Solcades

Eduard Solà Agudo

Poemes

Tinc la bufeta

17 de març de 2018

Tinc la bufeta plena d’orina i una pedreta que em fa la guitza i que no vol sortir ni amb la metzina que em deixa el fetge a cagar la via. Com ho diria? L’aixeta em crida i la malparida m’engega a dida. La hi tinc jurada, per juganera i per poc pietosa. Si tiro

Llegir més

Entreteniment

4 de març de 2018

Roselles xiques. Les pluges primaverals. Rosades verdes. Platges, maresmes. Aquarel•les marines. Camins retrobats. Piles de llibres. Carpetes, àlbums, llençols. Silenci nocturn. Gats, llops, guineus, serps. Heu vist les cabres nedar? I els lloros volar? Tremp, Sort i Rialp. Masdenverge i Amposta. Montblanc i Poblet. Neva de bell nou. Maduixes que maduren. Trineus i xiscles. Poetes

Llegir més

Les paraules sospitades

2 de març de 2018

Hi ha paraules que esperen surant en la pell dels rostres. Romanen xisclant com xisclen los dofins dels oceans, al migdia, a plena llum del sol. Són paraules inèdites, mai sospitades, car no existeixen per natros. Desapercebudes, potser, ignorades, potser, com tot allò que hom, després d’un gran ensurt, obvia, no veu, no té, corprès.  

Llegir més

Manel Mas: ‘Flors de pedra’

25 de febrer de 2018

https://ca.goteo.org/project/flors-de-pedra Quan he acomiadat a ma germana, que pren el bus cap a Barcelona, li he donat el llibre que fullejava. És un poemari d’en Manel Mas, més amic que conegut per allò que és un home sincer i això és el que importa a l’hora de passejar pel món. Poemes sense versos, una cadena

Llegir més

La vespra del diumenge

25 de febrer de 2018

La vespra del diumenge ascendeix enlloc de davallar, explora sense conquerir, s’endinsa i no es trasllada del tot dins la fosca de la nit. En algun moment del silenci vam percebre esta tarda, potser en una lectura efímera, en una migdiada llarga, en un dibuix mandrós o una conversa de sobretaula. Diria que les notes

Llegir més

Altiva i serena

3 de febrer de 2018

Qualsevol despistat callaria, però jo també reneixo quan la sento i no defalleixo en el delit d’enaltir-la i festejar-la amb els llorers pels camps d’oliveres i els camins d’ametlers florits, amb el cor i el cap i el pit, en cada bri d’esperança que no és meu, sinó per ella, aurora, migdia, vespra, tant murri

Llegir més

‘Amb pressa, fent fressa’

11 de desembre de 2017

He creuat lo riu del carrer mentre la pluja baixava amb pressa, fent fressa -el brogit de l’aigua dels terrats- tota avall, tota fresca, esta vespra, avui ja sí i per fi, perdent-se per sempre, malaguanyada, morta, perduda, inútil, regalada, lliure, correns, arreu. Com si no manqués per a viure i fer viure i riure.

Llegir més

Les abraçades

27 d'octubre de 2017

Fa més de deu anys. Dècades i dècades. Segles enrere. Una sola nit. Escriure a les escorces. Conversar amb els ulls. Silencis cansats. Diumenges assolellats. Les passes lentes. Sabates velles. Esperances viatjant. Secrets oblidats? La ràdio estranya. Un balcó blanc i ombrívol. Un tauler d’escacs. Les converses breus. Les olors del cel obert. L’eco dels

Llegir més

Aigua de pluja i neu

20 d'octubre de 2017

Aigua de pluja i neu cobrint tots los arbres. Terra xopada, fang, un bosc de color blanc. M’aturo i cerco a prop, senyals de tu i de mi, la teua mirada que trobo ben aviat en la lluna vella. De bell nou nevarà i el somni florirà com un hivern etern, com un crepuscle roig,

Llegir més

He pintat la finestra de blau

29 de maig de 2017

He pintat la finestra de blau, però allò que em cura és l’escriptura i uns breus precs solemnes i senzills que no diré, que ara no escriuré, però que duc al pap i anomeno quan passejo, torno, vaig i vinc, em calço, m’alço i torno a caure. A Déu encomano l’angoixa i en la nit

Llegir més

Tornen los carros

29 d'abril de 2017

Tornen los carros, tornen les cançons de les mansanes entre els esgarips de felicitat de la canalla que surt d’escola impacient per jugar. Lo sol atura el seu llarg viatge per la carena i aviat pels carrers roglets de moixons filaran notes per a violins. I a la fi, el vespre o la breu penombra

Llegir més