier Xarles, ens parlarà de Matemàtiques i Poesia en la propera sessió del grup. En la conferència descobrirem els vincles entre aquests camps del coneixement en aparença tan allunyats…

Membres del grup Reversos i en Xavier Xarles llegiran poemes d‘Ester Xargay, Carles Hac Mor, Jordi Domènech, Anna Aguilar-Amat, David Jou, Antoni Clapés, Màrius Sampere, Guillem Viladot, Giacomo Leopardi i algun del propi conferenciant.
“Les matemàtiques, quan es comprenen bé, contenen no tan sols la veritat, sinó la suprema bellesa.” Bertrand Russell 

Us convidem a assistir-hi, hi sou tots convidats.