el bloc de la Núria

Repasso els apunts per fer una anotació. Volia parlar de la impressió inicial, dir que m’agrada el “plantejament polièdric” i també “coral”, aquest anar explicant i qüestionant a partir de textos reals en comptes de confegir un manual. Volia dir que és cert que ajudar a comprendre és ajudar a obtenir “un major gaudi estètic, emotiu i intel·lectual”, que potser és això la poesia, aquesta combinació d’estímul estètic i del cor i del cervell i tot alhora. Volia etcètera i només tinc un nus a la gola i trobo petit escriure així en abstracte, avui, el dia de la notícia concretíssima, espantosa, la més trista: han mort un poeta a Barcelona. L’han mort de mort inútil i ganivet. Un jove valencià que feia versos. Érem amics del fèisbuc. El seu mur continua obert.

“Aquesta nit és enorme, sembla mentida
i crec que he d’escriure, quedar-me despert
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb”
(Salvador Iborra)

És la primera anotació al ‘dietari’ i no vull que m’hi surti una queixa. L’assignatura pinta  bé, llegirem Brossa, Marçal i Estellés i hi ha la promesa de conèixer i contextualitzar i relacionar “la poesia catalana produïda arreu del domini lingüístic des de la mort de Carles Riba (1959) fins a principi del segle XXI”.

Fantàstic.

Però, au, la primera cullerada, mosca (és a dir, queixa): diu el pla docent que, “d’entre la nòmina d’autors que s’estudiaran destaquen Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet, Joan
Vinyoli, Gabriel Ferrater, Maria Mercè Marçal, Pere Gimferrer, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol, Narcís Comadira i Francesc Parcerisas; això és, els poetes fonamentals del període”.

Home… Ja comprenc que s’ha de fer selecció, i que tota selecció és subjectiva, però l’afegitó “els poetes fonamentals del període” se m’ha clavat com una daga al mig del cor. I de seguida he exclamat: Espriu!

És a dir: Llibre de Sinera fou publicat el 1963.