El paisatge político-social català ha canviat els últims tres anys de manera accelerada sense seguir un disseny predeterminat que no sense sorpresa és protagonitzat i fins i tot podríem dir que monitoritzat per l’espai que ocupava CDC, convertit en l’objecte de seducció de totes les formacions polítiques catalanes, amb excepció de la CUP i
Colau i el seu partit tenen l’avidesa del poder, la disfressen d’eina per a la justícia social i la instauració de la nova política, sense tenir cap mena d’escrúpol en la tria dels mitjans per a aconseguir-ho. Els mitjans són el nucli que defineix la validesa de la finalitat. Colau no guanyà les eleccions,
Colau duu sempre en els fets i en el discurs la fórmula de l’equidistància entre independentisme o unionisme en nom de l’interès comú, emmascarant-ho en la dicotomia preferencial dretes/esquerres, i obviant que la defensa de l’oprimit contra l’opressor és el nucli existencial dels moviments polítics d’esquerra. No es pot mantenir ni moral ni políticament
Passats ben bé dos anys i mig de seguir, amb defalliments esporàdics, la dieta de reducció d’accents diacrítics he decidit donar-me per vençuda i deixar-me anar pel costum , la intuïció i les males pràctiques. “Sóc filodiacrítica” , ho confesso amb l’agreujant que ho sóc amb poc remei i sense gaire remordiment. Segueixo rellegint
La candidatura del Govern a l’exili ha estat la guanyadora a Catalunya de les eleccions europees. El 28,5% del vots catalans ha recolzat el president Puigdemont malgrat els greus entrebancs que la candidatura hagué de superar. Quelcom sorprenent i alhora corprenedor. No sé si el que passà al meu barri de Barcelona és extensiu
Colau rebutja formar part d’un govern amb ERC i JxC perquè considera que aquesta última formació no és “d’esquerres”. Pregunta fàcil: Coneix la trajectòria política de totes les regidores i regidors electes? Recordatori d’alguns currículums: Neus Munté, sociodemòcrata de CDC, ara sociodemòcrata de JxC, ha estat advocada del sindicat UGT. Ferran Mascarell, PSC, ideòleg
No és un cas únic. Moltes han estat les dones i homes “Potes negres” de la política parlamentària que han passat de l’escó o del càrrec al govern a una gran empresa o lobby empresarial. Ell també ha donat aquest pas, fa 23 anys que arribà al Congrés, era un jove polític intel·ligent, intuïtiu,
Ahir fou el dia en què la democràcia espanyola esberlada mostrà un cop més la seva debilitat. Cinc diputats arribaren al Congrés i un senador arribà al Senat emmanillats i emmanillats retornaren a la presó. Els presos polítics catalans. Fou emocionant i amarg alhora veure els nostres presos polítics ocupant l’escó, polítics movent-se en el
Iceta tocava amb els dits el seient daurat del Senat espanyol, Sánchez creia que tots els catalans se sentirien honorats amb el nomenament d’un polític català com a president del Senat. Un i l’altre eren segurs del seu cop d’efecte. L’independentisme , es deien, “ja no mola”, entre ells es barallen, la independència perd
Dijous. El sol s’amaga darrera d’uns núvols de textura de gasa. Els debats polítics oficials acaben, els socials -d’haver-n’hi- s’interioritzen. La convocatòria d’eleccions espanyoles es viu al carrer amb més escepticisme que indiferència, dins d’una bombolla de certa frivolitat induïda per la histriònica actitud de les candidates del PP i Cs. La desmesura. Un
Amb sorpresa he vist que la paraula “nôtre” francesa ja no és “nôtre” sinó “notre”, he certificat amb tristesa enyoradissa que ha perdut l’accent , aquell barret que es mantenia en equilibri flotant damunt de la vocal “o” i que donava al mot un aire elegant, com si el vestís d’etiqueta. No m’havia assabentat de
Roland Barthes ara fa 80 anys advertí del declivi de l’autor, avui se n’observen símptomes que preocupen els estudiosos de l’obra literària. Es denuncia com un fet generalitzat que en àmbits acadèmics i de crítica literària s’ha anat substituint l’estudi o anàlisi de l’obra literària pel del text literari, el que té com a efecte
Marta Pascal voldria fundar un nou partit amb les restes encara fumejants del PDCat i les defiinitivament sense vida de CDC. Un experiment que d’altres polítics ferits han intentat amb un rotund fracàs, puix és sabut que res consistent no es pot crear de despulles ni des de l’orgull ofès. Pascal ha dit en
Mai no sabrem amb certesa qui inventà la truiteta, però ja que els catalans l’anomenem ” a la francesa” podríem acceptar que ens arribà de França, i que prenguerem de model el mot “omelette”, el nom que els francesos donaren a l’ou batut i cuit amb la forma de “lame”, de fulla i que nosaltres
S’ha llevat moguda per les primeres llums del matí que s’escolaven per la finestra. El cel era una gasa de color incert, blau destenyit de gris, gris blanquinós. Els senyals deien que no plouria malgrat els verds secs ho imploraven. Ha bufat de bon matí un airet fi que ha donat color al pati