“Deixa’m venir amb tufins una mica més avall, fins a la tàpia de la bòbila,allà on el camí fa un revolt i es veula ciutat de ciment i d’aire, emblanquinada de lluna,tan indiferent i tan etèria,(…) positiva i metafísica,que igualment podries creure que existeixes com que no existeixes,que mai no ha existit, que no ha
Publicat fa un parell d’anys a Visor libros, és la crònica poètica de l’amor extramatrimonial de l’autor, emmarcada en els anys de la transició espanyola.Pertanyent a una família de dretes, a la llar familiar es va refugiar García Lorca, en un inútil intent de fugir de la persecució feixista a la Granada de l’estiu del
Va recitar al Palau de la Música en el darrer Festival Internacional de Poesia.Podríem dir que fa uns poemes sense clímax. Et situa en una escena de la qual no coneixem els antecedents ni tampoc els conseqüents.Amarat de pessimisme i d’escepticisme, comunica un profund sentiment de desolació.No en conec cap traducció al català, excepte les
Un bon poema llarg. Aquest gènere tan difícil de fer. El poeta malagueny manté la tensió poètica en aquesta història d’amor d’una parella que veu passar el món des de l’habitació d’un hotel.Va rebre el premi Fundación Loewe en la seva vintiquatrena edició. Alvaro García. Canción en blanco. Visor libros, 2012. Madrid
Homenatjat en el darrer festival internacional de poesia de Barcelona, Columna edicions (sota la direcció d’Àlex Susanna) li publicà el recull de poesia completa fins aleshores: Jep Gouzy. Poesia Oberta, 1990. Última nit a Barcelona L’última nit a Barcelonaserà trista i esqueixadaa causa de les Rambles i
Dissabte, davant d’un auditori compost majoritàriament per italians joves -alguns despistats que no sabien on s’havien ficat anaven abandonant el recinte-, l’escriptor ha anat desgranant el seu poema en llengua original, acompanyat al piano per un intèrpret eficaç i amb bon sentit del blues, naturalment. El llibre està traduït al català a Lleonard Muntaner, editor.
Amb el seu estil críptic i sentenciós: FESTA -Em vol dedicar el llibre? Posi-hiel nom del meu nét. Encara és petit,però el dia de demà li agradarà de tenirla signatura.Això és treballar amb la llavor, peròno sé qui va dir que les personessom aire i cendra. De El dia a dia (1988-1992) Eds. 62, 2007
Ediciones Igitur, de la catalaníssima població de Montblanc, ha publicat dos dels darrers reculls d’aquesta poeta polonesa que va obtenir el premi Nobel el 1996 i recentment traspassada.La ironia, la quotidianitat, la reflexió aparentment intranscendent però carregada d’implicacions serioses, juntament amb el diàleg entre diverses veus o l’enunciació d’utopies al.legòriques, amb certa intenció didàctica, són
Aquest gran poeta polonès ha comptat amb diverses traduccions entre nosaltres, però només una s’ha fet al català. N’han aparegut de molt bones en espanyol a El Acantilado, obra de Xavier Farré, també responsable de l’única traducció a la nostra llengua a Quaderns Crema, titulada Terra del foc.Llàstima que la col.lecció de poesia d’aquesta editorial
HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA(extrets) Ho sap tothom, i és profecia.La meva mare ho va dir un diaQuan m’acotxava amb blats lleugers;Enllà del somni ho repetiaL’aigua dels astres mitjancersI els vidres balbs d’una establiaTota d’arrels, al fosc d’un prat:A cal fuster hi ha novetat. Els nois que ronden per les calesHi cullen plomes per
Un poema del gran Eugenio Montale datat el 31 de desembre del 1968: Fine del ’68Ho contemplato dalla luna, o quasi,il modesto pianeta che contienefilosofia, teologia, politica,pornografia, letteratura, scienzepalesi o arcane. Dentro c’è anche l’uomo,ed io tra questi. E tutto è molto strano. Tra poche ore sarà notte e l’annofinirà tra esplosioni di spumantie di
En l’obra poètica de Perejaume hi ha una confrontació incessant entre l’ésser humà i la natura, força creadora i destructora i, en aquesta mesura, la gran artista generadora de la realitat.No crec que en sigui absent el conflicte, ans al contrari, l’incorpora permanentment. L’angoixa de l’artista rau precisament a no poder rivalitzar amb el poder
El poeta suec rep avui el guardó, ben merescut: Postals negres IL’agenda plena, futur ignot.El cable taral.leja la cançó apàtrida.Nevada en el mar plomís. Ombres en combat al moll. IIEn plena vida la mort s’acostai pren les mides a l’home. La visitas’oblida i la vida continua. Però el vestit es cus a la callada. La
Inserint perfectament els versos dins la prosa, l’autor torna als seus temes predilectes: La malenconia que causa el pas del temps, la bellesa fugitiva que se’ns esmuny, el record del bell temps feliç, la reconciliació final entre la vida i la mort.La contemplació meditativa dels llocs de Barcelona i de la seva terra natal, bellament
A l’Arallegim de dimecres, el poeta i exeditor Àlex Susanna deixa anar unes sucoses reflexions sobre la funció i el sentit de la poesia. Comparteixo plenament les seves paraules: “La poesia em fa passar comptes amb mi mateix” “La poesia és el mitjà més idoni per intentar construir una forma o altra de sentit (…) Reivindico