Anem trepitjant carrers plens de fang i de brutícia, els obrers són els últims en rebre la justícia. Així és i així serà tant avui com demà, en aquest poble d’esperança, que tenint-la, no es cansa. (Jaume Roman)
Què direm de la donzella, si té pres al cavaller? Cavaller, en bona hora vares caure presoner. Què direm dels bons minyons si volen collir les flors? Per allí per on ells passen després surten tots els plors. Què direm d’aquells que passen i malpensen callant més? Que el mal vent de Tramuntana se’ls emporti
Tanco els ulls per un no-res: veure la caiguda quan morim o quan matem. Tanco la boca per callar, no vull parlar, que a mi no em toca. Continuar la farsa, no dirigir i manipular, no vull ser qui enganya. Tanco la pota i m’assec, no vull la vida més buida que
La bruixa d’Aneto vivia tan lliure com l’aire i l’aigua dels Pirineus. Amiga de plantes, parlava a les bèsties, dormia a les nits amb els llops amics. Vivia a l’altura, guaria persones, estava contenta quan sortia el sol. Encara era jove quan la vaig conèixer, forta i tan lliure com el vent amic. A voltes
Abans que acabi el temps, no sigui massa tard, vull omplir la vida amb un bell cant. Abans que sigui fosc i arribi un altre jorn, vull deixar un record que sigui clar. Abans que tot el temps desfaci la memòria i trenqui l’esperança d’un demà, ens llenci cap al buit i ens faci
Quan moren els silencis ja no dorms. Penses que envairan la casa els records. Quan venen els fantasmes i el brogit, no saps on girar-te sinó al llit. Quan moren els fantasmes i el futur, surt la lluna clara i una llum. Atenció! Ara surten els bruixots. Al Gran Teatre es prepara
Si jo fos més valent i el meu cos no tingués por a presons, sortiria al carrer a cridar amb els demés. Si estigués ben despert, no tindria la por a l’engany, descobrint els farsants, traïdors arraconats Si tingués molts companys, m’ajudessin a cridar més fort, el crit seria ferm, podríem ser escoltats. Si tingués