Avant!!! (sonet) (Improvisació) Avui fa anys que lluita acarnissada vàrem emprendre per los furs robats que tenen els obrers esclavitzats com raça inícua ensems que menyspreada. Avui la classe obrera agermanada mira l’enginy dels braus desheretats que més que pel cansanci fatigats, van seguint-ne sa tasca començada. Lo palau enlairat de burgesia caurà poc a
Des de fa mesos, estic fent una antologia de la poesia anarquista (i voltants) del segle XIX en català. Porto més de cent poetes, alguns ocasionals i altres amb obres fins i tot de qualitat. Aquí us presento Dolors Mont, una poeta que escriu contra la celebració de l’Exposició Universal de 1893. La sàtira contra
Continuo la redacció del llibre sobre poesia anarquista catalana del XIX, i inclourà també poetes no explícitament anarquistes però que publiquen en revistes anarquistes, com la Maria Trulls. Els seus poemes, per cert, crec que no estan inclosos en el seu únic llibre publicat avui introbable. Santa Hipocresia Aquell home estrafolari que fa maldats a
Lo que passa Jo que jorn i nit treballo i amb l’infortuni batallo, menyspreant ma joventut; a missa no compareixo i encar’ que a Déu beneeixo lo món me diu: –Descregut!– I en canvi el quebrat banquer que es va quedar amb lo diner arruïnant a molta gent; com va a missa tot lo dia
1893. El poeta Domingo Bartrina descrivia un infiltrat policial d’aquesta manera a les pàgines de “La Tramontana”. 1893!!! Aquest és un dles poemes inclòs dins l’”Antologia de la poesia anarquista catalana del segle XIX”, per a la qual ja he recollit 81 autors i autores. A un polisson Imbècil gamarús que, mort de gana, maltractes
El 24 d’abril de 1880, Joan Maragall publicava a les pàgines d’”El Nunci” el poema “Cançó nihilista”, que amb el subtítol de “Traducció” semblava anunciar que el poema no era de l’autor sinó que responia a una traducció d’ell, que per a l’ocasió signava JO-MA-GO (pseudònim de Joan Maragall i Gorina). És un poema que
Un Patriota Aixequem-se i… aneu-hi Hacia Cuba me voy, te lo vengo a decir… que diu que els insurrectes ens-e la volen fregir, Espanyols valents i dignes, nobles, honrats i lleials, que esteu promptes a tothora per la pàtria a dar la sang, ara podeu posar a prova vostra generositat allà a Cuba, encar’ que
Quan serà? Quan serà aquell jorn ditxós, quan serà, que la terra veurem lliure de caps pelats? Quan serà l’anhelat dia, quan serà, que exempta veurem la terra de soldats? Quan serà, que ja ho enyoro, quan serà, que inútils seran els jutges i els magistrats? Quan serà el jorn que els carcundes, quan serà,
Llauneret Després de la Revolució Social Quan hagi arribat el dia de la gran revolució i l’obrer, per fer més via, cridi «Visca l’Anarquia!» i «Mori l’explotació!»; serà quan l’espècie humana gosarà de llibertat. L’obrer tindrà el que demana: ningú es morirà de gana i es viurà amb tranquil·litat. [La Tramontana, número 586, 21 d’octubre
Oh Revolució gloriosa patrona dels explotats!, vós que sou tan poderosa salveu els desheretats. Extenuats pels sofriments i el malestar que ens aterra, los explotats de la terra, a vós venim diligents. Així en tan crítics moments no vulgueu ser desdenyosa i presteu-vos generosa pels que us donen lo seu vot i de vós ho