Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

Píndoles

Collita de tardor: líders com bolets

5 d'octubre de 2020

  Al mercat del barri hi pots trobar de tot, ara s’hi venen els primers bolets de la tardor, camagrocs i rovellons, malgrat es cacen (verb un xic grandiloqüent) de manera semblant i ambdós són humils fongs, els primers són troballa fàcil i els segons difícil, raó per la qual aquest són especialment apreciats a

Llegir més

Yoknapatawpha

5 de juny de 2020

  Vaig deixar el llibre. Llegia Faulkner. feia anys que el tenia oblidat. Dens, fort, les veus negres-blanques de Yoknapatawpha, el comtat que només pot trobar-se al mapa literari. Vaig deixar el llibre. Havia sentit el cant d’un ocell, una merla potser. Què escriuria avui en Faulkner?. Vuitanta anys han passat, prop d’un segle en

Llegir més

Ser de la ceba

29 de maig de 2020

  Nasquí sense saber que ho seria, sense saber que seria de la ceba. No era res sorprenent perquè quan has acabat de sortir de la panxa de la mare no saps res de res. Nasquí i vaig  plorar, no sé si fou així perquè la llum del dia em despertà de cop o perquè

Llegir més

Deplorable PSC però potser no incoherent

12 de maig de 2020

  El partit que s’anomena , s’ho creu i se’n vanagloria, “d’esquerres” ha ofert avui a Badalona l’últim acte d’una mena de “gatada”. Ni al segle XIX en Serafí Pitarra hagués trobat millor argument per a una de les seves paròdies que el que ahir es visqué al consistori badaloní. Un espectacle còmic, una astracanada

Llegir més

Venus, la resplendent

4 de maig de 2020

  Quan el Sol s’ha amagat darrere del modest puig d’Ossa de la la serra de Collserola, Venus enlluernadora senyoreja el tros del cel que es veu des del balcó. El cel de la ciutat és net, fins i tot s’hi poden distingir algunes estrelles. Venus imanta la mirada, deixar de mirar-la és sentir l’absència,

Llegir més

La Superlluna , el regal de Pasqua

8 d'abril de 2020

  Anit i aquest matí la Lluna en el seu constant camí al voltant de la Terra hi estarà molt a prop, a 357.000 Km. de distància. Als cels que els núvols ho han permès, la Lluna ens ha semblat un 7% més gran que la que veierem ahir i amb un 30% més de

Llegir més

OH! Ahir fou Diumenge de Rams!

6 d'abril de 2020

  Ahir, diumenge, era el Diumenge de Rams. Ho va ésser per a l’església catòlica però no al carrer. Feina va tenir per a adonar-se que ahir era diumenge, el confinament erosiona i confon els dies de la setmana. Ahir feia sol . Hauria estat un dia de la palma esplèndid, daurat i lluminós, com

Llegir més

Fa 100 anys, la pandèmia i un discurs “patriòtic”

23 de març de 2020

  20 d’octubre de 1919. La pandèmia de la grip a Itàlia. El MInistre d’Interior Vittorio Emanuele Orlando escriu al Prefecte del Regne, acaba la missiva amb aquesta patriòtica proclama que transcrivim: “Dell’animo eroico del popolo nostro, di fronte alla nuova prova che ha dovuto subire proprio mentre gli appare la meta radiosa dei lunghi

Llegir més

Confinada (que no vol dir finada)

18 de març de 2020

  Col·lectiu de risc. “65 anys” s’ha convertit en l’etiqueta amenaçadora amb què una persona adquireix una nova qualificació que l’obliga a formar part d’un nou col·lectiu anomenat “de risc”. Una servidora fa gairebé 20 anys que hi pertany. 20 anys gloriosos com tots els viscuts amb anterioritat. Per molt anys!. Confinada (que no vol

Llegir més

L’atracció fatal: el paper de vàter

16 de març de 2020

  Les escenes han estat desconcertants. Compra impulsiva de rotllos i rotllos de paper de vàter en saber que part de la població caldria confinar-se al domicili durant un mínim de dues setmanes. Quin atractiu té el paper de vàter?, el blanc immaculat potser?, el seu pes raonable?, la por incontrolable a necessitar-ne i no

Llegir més

El bell vell arbre de l’Escola

9 de març de 2020

  El bell-vell arbre de l’Escola llueix el color porpra de l’hivern quan acaba. L’ha vist envellir any rera any, l’ha cregut mort, assecada la saba en el seu endins… Enguany les branques, esquàlids braços bonyuts, fregaven el terra, defallides pels embats dels inusitats vents. L’ha cregut mort. Aquest matí l’ha vist florit, les diminutes

Llegir més

Papers canviats: ERC i JxC

6 de març de 2020

  El paisatge político-social català ha canviat els últims tres anys de manera accelerada sense seguir un disseny predeterminat que no sense sorpresa és protagonitzat i fins i tot podríem dir que monitoritzat per l’espai que ocupava CDC, convertit en l’objecte de seducció de totes les formacions polítiques catalanes, amb excepció de la CUP i

Llegir més

Colau, el cinisme polític

14 de juny de 2019

  Colau i el seu partit tenen l’avidesa del poder, la disfressen d’eina per a la justícia social i la instauració de la nova política, sense tenir cap mena d’escrúpol en la tria dels mitjans per a aconseguir-ho. Els mitjans són el nucli que defineix la validesa de la finalitat. Colau no guanyà les eleccions,

Llegir més

Això de na Colau no “cola”

11 de juny de 2019

  Colau duu sempre en els fets i en el discurs la fórmula de l’equidistància entre independentisme o unionisme en nom de l’interès comú, emmascarant-ho en la dicotomia preferencial dretes/esquerres, i obviant que la defensa de l’oprimit contra l’opressor és el nucli existencial dels moviments polítics d’esquerra. No es pot mantenir ni moral ni políticament

Llegir més

Me n’acuso: sóc filodiacrítica

3 de juny de 2019

  Passats ben bé dos anys i mig de seguir, amb defalliments esporàdics, la dieta de reducció d’accents diacrítics he decidit donar-me per vençuda i deixar-me anar pel costum , la intuïció i les males pràctiques. “Sóc filodiacrítica” , ho confesso amb l’agreujant que ho sóc amb poc remei i sense gaire remordiment. Segueixo rellegint

Llegir més