Aquest poeta vallisoletà (1910 – 2002) que va arribar als noranta-dos anys en plena creativitat, el vaig descobrir a través del seu recull Pasaje de la muerte niña (1999), en què afronta el tema de la mort, amb el rerefons de l’absència de la seva esposa, en un poema unitari compost a base de contínues
Tomas Tranströmer només té, que jo sàpiga, un llibre traduït al català. Massa sovint passa que els grans noms de la literatura contemporània no tenen presència en la nostra llengua. Això s’ha accentuat darrerament, especialment en el camp de la poesia. Trobem a faltar les versions que ens fornien Quaderns Crema o Edicions 62. És significatiu que una
La lectura de les Pagèsiques em porta a la ment el record d’una de les lectures de poesia més intenses i interessants que hagi fet: Le Carnet du Pois de Pins, de Francis Ponge.Podríem subtitular-la “Un poeta comunista a la recerca de l’essència de la pineda en la França ocupada pels nazis”. El nostre poeta
Una novetat important aquesta tardor en poesia catalana: la publicació del darrer recull de Perejaume, titulat Pagèsiques en honor, com el mateix autor declara, de Virgili i les seves Geòrgiques. Fa vuit anys de l’aparició del seu darrer recull, Obreda, un altre esdeveniment important en la nostra poesia, i uns quants més des d’Oïsme, llibre
EL PRES Presoner d’un paísque pinta sobre el mapal’hexàgon ensuatd’una sang que fou roja, pres d’aquest país sóc. Presoner d’aquest poble,on el burgès tossutha barrat cada portasobre la ràdio oberta, pres d’aquest país sóc. Presoner del meu ésserportant una revolta,com el fre d’un cavallremugant la sang seca, pres d’aquest país sóc. Si obro la finestraals
Tindríem una casa,arbre nascut de l’erm. Una llosa penjadaen una ala del vent. Una paret de pisaper a abrigar l’hivern. Un test on floririenvioles pel mal temps. Per porta, aquell somriureque t’estrellen les dents. De lluny em cridariesamb un cridar content. Desfaria ma penaaquell riure que tens, aquella espatlla blancacoixí dels pensaments. El teu braç
El poeta canari Andrés Sánchez Robayna, traductor de Salvador Espriu a l’espanyol, ens regala aquest quadern farcit de suggerents reflexions sobre el fet insular, sorgides a partir de viatges i lectures i de la mateixa condició illenca de l’autor. El llibre es completa amb una petita antologia de textos poètics als quals es fa referència