En aquest cicle interminable de la vida no hi ha final mentre no ens morim; però els humans hem posat fites al temps per a ordenar els nostres esdeveniments i repetir ritus que ens arrelen a la terra i a la nostra cultura. Així han nascut anys, mesos, dies i hores, entre d’altres. Aquest mateix
Sempre m’han agradat les primaveres pel seu esclat de colors que il·lumina la natura i en aquesta d’hivern per poder trepitjar els camins encatifats de fulles caigudes, daurades, vermelles i brunes, i ensumar la seua flaire de bosc, de noguera, de terra humida, de bolets; una olor que em transporta a les muntanyes llit amunt
Això era i no era una granota que una forta tempesta havia deixat a l’ampit d’una finestra. Una finestra oberta des d’on va veure un bassiol ple d’aigua ben a tocar. En un tres i no res hi va saltar i s’hi va capbussar, pensant-se que hi trobaria una nova casa, si més no més
Tot recordant el “Va com va” de l’Ovidi, una de les seus cançons reivindicatives més conegudes, incloses al seu magnífic treball discogràfic dedicat “A Alcoi” el 1974, he volgut triar per capçalera aquest refrany de juny (“En juny vaig com vull”), tot i la potser massa frívola comparança. Mentre que la dita ens remet a
Malgrat les dades favorables de la darrera primavera climàtica al meu observatori, que podeu veure resumides més avant, l’escalfament global no s’atura i fins i tot s’ha accelerat els darrers anys. Segons les últimes dades, comunicació del 22/02/2021, del servei de canvi climàtic “Copernicus”, que és el programa d’observació del nostre planeta que fa servir
Certament, no n’hi ha cap dubte, ens trobem en un canvi climàtic a escala planetària que ens està portant a un escalfament progressiu de la troposfera i d’altres fenòmens meteorològics derivats, com la disminució de les precipitacions al nostre clima mediterrani, l’augment, en intensitat i durada, de les onades de calor i altres episodis extrems,
-Pare, què és eixe núvol tan gran? -És la manega d’una “tronà” que s’acosta. -Afanyat, fill, que està a punt de ploure. -Com ho saps això, pare? -Pel llevant que fa i la negror que ve. Fa una dècada que cap a la fi de novembre mon pare em va deixar. Venia de passejar-se fins
Diu el refrany que “Estiu que dura, tardor assegura”, és a dir, que a un estiu sec com ha estat l’actual li seguiria una tardor plujosa. És evident que, tenint en compte el caràcter cíclic dels moviments de les masses d’aire i que el front polar –que separa les fredes al nord de les càlides
Aquests resums del temps meteorològic els faig amb les dades d’un indret situat a la comarca prelitoral valenciana del Camp de Túria, el clima del qual podem incloure en l’anomenat de la “plana litoral septentrional valenciana” (Clavero, “Climes i temps del País Valencià”, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2019), que agafa tota la costa des
A l’hivern, el fred d’abans, el que suposa el refrany de capçalera, ens feia aturar tot sovint les feines del camp i les activitats fora llar; el d’ara no ho fa pas o no gaire, si tenim en compte que les gelades i les rosades blanques han minvat fins al punt que quasi ni gela
Diu el refrany que “la tardor porta tristor” i, certament, la tardor és una estació que ens omple de melangia, d’ensopiment perquè el refredament ambiental i l’escurçament del dia ens assenyalen un cicle anual que s’acosta a la fi, d’embadaliment perquè el mal oratge ens força a restar a casa, d’enyor per familiars i amics
Darrerament he llegit “Ulisses i la Mar dels Sargassos” (Onada Edicions, 2017), tot recordant el seu autor, en Lluís Alpera, que fou professor de filologia catalana de la Universitat d’Alacant, crític literari i poeta premiat, que ens va deixar en desembre farà un any. Aquest volum recull la seua obra completa des del 1963 fins
Certament “Qui parla mal de l’estiu, no sap el que diu”, perquè “A l’estiu, tot el món viu”, fins i tot qui te per aixopluc la natura mateixa: els nostres companys animals i els humans empobrits pels seus congèneres ambiciosos i mesquins. Quan açò escric, el cor de l’estiu, amb la seua basca feixuga, ja
Aquests resums de l’oratge o temps meteorològic els estic fent amb dades d’un indret situat a la comarca prelitoral valenciana del Camp de Túria, el clima del qual podem incloure a l’anomenat de la “plana litoral septentrional valenciana” (classificació segons Clavero, citat en “Climes i temps del País Valencià”, PUA, 2019), que agafa tota la
Tots sabem que el temps sembla boig i que és difícil fer-hi prediccions, però el que estem veient darrerament és excepcional: hiverns pràcticament sense gelades ni rosada blanca i també quasi sense pluja. I així com l’oratge, la política fa el mateix: judicis increïbles a demòcrates pacifistes i retorn a un feixisme sense complexos. Sort