Un bon poeta, que es meravella del món i els seus misteris: SUPE Y NO SUPE Van pasando estos díasde milagroso azul limpio de daño.Inmunes nos sabemos en la fúlgidaluz sin orillas de sus posesiones.Pero el presente quietoque es ahora la vida,que era la vida,¿dónde está o estuvo?,¿latió aquí, entre nosotros?,¿cuándo ocurre?¿Cómo está lejos de
Gràcies a Plagueta de Bord, m’assabento del seu centenari. [fotografia d’escriptors.cat] L’ALFÀBREGA A l’orella, fregant el pols encès,un tany d’alfabreguera.Olor de sol i joventut,frescor de lluna i altra brisa.Tot un estiu de sangde la seva ombra breu i tendra s’enamora.Alt orgull que aparença el color d’una galtadesitjada en un somni delicat i recòndit.Tu perfumaves les
Ves per on, té l’honor d’aparèixer citat dins el recull pòstum Entremilénios, del gran Haroldo de Campos. [fotografia d’Haroldo de Campos] Apocalypse now (…) (vênias dadas ao trêfego blair e aos doisporta-vozes da eurodireita: o asinino aznarostentando as medalhas do generalíssimo e omafioso berlusconi com bufos esgares de mussolini) En traducció a l’espanyol d’Andrés Fisher:
Tremola el cant del grill, aquesta nit.Les lluernes tranuiten. El vell del bosc oblida la destral clavada. Les rialles d’or travessen la fosca. Els cucs es mengen bé l’afusellat. El misantrop camina entre escurçons;el camacurt saltironeja. Terres velles que treballen dos joves. Perillosa és la mort blanca. Tard, la cambrera s’ha arrencat els pits;s’ha desmaiat
Obro els ulls. Són instants. Llambreigs.La mà crema la fronda.La dèria obsessa, obscena. El rictusvelant forces, vetllant.No té nom la mirada. El séc.Un àspid al solc sonda.Lent martiri retut. La gropa.Crit de peix. Els ulls. Friso. No hi ha mai més, mai més. (De La vinya cremada. Eds. 62, 1986) [imatge de nuvol.com] FINATS La
Poeta sovint obscur, amb profusió d’imatges en la la línia de l’acmeisme rus, Són característics els poemes extensos dividits en seccions, a la manera d’una suite. La dramàtica història del segle XX, l’experiència de l’exili, la separació amorosa i la nostàlgia que se’n deriva són temes recurrents en la poesia de Brodsky.Adopta sovint un to
En la seva Cançó de Nadal de la llei marcial, anuncia la nostra misèria present: Cares famolenques. Brutícia.Misèria. Tribunals desvergonyitsdistribueixen el tempsa la gent, sotmesano tant pels tancso per les metralladorescom pels bancson dipositem els diners. (traducció de Judit Díaz Barneda)
En el seu poema Postal de Lisboa: Monuments a esdeveniments que mai van ocórrer: a sagnantsperò mai declarades guerres (…)a la voluptuosa Constituciói a la carnal Independència; als cometesque van passar de llarg … (L’insigne poeta pensava en nosaltres?)
Ha trigat més de 25 anys a aparèixer una versió dels poemes de Brodsky en català, premi Nobel el llunyà 1987.Enhorabona a Edicions de 1984 per la iniciativa. Una cultura que es vol sobirana no podia tenir un buit com aquest. Una vegada més, una editorial modesta ens salva la cara. Atenció al que diu el
En el vintè aniversari de la seva mort, amb uns dies de retard: Com hi ha el fill sense els pares i els pares sense el filli xiques, al cinema, amb les cames obertesi una mà entre les cuixes, ii el rosari en família,i hi ha el peó que es mata caent des d’un andamii
Per commemorar el Dia Mundial de la Poesia: Entrant al bosc immens d’Escandinàviavora el riu sant d’Escània, cap a Njuraen un mas solitari un vell conjuraper mi el seu món obert com una gàbia … [imatge de Vilaweb.cat] Oh maig maig i juny, oh terra i vida sàvia,jo us vaig salvar fent prosa clarobscuraen un
Es commemora avui aquest cèlebre poema de Maragall al cementiri de Sant Gervasi, on reposen les restes del poeta. El títol del poema és L’ametller, no pas L’ametller florit: A mig aire de la serraveig un ametller florit.¡Déu te guard, bandera blanca,dies ha que t’he delit!Ets la pau que s’anunciaentre el sol, núvols i vents
El darrer llibre d’aquest poeta gadità, que també ha guanyat el premi Nadal, acaba d’aparèixer en edició econòmica a Visor libros. La muerte siempre ahí, de fondo negro. Y cada cual buscando a su asesino. En tornarem a parlar, de la seva eloqüència i dels ecos evidents de la poesia barroca espanyola. ¿Qué arte de
Quants avions que passen sobre casa Tot n’és pleQuantes coses per dir que tothom calla Tot n’és ple Quants cardenals pintats a les revistes Tot n’és ple… i quantes meretrius a l’altra plana Tot n’és pleQuants pisos nous pels drapers i els grimpaires Tot n’és pleQuantes parelles sense clos ni teula Tot n’és pleQuants pagerols
Als vuitanta anys de Pere Quart Finalment hem tornat de les vacancespagades.En vagó de tercera, com pertoca, el cor apallissat, companys,el cul batut per totesles coces del menyspreu, de la ignomínia.Tornàvem finalment de les vacancespagades.Hem mirat el país, els núvols de novembre;hem vist la gent, el somrís i la pena.Tot de senyeres arnades.Tocaven hores.Ningú ja