Sense venir massa a tomb o potser mirant l’agulla de la brúixula de les eleccions 14-F en Joan Tardà afirmà que ” el nacionalisme és pare fundacional del Règim monàrquic actual”; no és massa suposar que es referia a CDC i descendents, la seva “bèstia negra” particular. El bon líder d’ERC distorsiona el passat històric,
El Govern és com és i no en tinc d’altre. Ara està de broma, cal fer riure al personal. Per un moment he cregut que visc en un altre món. Vivim immersos en la pandèmia, confinats en bombolles cada cop més estretes, el municipi és el nostre límit geogràfic d’activitat. I el Govern ens vol
Iceta està dels nervis. La butaca del ministeri espanyol amb què ha somniat tants d’anys es desdibuixa, gairebé tenia les maletes preparades per al viatge polític de la seva vida. Davant d’un possible retard de la data de les eleccions catalanes, el seu anhel d’ésser Ministre, ministre amb majúscula (que Madrid és la capital del
El Gremi de Llibreters protesta perquè no els ha estat permès d’obrir la llibreria els dos primers caps de setmana d’enguany atesa la greu progressió de la pandèmia. Hi addueixen que la cultura és un bé essencial (la qual cosa és ben certa), que el llibre és cultura ( amb alguna excepció també ho considero
Al mercat del barri hi pots trobar de tot, ara s’hi venen els primers bolets de la tardor, camagrocs i rovellons, malgrat es cacen (verb un xic grandiloqüent) de manera semblant i ambdós són humils fongs, els primers són troballa fàcil i els segons difícil, raó per la qual aquest són especialment apreciats a
Vaig deixar el llibre. Llegia Faulkner. feia anys que el tenia oblidat. Dens, fort, les veus negres-blanques de Yoknapatawpha, el comtat que només pot trobar-se al mapa literari. Vaig deixar el llibre. Havia sentit el cant d’un ocell, una merla potser. Què escriuria avui en Faulkner?. Vuitanta anys han passat, prop d’un segle en
Nasquí sense saber que ho seria, sense saber que seria de la ceba. No era res sorprenent perquè quan has acabat de sortir de la panxa de la mare no saps res de res. Nasquí i vaig plorar, no sé si fou així perquè la llum del dia em despertà de cop o perquè
El partit que s’anomena , s’ho creu i se’n vanagloria, “d’esquerres” ha ofert avui a Badalona l’últim acte d’una mena de “gatada”. Ni al segle XIX en Serafí Pitarra hagués trobat millor argument per a una de les seves paròdies que el que ahir es visqué al consistori badaloní. Un espectacle còmic, una astracanada
Quan el Sol s’ha amagat darrere del modest puig d’Ossa de la la serra de Collserola, Venus enlluernadora senyoreja el tros del cel que es veu des del balcó. El cel de la ciutat és net, fins i tot s’hi poden distingir algunes estrelles. Venus imanta la mirada, deixar de mirar-la és sentir l’absència,
Anit i aquest matí la Lluna en el seu constant camí al voltant de la Terra hi estarà molt a prop, a 357.000 Km. de distància. Als cels que els núvols ho han permès, la Lluna ens ha semblat un 7% més gran que la que veierem ahir i amb un 30% més de
Ahir, diumenge, era el Diumenge de Rams. Ho va ésser per a l’església catòlica però no al carrer. Feina va tenir per a adonar-se que ahir era diumenge, el confinament erosiona i confon els dies de la setmana. Ahir feia sol . Hauria estat un dia de la palma esplèndid, daurat i lluminós, com
20 d’octubre de 1919. La pandèmia de la grip a Itàlia. El MInistre d’Interior Vittorio Emanuele Orlando escriu al Prefecte del Regne, acaba la missiva amb aquesta patriòtica proclama que transcrivim: “Dell’animo eroico del popolo nostro, di fronte alla nuova prova che ha dovuto subire proprio mentre gli appare la meta radiosa dei lunghi
Col·lectiu de risc. “65 anys” s’ha convertit en l’etiqueta amenaçadora amb què una persona adquireix una nova qualificació que l’obliga a formar part d’un nou col·lectiu anomenat “de risc”. Una servidora fa gairebé 20 anys que hi pertany. 20 anys gloriosos com tots els viscuts amb anterioritat. Per molt anys!. Confinada (que no vol
Les escenes han estat desconcertants. Compra impulsiva de rotllos i rotllos de paper de vàter en saber que part de la població caldria confinar-se al domicili durant un mínim de dues setmanes. Quin atractiu té el paper de vàter?, el blanc immaculat potser?, el seu pes raonable?, la por incontrolable a necessitar-ne i no
El bell-vell arbre de l’Escola llueix el color porpra de l’hivern quan acaba. L’ha vist envellir any rera any, l’ha cregut mort, assecada la saba en el seu endins… Enguany les branques, esquàlids braços bonyuts, fregaven el terra, defallides pels embats dels inusitats vents. L’ha cregut mort. Aquest matí l’ha vist florit, les diminutes