Al darrer Hivern climàtic, després de 6 anys seguits amb sequera estricta, la pluviometria, al meu observatori d’aficionat, situat al terme de Bétera (Camp de Túria), s’ha girat com un calcetí i ha assolit el valor màxim obtingut en els darrers 20 anys, és a dir, des que vinc recollint dades. Aquesta aigua que ha
La dita que he triat per encapçalar l’apunt és més aviat un desig que una realitat. M’agradaria que el ritu anual del canvi de xifra del calendari gregorià siga la gota que faça vessar el got de la nostra decisió de canvi, l’esperó que ens facilite les coses, a nivell individual i social, perquè esdevinga
El Xaloc (de l’àrab ‘shaluq’, sortida del sol) o vent de Sud-est és el que ha dominat aquesta Tardor climàtica (trimestre amb descens de la temperatura, mesos de Setembre, Octubre i Novembre a l’hemisferi Nord), un resum de les dades meteorològiques de la qual, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, us vull
<<La ràbia, ira o enuig és una emoció bàsica que serveix per a lluitar contra allò que trobem injust o indignant i per a defensar allò que trobem just i que estimem. Com la por, fa concentrar l’atenció en l’objectiu i posa les capacitats personals físiques i psicològiques en estat d’alerta. A diferència de la por, indueix a actuar o atacar (en
Amb aquest refrany he volgut significar l’escassetat de pluja amb què hem passat aquest darrer Estiu climàtic del 2016 (“xirriu” vol ser una onomatopeia del so de les gotetes). Costa acostumar-se a viure en un clima en procés de desertificació; però malauradament les dades i la previsió que fan els diferents models per als propers
La meua presa de consciència va començar amb el “servei” militar durant l’any 78 del segle passat. El contacte amb una organització fèrriament vertical, on l’obediència cega a les ordres del “superior” jeràrquic és la norma a seguir, el incompliment de la qual es castiga dràsticament, per mantenir allò que ells anomenen disciplina. Foren quinze
Verda i multicolor, la bella Primavera sempre ens sorprèn i gairebé sempre ens alegra la vida. De la soca aparent morta de la figuera comencen a eixir brots verds i ufanosos, que ben aviat formaran noves branques i fulles que embolcallaran la seua fesomia (“A la Primavera, cames de figuera”). L’arribada de la caloreta i
Quan la primavera arriba, adesiara sempre em ve al cap la teua cançó: Febrer m’ha duit la carta tan precisa: vol que els lilàs s’obrin pels dits i, en el cor, m’hi creixi una palmera. Què exigent que ve la primavera! (Dansa de la primavera, 1985.) Dona preciosa i discreta de veu vellutada, càlida, expressiva
Portem un grapat d’anys “batent marques” meteorològiques, tant dels nostres humils observatoris com dels més oficials. No hi ha any que no escoltem o llegim més d’una vegada que tal o tal dada, extrema o acumulada, puntual o episòdica, és la major o menor registrada des que funciona tal observatori (als meus apunts meteorològics anteriors
M’he decidit a encapçalar aquest apunt amb la dita: “A la Tardor, el dia porta espardenyes”, perquè és –d’entre les que parlen de la Tardor– on m’he trobat amb més divergència d’opinions pel que fa al seu significat, i això m’ha engrescat a fer-hi una petita recerca, talment com un petit repte “científic”: Al “refranyer.com”
Martí Domínguez ens sorprèn en aquesta darrera novel·la, en variar la temàtica a què ens tenia acostumats; si bé les ciències –sobretot la Biologia, la Paleontologia i la Filologia— hi són també presents. Amb una actitud imparcial, ens narra l’horror de la repressió feixista de començament del franquisme a les comarques del Maestrat, mitjançant els
Independència és una paraula positiva, perquè és el contrari de dependència, sotmetiment, subjugació, minusvalidesa…, perquè és símbol d’emancipació, deslliurament, llibertat, majoria d’edat… Doncs, a tothom ens agrada sentir-la i, més encara, viure-la si és de debò; perquè els poders establerts, l’oligopoli governant, tot sovint ens volen vendre falses llibertats –pur consumisme arreu on pares esment–,
Un amic “enfadós”, que de vegades ens “renya”, enviant-nos trons, llamps i/ o granís (calamarsa o calabruix); però que ens demostra l’estimació, refrescant-nos de la calor i donant-nos a beure quan més ho necessitem. No en tenim cap dubte: a les nostres contrades tan assedegades, la pluja és un regal d’amic. I aquest Estiu que
A la vista de les dades meteorològiques, que reflecteixen el que s’ha esdevingut en aquesta darrera Primavera climàtica (trimestre amb ascens de temperatura: març, abril i maig a l’hemisferi Nord) a la meua comarca del Camp de Túria, pense en una cançó que em parla d’un trimestre singular dins d’una tornada de fons que em
Vull sumar-me a aquesta festa reivindicativa del proper onze de setembre a través d’aquestes ratlles, ja que no puc fer-ho personalment. Vull agrair i felicitar a tots els que us aplegareu al cor de Barcelona pel vostre esforç, la vostra il•lusió i el vostre coratge. Vull manifestar la meua joia per la unitat popular ajuntant-se